Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

tarragona,

33 Relats, 108 Comentaris
67764 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com

Últims relats de Atlàntida

Últims comentaris de l'autor

  • Atlàntida | 10-02-2012 | Valoració: 9

    M'agradat molt el teu relat, com senpre escrits amb molta cura, tendressa i armonia, un peto, i fins aviat.

  • Atlàntida | 28-12-2011 | Valoració: 9

    Hola guapa, fa molt de temps que no ens a saludavem, espero que ara tornaré a escriure, com sempre els teus relats tan acertats i plens de tendressa, et felicito, un petó i contenta de retrovar-te.

  • Atlàntida | 18-06-2011 | Valoració: 10

    m'ha encantat es un poema molt emotiu, et fa vibrar, felicitats.

    una abraçada.

    Àngels.

  • Atlàntida | 17-06-2011 | Valoració: 10

    Vaja quin relat mes inesperat, no he vist encara si te continuació, però m'agradaria saber si mai li diu la veritat, aquest també et deixa la pell de gallina una bona estona, et felicito.

    Et vull agrair el teu comentari al meu relat, hi ha vegades que s'ha de prendre decisions que si els altres posessin mes de la seva part no tindrien lloc, però la vida es així, i jo he guanyat, pasan-ho malament, en fi tot te un temps i algun dia tot acaba, tot es posa al seu lloc, Gràcies i fins aviat, et continuaré llegint.
    Una abraçada.

    Àngels.

  • Atlàntida | 14-06-2011 | Valoració: 10

    Es un conte molt sencill que vols acabar-lo de lleguir rapidament per a saber el final inesperat. Molta imaginació i felicitats i que siguis un del escollits per el llibre, ah si vols passar un dia a veure'm pots fer-ho, així ens coneixerem.
    Una abraçada.

    Àngels.

  • Atlàntida | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Emotiu per l'aguant de la dona tant corrent en aquest temps, com abans, que també aguantaven, moltes coses bones es perden per no fer-ho abans, ja se sap per la economia, per la família, per els fills, per......... tantes coses.
    En fi, per a tot hi ha un moment i aquest tard o aviat arriba junt amb l'alliberació dels mals moments passats.
    Gracies per el teu comentari, m'ha fet molta il-lusió ja que fa temps que no escric i no tenia comentaris. Una abraçada.

    Àngels

  • Atlàntida | 03-06-2011 | Valoració: 10

    t'agraeixo molt el teu comentari, no se si tindré temps d'escriure al teu enllaç, una mica just, m'agrada la teva forma d'escriure, no he pogut llegir gaire ja que es tard, però si et volia saludar, gracies i una abraçada.

  • Atlàntida | 13-07-2010 | Valoració: 9

    M'han agradat molt ja que m'han fet recordar, per una part, quand els meus fills eren petits, i per l'altre, amb el meu germà que també li varen treure un tumor cerebral, ara està bé, sembla, però aquestes malalties moltes vegades no tenen un final feliç.
    Felicitats per els teus relats i per el comentari a un dels meus, he tornat a escriure un altre al cap de molt de temps.
    En el teu comentari em deies que volies que continues explicant l'historia, els ultims 3 anys han sigut tristos, i encara ho son, perque el final feliç de la meva historia depèn d'algú del meu passat que encara no he conseguit que marxi del meu camí, espero que aviat ho faci, i aconsegueixi la felicitat completa.
    Jo sempre dic que tot te un principi i un final, i el final sempre, sempre arriva.
    Felicitats per el teus premis i per a ser com ets, que encara que no et conec, es veu que ets una gran persona.
    Un petó.

  • Atlàntida | 13-06-2007 | Valoració: 10

    Sempre hi ha roba bruta i neta que hem de rentar o que ja no ens a serveix i hem de llençar, però no es atrevim a obrir la porta a la felicitat incerta, la que no veiem, la que ens a sembla que no existeix, la que creiem que no es per a nosaltres.
    Aixó lo que és, es cobardia.
    Deixem pas a un nou espai i segur que ho agrairem, per a fi sabrem que hi ha un mon nou, sense mentires, sense engany i lo mes important, la satisfacció interna cap a nosastres mateixos.
    Costa ja ho sé arrivar a aquest punt de cordura, però val la pena.
    Jo ho vaig fer, també he de dir que vaig trigar massa, però ha valgut la pena, ara soc inmensament feliç.
    Un consell si el voleu seguir, no espereu, sempre hi ha una sortida al final del llarc túnel, sempre hi trovarás LA LLUM.
    Petons.
    I m'agradat moltissim.

  • Atlàntida | 13-04-2007 | Valoració: 8

    Les iaies tan donades a tot i desprès qui els hi agraiex? sort en tenin d'elles.
    Es un bon homenatge a totes elles, et felicito, es un relat distret i divertit i molt ben escrit.
    Un petó.

  • Atlàntida | 13-04-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat tan sensual i tendre al mateix temps, al llegir-lo em fa tancar els ulls i sentir l'amor i la tendresa que em desperta la meva parella, ell i jo en un mateix mon, en un mateix cercle, una unitat, la meva anima bessona.
    Felicitats, un petó.

  • Atlàntida | 05-02-2007 | Valoració: 10

    Es un relat molt tendre i amb molta força, ple de sentiment i amor.
    Molt ben estructurat i relatat.
    Un petó.

  • Atlàntida | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Com diu un poema meu, pateix 999 vegades si cal però estime'n 1000.
    Tota historia te un nou començament quan s'acaba l'anterior.
    Petons.

  • Atlàntida | 20-04-2005 | Valoració: 9

    l'horitzó dels noltres somnis per a saber aon es troven per anar-los a buscar.
    Sempre s'ha de jugar a guanyar i els somnis es farán realitat.

  • Atlàntida | 18-04-2005 | Valoració: 10

    NO RENUNCIIS MAI A L'AMOR, lluita per el que vols, per el que et fa feliç, val la pena, de veritat.
    L'amor no es prohibit, ens el prohibim nosaltres, quan l'amor arriba es que es per a nosaltres, nomes hem d'allargá la ma i agafar-lo, sense por, amb delicadessa i viure.
    Un petonás i una forta abraçada guapisima.