Paraules

Un relat de: Jordi Domènech i Montané

No vull que les paraules
que pronuncio aquesta nit,
es perdin totes soles
al reposar al meu llit.

No vull que les paraules
que flueixen com una cançó,
només serveixin per omplir
l'aire d'aquesta habitació.

No vull que les paraules
que llisquen dels meus llavis
siguin la penúltima fulla
d'un estiu sedós i càlid.

Vull que les meves paraules
et provoquin una mirada
com quan sofriem la calor;
vull que les teves paraules
deixin de ser una fiblada
que m'ompli de por.

Comentaris

  • Té...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 12-07-2006 | Valoració: 10

    molt bon ritme el teu poema. M'ha semblat com una cançó, està ben expressat i alhora reflexes un sentiment de por a la pèrdua de tot allò que esperes i tanmateix tems de les paraules.
    Molt bonic, de debò. 1abraçada. ESPIRAL.

  • les paraules em fan por[Ofensiu]
    amelieXIII | 12-07-2006 | Valoració: 9

    Les paraules fan por eh...
    Si que és veritat, una sola paraula amb un sol to pot rebifar-te o pot matar-te...encara que penso que les paraules se les endú el vent...però poden ésser letals en qualsevol situació...encara que sápigues que el vent bufa fort.
    Escrius molt bé...m'agrada...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jordi Domènech i Montané

13 Relats

10 Comentaris

10692 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.

aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.

vos estim a tots igual.