VISITES DE MITJANIT

Un relat de: Rosaura Gerr
Última campanada de les dotze. Truquen a la porta. Obro: al llindar, una dama de blanc.

- Bona nit.
- Perdona, qui ets? Creus que són hores...?
- He vingut a felicitar-te.
- Com? Què...?
- No és el teu aniversari? Més ben dit, ho era fins fa uns instants. El seixanta-cinquè, si no vaig errada.
- No crec haver-te convidat.
- En certa manera, sí. No em reconeixes? Sóc l’esperit dels anys passats.
- No fotis! No eren els Nadals?
- Mira, noia: ni aquest és un conte de Dickens, ni ara toca la caritat. Puc passar?
- Tu mateixa.
- Caram, quin desordre! Papers i més papers... I un dit de pols sobre la taula!
- Que potser has vingut a fer una inspecció?
- Ets tu qui ha de fer-la. Jo només he vingut a ajudar-t’hi.
- Moltes gràcies, però ara no estic per inspeccions. Me n’anava al llit, si no et fa res.
- No t’escaquegis. Prou que ho saps. Seixanta-cinc, la jubilació, hora de passar revista! Què se n’ha fet, dels somnis de joventut? I dels projectes abandonats? No recordes...
- Prou, prou! Deixa’m en pau!
- ...que volies escriure?
- No! Això sí que és un cop baix! No veus tots aquests papers? Intents avortats, morts de fàstic anys i anys en un calaix! Avui els mirava...
- Veus com sí, que feies inspecció?
- No, jo... D’acord, tu guanyes! Ho reconec: he fracassat! I ara, em deixes dormir?
- Tu mateixa. Bona nit. I bons somnis, si és que te’n queden!

Tot just és fora, tornen a trucar.

- Vaja! Què t’has deixat?
- Crec que et confons. No sóc la d’abans. Jo sóc l’esperit de...
- Esclar, ara toca el present.
- El present no és res. És un instant que fuig, el límit...
- Au, va, no em vinguis amb filosofies! Ei, què tens? Per què t’esvaeixes...?
- No és res... no és res... ara ve...
- La dels anys futurs?
- La mateixa, per servir-te.
- Mira, deixeu-me en pau! Si el meu passat no ha estat gens brillant, ja em diràs què m’espera, ara que entro a l’edat de les xacres!
- Apa, no diguis bestieses i recull tota aquesta paperassa! Engega l’ordinador i comença. Que no ho veus, que encara tens un munt d’anys per endavant?

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 22-04-2018

    Gràcies pel vostre comentari, Aleix i Loira!
    No, Aleix: per a mi la jubilació ha estat un autèntic regal, des del principi. Li desconec els aspectes negatius. El de fer balanç és una altra cosa...
    Ja n'he collit un dels teus trèvols, Loira, però no veig ben bé quantes fulles té...

  • Tempus fugit[Ofensiu]
    Loira Durban | 22-04-2018

    El present és esperança perquè el futur encara ha de venir. I el passat ja no existeix...

    Jo també cultivo la meva esperança en el present, enmig d'un jardí de trèvols ("Trèvol"). Et convido a collir-ne un, molts, tots que tinguin cinc fulles perquè són els dits de l'esperança que no ens agafen la mà i no ens deixen mai sols.


    Molta sort i fins aviat!


    Marta

  • jubilació emprenyadora [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2018 | Valoració: 10

    La jubilació, a vegades pot costar d’acceptar, pot ser una mica emprenyadora. Però si saps descobrir el gust de la vida, llavors esdevé una meravella. Una forta abraçada. Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Rosaura Gerr

2 Relats

3 Comentaris

162 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor