La historia del granet de sorra

Vaig a la platja, m estiro a la sorra calenta, tanco els ulls...i la música del mar m'omple el cap de pensaments
indescriptibles...
De cop mentre acaricio la sorra, paro i penso:
¿Quants granets de sorra dec tenir ara mateix a les mans?
o el que és el mateix...¿Quantes històries estàn roçant en aquest precís moment la meva pell?

La gent camina, la sorra ho sofreix...

¿Podem saber exactament quanta gent a trepitjat akest granet de sorra que s ha quedat enganxat al meu melic?
Segurament algú en algun moment va fer l 'amor sobre d'aquest granet, algun nen va disfrutar fent castells en el que una
petitíssima part d'aquests era akest petit i indefens granet...
aquest granet a viatjat per tot el planeta i qui sap, potser abans formava part d'una gran muntanya o d'una roca testimoni
d'una gran història d'amor..'
Pot ser aquest trocet de planeta formava part d'un gran monument i ara jo m'el miro, l'exploro...el poso contra el sol i
brilla...
Brilla més que mil vides, brilla més que el diamant més perfecte... i el que més m entussiasma és que no està sol..sempre
acompanyat de milions de germanets iguals de petits que ell...
Quantes converses escoltades, quant món explorat...
Potser ja l havia tingut a les meves mans , però no ho recordo...és difícil recordar-ho, és dificil recordar-lo...només és un granet...

¡Però que atrevida és la ignorància!

No és només un granet!És vida, ets tu, sóc jo, és part de tots nosaltres, però
ens atrevim a no fder-li cas, a no tenir-lo en compte, quan ell a format part de infinites coses més de les que formarem part
nosaltres mai..

Per això, granet de sorra, et faig aquest homenatge, et trec del meu melic i et deixo a la superfície de la platja, perquè
segueixis formant part de la vida i siguis disfrutat durant encara molts més anys, pels ignorants dels humans!
Gracies món per fer que les coses més petites siguin les que construeixen les més grans.