La historia del granet de sorra

Un relat de: amelieXIII

Vaig a la platja, m estiro a la sorra calenta, tanco els ulls...i la música del mar m'omple el cap de pensaments
indescriptibles...
De cop mentre acaricio la sorra, paro i penso:
¿Quants granets de sorra dec tenir ara mateix a les mans?
o el que és el mateix...¿Quantes històries estàn roçant en aquest precís moment la meva pell?

La gent camina, la sorra ho sofreix...

¿Podem saber exactament quanta gent a trepitjat akest granet de sorra que s ha quedat enganxat al meu melic?
Segurament algú en algun moment va fer l 'amor sobre d'aquest granet, algun nen va disfrutar fent castells en el que una
petitíssima part d'aquests era akest petit i indefens granet...
aquest granet a viatjat per tot el planeta i qui sap, potser abans formava part d'una gran muntanya o d'una roca testimoni
d'una gran història d'amor..'
Pot ser aquest trocet de planeta formava part d'un gran monument i ara jo m'el miro, l'exploro...el poso contra el sol i
brilla...
Brilla més que mil vides, brilla més que el diamant més perfecte... i el que més m entussiasma és que no està sol..sempre
acompanyat de milions de germanets iguals de petits que ell...
Quantes converses escoltades, quant món explorat...
Potser ja l havia tingut a les meves mans , però no ho recordo...és difícil recordar-ho, és dificil recordar-lo...només és un granet...

¡Però que atrevida és la ignorància!

No és només un granet!És vida, ets tu, sóc jo, és part de tots nosaltres, però
ens atrevim a no fder-li cas, a no tenir-lo en compte, quan ell a format part de infinites coses més de les que formarem part
nosaltres mai..

Per això, granet de sorra, et faig aquest homenatge, et trec del meu melic i et deixo a la superfície de la platja, perquè
segueixis formant part de la vida i siguis disfrutat durant encara molts més anys, pels ignorants dels humans!
Gracies món per fer que les coses més petites siguin les que construeixen les més grans.

Comentaris

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Jere Soler G | 13-06-2006

    Bona reflexió sobre la infinitud i la petitesa. Moltes vegades he pensat en el nombre de granets de sorra d'una platja, i en el nombre de grantes de sorra de totes les platges del món, que encara és més petit que el nombre dels estels de l'univers. I cada granet de sorra és un petit diamant, si poguessim fer-nos petits per a contemplar el granet com si fos una muntanya, veuríem els seus colors irisats, les tonalitats enceses amb el sol, les ondulacions de la superfície, les cavernes solcades a les seves profunditats. I si ens posem a pensar en les vivències del granet... En fi, ja ho has fet tu i molt bé... no hi trobo defectes, potser un "roçar" que em penso que no és català... Però està molt ben escrit. Prometo llegir-te més coses...

  • Imaginació vs. realisme[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-06-2006 | Valoració: 9

    Tens molta imaginació.
    Jo també crec que s'ha de tenir en compte el granet, però els meus principis em diuen que no deixi anar la imaginació, almenys cap aquesta banda. Jo sóc més del parè científic, o sigui del que pot provocar un granet de sorra en una platja parlant científicament. La natura s'ha de respectar, i si s'ha d'aprofitar, s'ha de fer d'una manera responsable; però m'ha agradat molt el teu relat, i, ho repeteixo, felicitats per la imaginació que tens, no tothom la té.

    Jo últimament, al contrari que tu, no del tot, però si al contrari, últimament em sento atrapat pel mal humor, i per això vaig escriure "Simple filosofia realista" d'aquesta manera, també per desfogar-me: l'ésser humà m'espanta.
    Pel que fa a la qüestió d'animals creuats, jo segueixo pensant que ho som. Si, podem autosuperar-nos, però la tecnologia va més de pressa que nosaltres, la curiositat s'ha de mantenir amb cautela.
    És possible que en el plà artístic poguem ser molt més lliures, però les coses es desborden.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de amelieXIII

amelieXIII

22 Relats

64 Comentaris

21432 Lectures

Valoració de l'autor: 8.79

Biografia:
Hola a tothom!
em dic Cristina i sóc de Barcelona,
m encanta escriure, però tot just he començat i la ortografia encara la tinc molt verda!
Tinc 24 anys i m encanta pensar i reflexionar sobre les coses més petites que fan que la vida sigui tan gran...
Espero que difruteu del meu cor, igual que disfrutaré jo del vostre!