Dos per una (bogeria)

Un relat de: amelieXIII

Crida!Crida més fort!
Treu-ho tot, no t'amaguis...Crida!
No puc...
Per què?
Tota aquesta situació m'invalida...no puc cridar, no puc parlar, no puc plorar...és superior a qualsevol altre sensació...
No puc seguir així...però tampoc ho puc deixar...
Crida!!Escup!
No puc cridar, m'amago, m'escolto i m'avergonyeixo...no puc saltar, ni caminar...M'han près el somriure, el temps, la lluna...
Crida-li!no s'ho mereix!no t'estima!!
M'és igual, jo l'estimo pels dos, tinc el seu cor dins el meu, si el deixo, moro...no puc cridar..
Col.lecciono llàgrimes...col.lecciono els pocs petons que em dona...col.lecciono ràbia, impotència...
Crida!deixa'l!
Ell m'estima, a la seva manera...jo em conformo...
Però, Marta, t'estàs sentint?si, m'estic sentint..no pots ser dues...m'ho dic, m'ho repeteixo..
Marta!No pots ser dues!fusiona't !!Has de ser una!!
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

Per fi...les veus del meu cap escapen...ja sóc jo, ja m'aixeco del llit...em torno a mirar al mirall girant-me enrera per veure aquell home que em fa patir, embolicat dins els llençols respira, respira profundament en un idioma que no entenc...el miro, dorm...és tant guapo, si m'acurruco al seu costat segur que m'abraça, vull fer-ho, però no puc...no m'estima....
Marta, desenganya't...
Ja tornem a ser dues...

Comentaris

  • Lilith | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Hi haurà qui d’aquestes veuetes en dirà cap i cor. “No puc cridar, m'amago, m'escolto i m'avergonyeixo...no puc saltar, ni caminar...M'han pres el somriure, el temps, la lluna...” m’ha agradat especialment aquest fragment, fa gràfic aquell dolor que sembla que mati i que potser mata. Et continuaré llegint ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

21416 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!