He perdut el control

Un relat de: amelieXIII

Creus que les coses bones que et passen són premis o
que les dolentes són càstigs?
Creus que l'energia es transforma donant-nos caràcter?
Creus que alguna vegada has fet coses involuntariament?
i voluntariament??
No sé què estic escribint... bogeries-Cris...
En què es basa el nostre comportament?
Crec que tots ens basem en tots..ens comportem tal i com ens ho demana el nostre cos i la nostra educació.
Encara que a vegades no podem racionalitzar les coses...a vegades el cor pot més que una llarga educació de pares i escoles..
A vegades sento que el cor em va tant depressa que si segueixo fent cas de les normes, explotaré i em quedaré feta una nyap!
Vull fer un experiment..vull anar a les Rambles de Barcelona, a les 3.00 del migdia i fer petons a la gent..
Us penseu que algú no pensaria que sóc una dement..(deixant clar,que si m ho fessin a mi, també ho pensaria).
Però, Déu meu!!, si només són petons!
La gent es queixa de que tot és quadrat, que els dies són avorrits, que ja no hi ha contacte físic enmtre les persones...
Però si jo els fés un petó, serien capaços de tancar-me...
Perquè som així?
A vegades vaig al metro i sento que la gent es roça per necessitat de contacte i no perquè el conductor sigui un temerari...
Perquè no ens acariciem més?(en el bon sentit, no parlo de fer orgies).
Per què no fem un cop de cap i ens respectem una mica els uns als altres...
Per què no ajudes a pujar les escales a aquest noi que porta un peu trencadíssim...
Per què no ens preguntem els uns als altres més sovint com estem i com està la nostra familia...

Com podeu veure, tot això ha estat un deliri, un brainstorming del meu cervell en un moment baix...
en fi... que passeu una bona tarda...


Vaig a dir-li a la meva mare que l'estimo...

Comentaris

  • el petó...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-07-2006 | Valoració: 10

    ja ha perdut la seva innocència, l'han violat massa vegades i encara té aquell regust a Judes...
    El petó s'usa per calmar l'amant precipitat i evitar que vagi més enllà... per tapar odis amagats, com a gest psicòpata de salutació indiferent...
    Si vas per la Rambla i fas un petó a la gent, no dubtis que et prendran per puta o ràpidament palparan la cartera o se sentiran molestos...
    La gent té uns tòpics dictatorials: morrejada quan convé i indiferència i incomunicació per a tot allò que no fa olor a monotonia habitual.
    Gràcies pel teu relat humà, suau i innocentment educador... transpira senzillesa i bon cor... això també és notícia, no tan sols els relats impactants de sang, fetge, sexe i ciència ficció.
    ptons i una abraçada!! MUSA suau de la NOVA vida diària i humana!
    PD. seguiré el teu consell d'asseure'm de tant en tant sobre una xinxeta...
    Ah, per cert, vaig també a dir a la meva mare que... l'estimo! je je

  • Ja veig que ets una persona veritablement especial![Ofensiu]
    Arbequina | 15-07-2006

    M'agraden aquestes reflexions teves, fan pensar. No sé com em prendria lo del petó a les rambles... sí, suposo que no massa tranquilament. De bon principi he pensat: si fos bonica... Però després he cregut que si una noia bonica se m'aproximés a les rambles a fer-me un petó em desconcertaria moltíssim. Ja veus, l'instint primer m'enganya la reflexió em redreça i tot plegat et dona la raó a tu i al teu relat.
    Un gran relat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Obre portes[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-07-2006 | Valoració: 9

    El problema de la comunicació sempre ha existit entre els humans, no hi ha ni llocs ni temps perfectes, i això és perque som egoïstes, pero no egocèntrics. L'egocentricitat ben aplicada pot dur a la felicitat; llavors pots estimar d'una manera molt més dolça, i fer-te embolics i poder riure-te'n ( també de moltes coses del món que es tornen absurdes, fàcils de digerir i que abans ens feien mal ).
    Pensa en tu mateixa, i si vols estimar, no trobaràs opositor. El món se't farà dòcil. Les coses son ben senzilles i les veiem complicades, a mi també em passa. Pensa que tu ets una evolució i que et pertanys, que els teus drets no estan escrits, que els tries tu.
    No creguis que a mi em va tot molt bé, amb la gent que tinc al voltant, ni molt menys. Però intento fer passes cap endavant.
    La vida és un misteri, i aquest misteri és un tren. Nosaltres no hem decidit pujar al tren, però moltes vegades pot ser encantador; fins i tot pots baixar-ne i descobrir els boscos de la fantasia, aquells que creiem que no existeixen o que ignorem.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

21432 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!