Parlar el català, una falta de respecte?

Un relat de: Neus Gómez Silva

Fa uns dies a classe de català, estudiant les polítiques lingüístiques, la gent va començar a parlar com s'acostuma a fer, sense ordre, tothom cridant i ningú escoltant, i un noi va fer un comentari que em va sobtar molt. Va dir en poques paraules, que si dintre de Catalunya et dirigies a algú que parlés castellà en català, era de mala educació. Vaig pensar que aquesta era una de les raons per la qual si vas a un bar o a un supermercat, quan parles als dependents o dependentes et diuen: ¿Perdone? O que les mares i els pares es queixin a l'escola pel fet que es doni una assignatura que no està a l'abast dels seus fills.
És el fet de parlar l'idioma propi a casa teva una falta de respecte? Amb aquesta concepció del respecte es nega als immigrants el dret d'aprendre el català al carrer i a la feina. Evidentment no s'obliga a ningú a parlar català quan va a fer la compra o quan li presenten a algú! Però tenim tota la llibertat del món a dirigir-nos a les persones de fora en català. I aquestes, d'integrar-se parlant el català.
Hauríem de fer un esforç tots aquells que volem conservar la llengua i que es parli d'una manera dinàmica, a canviar el costum generalitzat de pensar que la persona que tenim al davant no ens podrà entendre. L'expressió oral al parlar un idioma s'aconsegueix practicant-lo! Fora vergonyes i pudors. La falta de respecte és el fet d'atemptar contra una persona, no el de compartir una llengua.

Comentaris

  • doncs..[Ofensiu]
    tocdenit | 23-05-2010

    Mireu, he estat llegint el relat i els comentaris i ara us diré que mai m'havia fixat ens aquetss detalls en la vida quotidiana,com per exemple com ens dirigim als altres si en català o en castellà,en anglès i en xines. Però des de que estic amb el meu xicot que és polonès, cada dia haig de lluitar ferotgement contra la gent li parla en castellà. Jo els hi dic: "no home si només entén el català, ja li podeu parlar en català!" I és veritat, només entén el català i molt bé per cert a més l'està aprenent d'una manera sorprenent. I es que aquest tipus de prejudicis que tenim amb els estrangers els hauríem d'eliminar perquè hi ha molta gent que vol aprendre el català.

    He buscat en algun calaix de la meva memòria hi m'he sorprès trobant-me en la matexa situació però a l'inrevés, dirigint-me jo en castellà a algú que resulta que l'entenia i el parlava perfectament i jo per prejudicis l'havia cagat.

    Ara miro de parlar sempre primer en català i si és convenient pregunto si m'entenen. A partir d'aquí comença el que crec o que és comunicació amb respecte.

    Per cert, molt bo el decàleg!

  • i 3 - "Els Segadors" - Himne nacional de Catalunya[Ofensiu]
    llamp! | 22-05-2010

    Himne nacional de Catalanya

    Els Segadors és una cançó popular del segle XVIII quan la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella i, molt especialment contra el seu home de confiança, el comte duc d'Olivares. L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó. L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
    En els període dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va ésser totalment prohibit. Durant la guerra del 36 la seva lletra tornava a ser una realitat doncs les tropes agressores reials del segle XVIII contra el poble de Catalunya ara eren reencarnades per les feixistes del general Franco. Un cop guanyà aquell la guerra també la prohibí (1939-1975). En els anys de la transició una llei del Parlament de Catalunya va establir Els Segadors com a l'himne nacional de Catalunya.
    Els Segadors, cant de lluita i de resistència contra les forces repressores d'ocupació centrals, i avui, com ahir, manifesta l'assignatura pendent que encara té el poble de Catalunya.

    Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):

    Catalunya triomfant,
    tornarà a ser rica i plena
    Endarrera aquesta gent
    tan ufana i tan superba.

    Bon cop de falç!
    bon cop de falç,
    defensors de la terra!
    Bon cop de falç!

    Ara es hora,segadors!
    Ara es hora,d'estar alerta!
    Per quan vingui un altre juny
    esmolem ben bé les eines!

    Bon cop de falç!
    bon cop de falç,
    defensors de la terra!
    Bon cop de falç!

    Que tremoli l'enemic,
    en veient la nostra senyera
    Com fem caure espigues d'or,
    quan convé seguem cadenes!

    Bon cop de falç!
    bon cop de falç
    defensors de la terra!
    Bon cop de falç!


  • 2 - Decàleg del Catalanoparlant[Ofensiu]
    llamp! | 22-05-2010

    DECÀLEG DEL CATALANOPARLANT

    Per Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

    1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

    2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

    3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

    4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

    5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

    6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

    7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

    8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

    9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

    10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

  • 1 - Curiositats lingüístiques[Ofensiu]
    llamp! | 22-05-2010


    Curiositats lingüístiques…

    Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

    La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

    De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'

    Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de ‘contribuir'.

    Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.

    Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

    Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias' i ‘buenas noches' diaris.

    Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

    Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

    Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

    Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

    Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

  • Daniel N. | 22-05-2010

    Normalment el "Perdone?" és demanar massa. El que rebo jo de tant en tant a Barcelona es un "Uh?", una mena de bram. Quant al respecte em fa la impressió que només passa amb el castellà. És a dir, que per a alguns o molts castellans no parlar español és en general una manca de respecte sigui amb qui sigui si ells són presents, en el benentès que no parlen cap altre llengua que la seva. Són capaços (dono fe) de sentir-se faltats al respecte per que els parlin francès a Paris o anglès a la Gran Bretanya. Imagino que hi ha pobles per l'altiplà a on pensen que la única llengua existent al món és la seva, que hi farem. En definitiva i ja per acabar, quan sento segons quina gent parlar de bona educació i de respecte no podria sinó pixar-me de riure, si no fos que el tema és prou seriós com per no fer-ho.

    Daniel

  • parlem el català!!![Ofensiu]
    ATZAVARA | 03-06-2008

    La falta de respecte està quan tot i entenen la llengua no responen amb la llengua que se'ls hi parla.
    no entenc perque no som respectats.
    jo sempre penso que si hagués de marxar de la meva terra, el primer que faria seria apendre la llengua d'allà on anès!
    si els que venen aqui ho fessin!!! el català seria gran!!! ;-DD.

    una airejada!!.

  • El català i el llatí[Ofensiu]
    4punts | 03-06-2008 | Valoració: 10

    El dia en què no parelm el català, serà com el llatí, una llengua morta.
    Sempre parlo amb català/valencià/mallorquí al meu país sense estat, ja que aquest és el meu idioma.
    La comunicació, està per damunt, però a casa meu em dirigeixo amb català.El dia que em dirigeixi a algú amb algun altre idioma, seré classista, racista i xenòfob, cosa que no sóc.

  • Respecte[Ofensiu]
    voltor | 26-12-2007

    La manca de respecte és que a Catalunya hàgim de parlar altra llegua que no sigui el català.
    EL CATALÀ ES COSA DE TOTS, SI NO L'ENTENS ET FOTS!

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-09-2007 | Valoració: 10

    és una marginació al país no parlar amb tothom la llegua nacional del lloc on sense entrar en els motius has decidit viure, encara que sigui temporal.
    Em quedo amb el correu per temes de llengua i país

    Lèvingir

  • I encara un darrer comentari[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-09-2007

    Si tinc una conversa amb els meus amics i amigues i hi ha una persona de parla no catalana, sigui d'on sigui, no em posaré a parlar amb els meus amics en la llengua d'aquesta persona, si no ho he fet mai. Però compte, no deixaré marginada aquesta persona, em dirigiré a ella amb el seu idioma i li explicaré el que estem dient, però mai, mai de la vida penso parlar amb els meus amics en un altre idioma, perquè considero que no fer-ho suposa un prejudici per aquella persona. Segur que ella ho entendrà millor que tu.

  • Un altre comentari a la Ilargi Betea[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-09-2007

    Ilargi, si jo entenc que a Espanya haig de parlar castellà, com és lògic tenint en compte que és la llengua mare d'allí, perquè li hauria de parlar en castellà a Catalunya si la llengua mare d'aquí és el català? Com pot ser això si les dues llengües són oficials a l'Estat Espanyol. Com pot ser que al meu poble un senegalès arribi i al cap de tres mesos parli la llengua catalana i una persona arribada de Cuenca fa trenta anys encara no hagi proununciat ni una sola paraula en català?
    Estic fart d'abaixar-me els pantalons i menys per un estat que ens xucla la sang, tant a tu com a mi.
    Jo també diré el que penso. Que tu tinguis família a Espanya, cosa que evidentment, respecto, no vol dir que hagis d'enfadar-te amb algú que utilitza, com és normal, la seva llengua mare. Jo també desitjaria que els de parla castellana fóssin més oberts de ment, perquè al cap i a la fi, són els catalans els que acaben canviant l'idioma i no pas ells. Qui és més tancat de pensament? el que canvia l'idioma o el que no ho fa?

  • L'Amelie s'equivoca[Ofensiu]
    El follet de la son | 20-09-2007

    L'Amelie XIII s'equivoca i diré el perquè, segons el meu punt de vista. El que diu l'Amelie és comprensible simplement perquè és el que fa tothom, però no cal caure en l'evidència que l'Amelie ha caigut a la trampa. Considero que quan vaig a un lloc, primer m'haig d'informar. Si una persona diu "perdone" i jo li responc en castellà, i si, a més a més, ho fa tothom igual, aquesta persona estarà dient "perdone" tota la vida. I això està comprovat, perquè aquesta és la raó pirncipal per la qual la nostra llengua està fent passos enrere. Si una persona ve de fora, ha de saber que a Catalunya hi ha dues llengües. Per tant, ha d'entendre les dues. Jo, el que faig, és dirigir-m'hi primer en català sempre. Si no m'entén li dic el que vull en la llengua que prefereixi i després li dic la traducció en català. El següent dia torno al mateix lloc i li torno a demanar el mateix en català, i m'entén.
    Aquesta tàctica, feta amb educació, m'ha funcionat sempre.
    Per això penso que l'Amelie s'equivoca, perquè no és capaç d'anar més enllà amb els seus arguments, segurament per mandra.

  • AiDuS | 03-03-2007 | Valoració: 7

    Pense igual com tu.
    No és de faltar al respecte dirigir-te a la gent parlant una llengua oficial.
    Si comencem a parlar a les botigues i establiments en castellà perdrem el català... A València ja està passant... :(

  • Açò ja cansa[Ofensiu]
    regel | 07-10-2006 | Valoració: 9

    No sé vosaltres, però jo estic molt cansada d'este tema. Com és possible que en els temps que estem hàgem de defensar la nostra llengua? Hui en dia condemnem tot tipus de discriminació: racial, gènere... Però que passa amb la llengua? Estic farta. Entres a un lloc a comprar qualsevol cosa i perds un muntó de temps donant explicacions, defenent-te, suportant males cares, insults... Açò cada vegada que vas a un lloc i parles català i et trobes amb algun "personatge". Què absurde! Escolta, que jo ací he vingut a comprar, no a explicar-li coses que vosté no sap perquè és un inculte!
    Però, per desgràcia, sembla que tot afavoreix a una política que ho destrueix tot. I us puc assegurar que ací, al País Valencià, les coses encara són pitjor. Ací, a més de donar explicacions sobre perquè parles en català, has d'explicar que català i valencià són la mateixa llengua: impossible, i, a més eres una persona tancada, nacionalista de les pitjoretes que fins i tot està a favor del terrorisme... És a dir, la gent té un "cacao de no te menees" i comença a desvariar i a dir barbaritats.

    Em sembla increïble que es valore tan poc la varietat cultural que tenim. Este estiu, parlant amb un company d'origen saharaui em va dir que era magnífic que ací tinguérem dues llengües. I que vinga una persona d'Àfrica i ho valore mentre que els d'ací, els que defensen l'Espanya del seu cor menyspreen la nostra riquesa cultural? Sincerament no entenc res.

  • És evident i encara més[Ofensiu]
    Lèvingir | 06-10-2006

    No parlar la llengua propia del lloc on una persona arriba per primer cop, és una falta grandiosa de respecte. És una marginació no parlar el català a les persones que han tirat venir als Països Catalans, és una font de riquesa i un avantatge per adaptar-se millor, i per sentir-se com a casa seva.

    Català a tots i a tothom, igual com si anem a la china ens parlaràn Mandari o xinés no pas una altre llengua.

    Parlen simplement la seva i punt.

    Lèvingir

    Lèvingir

  • Estic totalment d'acord amb tu.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 06-10-2006

    Si sempre que estigués davant nostre algú que fos castellano-parlant, i que no entengués el català, haguéssim de deixar de fer servir el català quan parlem amb els nostres fills o amics, les llengües minoritàries desapareixerien progressivament i acabaríem parlant només en les llengües majoritaries. Perquè cada vegada hi haurà més intercanvis culturals, viatges, immigració... i cada vegada la situació d'estar-se davant d'algú que no entén el català es donarà amb més freqüència. Per això, la solució no és canviar al castellà, sinó amablement fer entendre a qui no entén el català que no és cap falta de respecte seguir amb la nostra llengua, que canviar i posar-se a parlar en un idioma que no és el nostre amb els nostres fills, és disfressar-nos, i no es pot anar per la vida disfressat; i menys amb els fills. Si cal, a aquest que ve de fora li parlarem castellà, li traduirem tot, per molt esforç que calgui, però que no ens demani més, perquè no hi té dret.
    És diferent quan ens dirigim a ell... Seria mala educació parlar català a algú que acaba d'arribar, o que ve només per un cap de setmana, però davant d'ell podem i hem de parlar català.
    Si no... passarà allò d'una dona que a Madrid es va esgarrifar quan va sentir un català que parlava per telefon amb un familiar. La dona anava dient: "Los catalanes hasta por teléfono hablan en catalán"
    A mi, una vegada, una familiar de la meva dona de Múrcia, en assabentar-se'n que havia escrit una novel·la en català, em va dir: "Pero todas... todas las páginas las has escrito en catalán?"

    Si no adquirim la mentalitat de llengua de primera divisió, fora d'aquí ens consideraran sempre una reserva folcklòrica.

    I sobretot davant els immigrants hem de fer l'esforç de parlar català per tal que l'aprenguin, si no la llengua morirà... no és cap broma.

  • Ho sento però...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 06-10-2006

    estic d'acord amb l'amelieXIII.
    Aquest text està ben escrit i defensa les idees d'una manera molt coherent i en moltes coses amb tota la raó, però crec que, com en tot, no hem de ser tan radicals. Sempre hi ha excepcions i potser aquella persona que et demana parlar en castellà acaba de venir de fora i de veritat no t'ha entès.

    Si m'ho permeteu us diré el que de veritat em sembla una falta de respecte; jo sóc catalana però tinc molta família a Espanya, alguns de la meva edat. Quan el meu cosí de Madrid va venir a veure'm em vaig haver de passar tota la nit traduint-li les coses perque cap dels meus amics va fer l'intent de parlar en castellà. Sóc conscient que parlar amb la gent que sempre parles català en un altre idioma és molt difícil (a mi també em costava molt!)però evidentment no podem pretendre que una persona que ve un cap de setmana a Catalunya aprengui el nostre idioma i d'altra banda és molt lleig excloure'l de les converses de tota la vetllada. És el que s'ha dit abans, si fos anglès tots ho entendriem, però com que és espanyol...

    Apa doncs, aquí queda... Defensem la llegua, però també defensem la comunicació!

    Una abraçada!

  • La balança[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 06-10-2006

    Evidentment, els drets i deures estan en una balança i aquesta no sempre marca el zero, és a dir, el punt d'equilibri. Sobre tot, hi ha moltes persones que desequilibren aquesta balança sabent-se tots els drets com el millor dels advocats i assegurant-se ignorants d'aquells deures que pensa que són prescindibles segons el seu parer, ideologia, creences, cultura, etc.

    El que és pitjor, és que moltes vegades, aquests drets i deures estan en absoluta confrontació i també en la desatenció més absoluta. Està molt bé fer lleis que regulin els aspectes que sovint generen disputes, ja que crea un marc de referència on tothom es pot desenvolupar. Alhora aquestes lleis han de ternir el seu mecanisme de vigilància i si s'escau de sanció. Si no, no serveixen per a res. De què serviria un codi de circulació si ningú mai resultés sancionat? De què serviria un codi de circulació on les senyals no tinguessin escala de valors? és a dir, les senyals lluminoses tenen preferència sobre les verticasl i aquestes sobre les pintades a terra... Doncs el conflicte estaria servit, ja que amb la llei a la ma tothom té raó i a més sap que difícilment resuktarà sancionat en cas de no tenir-la.

    També ens trobem que venim d'una societat acovardada. On durant dècades s'ens ha fet pensar que el nostre idioma, la nostra llengua, era una banalitat destinada al fracàs i l'extinció i per això que els catalans canviem ràpidament d'idioma, en actitut servil, davant del nostre interlocutor per adaptar-nos a la seva, sigui castellà, on ens podem desenvolupar amb absoluta normalitat, pesi a qui pesi, o més recentment en anglés, idioma en el qual podrem fer les més absurdes barbaritats ligüístiques per tal de donar cove al guiri que calgui. Després de tot, no en và anem celebrant derrotes, tant cofois ho fem que no ens adonem que aquest esperit derrotista sens instal·la a la medula i després no tenim ni esma ni valor d'usar la nostra llengua a casa.

    Potser per això que els catalans som tan lletraferits, és una activitat que la resolem en la intimitat (Guaita, com l'Aznar!), a Internet, on a l'interlocutor no li veiem la cara, i potser milers dels nostres escrits es desfaran en pols de paper o de bytes abans ningú no els vegi. No fos cas que ens els demanessin en castellà, anglés o àrab, i nosalres de nou haguessim d'abaixar el cap.

    No obstant, jo, al meu empleat, bolivià, li vaig dir: a partir d'ara et parlaré en català, i no ho faig per a mi, si no per a tu. Ja que coneixer la meva llengua t'obrirà moltes més portes que no pas et penses. I creieu-me si us dic que per a mi és un esforç parlar-li en la meva llengua, que m'he de contenir sovint per no canviar d'idioma. Tant profunda està instalada la instrucció que en fa canviar d'idioma en el meu cervell?

  • avui he demanat un café amb gel[Ofensiu]
    gypsy | 19-07-2006 | Valoració: 10


    a un cambrer antipàtic que no volia entendre'm i li molestava que només parlés català. M'ha portat
    us ho juro,"un cafe amb yet" i m'ha tirat llet al café.

    Jo després del dinar que ja portava, traduïnt i traduïnt, he estat a punt de tallar-me les venes, mentre li mormolava fluixet: gel-hielo.


    perdoneu la defogamenta, però és que ha estat tant i tant impertinent fent veure que no m'entenia de res, com si fos japonesa. ufffffffffffffffff


    gypsy

    Demano ànims, per seguir lluitant, pleasee.

  • no cal dir res més[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-07-2006 | Valoració: 9

    Està prou clar als països catalans de llengua només hi ha una. El català.
    Que no ho entenen? és per no ser, l'única llengua oficial.
    El gest ajuda molt. Parlar català sempre no priva a un altre estimar la seva llengua i fer-la servir.
    Hi ha moltes llengües al país, però una és la oficial, el català ajuda a integrar els no autòctons, és la del lloc que han triat per viure encara que sigui temporalment.

  • Estic totalmet d'acord.[Ofensiu]

    De fet, trobo de més mala educació allò de: perdone, és que no le entiendo, o me puede hablar en castellano? Encara que t'ho diguin amb els respectius por favor i gracias.

    No t'aturis

    Juseph

  • Per a Amelie XIII[Ofensiu]
    Neus Gómez Silva | 19-07-2006

    HOLA! És el mateix punt de vista. En el relat en cap moment dic que si no ens entenen a la primera haguem de seguir amb el català, això SI que és mala educació. Simplement suggereixo començar SI es vol en català, i si no t'entenen, evidentment no continuaràs parlant-los amb català.

    És tan senzill com començar, per donar una oportunitat, ja que si comences en castellà per por a que no t'entenguin els negues el dret d'aprendre la llengua ;)

    petonets

  • ara seré el llop...[Ofensiu]
    amelieXIII | 19-07-2006

    Dacord, ara arriba el moment en que tots em mengeu...ara seré el llop...
    Sóc catalana de naixement i de sentiment, el relat està molt ben fet i la opinió és contundent, també comparteixo que la nostra llengua ha de ser compartida i mai l'hem d'amagar...El que no comparteixo és que si una persona ens fa aquest "¿Perdone? crec que t'està dient: Perdoni, em podria parlar en castellà? esuqe no l'entenc.
    A les hores crec que arriba el moment de ésser tolerants i canviar l'idioma; No dic que d'entrada parlem el castellà amb desconeguts...no vol dir que aquesta persona no vulgui aprendre la llengua i que no tingui respecte a Catalunya i que no s'hi vulgui adaptar...Potser està fent un esforç però encara no està preparat per entendre- ho , i aquí entra la nostra tolerància...Estic segura que si ve un anglès a preguntar-vos un carrer, intentareu respondre-lki amb anglès o amb signes, ues esforçareu pq aquell guiri trobi el carrer...Doncs perquè ha de ésser difernt per un malagueny, un extremeny o un vasc?
    Perdoneu si us he ofès i no penseu que no defenso la nostra llengua. És només un punt de vista diferent.

  • Efectivament[Ofensiu]
    Melcior | 12-07-2006 | Valoració: 10

    estic d' acord i la teva valentia l' hauriem de
    tenir tots.
    Endavant.

  • M'encanta! Contundent![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-07-2006 | Valoració: 10

    Malgrat tingui algun dubte que sigui un "relat" aquest article (bé, tampoc vull dir que demanaria que el traguessin)...

    ... crec que el tema està molt ben tocat, i m'ha agradat molt.

    Una persona que parli habitualment castellà pot parlar xinès, esperanto i català, si vol. Clar que sí!!

    Només faltaria que el català fos només per a la gent nativa d'aquí!! El català és una llengua oberta a tothom!!!

    Visca la llengua catalana!!!

  • Normalitat lingüistica![Ofensiu]
    Arbequina | 12-07-2006

    La falta de respecte és que se'ns demandi que parlem una llengua que sabem però que no és la nostra.
    Ara bé, les llengües estan per comunicar-se. Si no m'entenen uso el que vulguin (i sàpiga), però de bon principi, a França m'aproximo en francés com a Anglaterra en anglés i, evidentment, a Catalunya en català.
    Un bon relat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • D'acord[Ofensiu]
    athina | 23-04-2006

    Estic molt d'acord amb el que dius en aquest text. Precisament fa uns dies vaig llegir un article on deia que els imigrant es queixen de que ningú els hi parla català i per tan no el poden aprendre.
    Parlar un idioma no es cap falta de respecte cap a ningú, si una persona no vol parlar amb català que no hi parli pero ningú pot dir que parlar la teva llengua, que durant tan de temps ha estat maltractada, sigui de mala educació.
    Gràcies per expressar la teva opinió sobre un tema tan conflictiu.

Valoració mitja: 9.44

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: