Cercador
El pastor de nuvols
Un relat de: LordNess- Compartir:
Hi havia una vegada un nen anomenat Pau que vivia en un petit poble a la part alta d’una
muntanya. El poble depenia de la pluja per cultius, però una sequera prolongada havia deixat la terra seca i àrida.
Pau sempre havia sentit una estranya connexió amb el cel. Passava hores mirant els núvols, imaginant formes i figures en el seu suau cotó blanc. Un dia, mentre observava el cel a la recerca d’un senyal d’esperança, una cosa extraordinària va succeir: un núvol es va formar just damunt d’ell i va començar a ballar en el cel.
Intrigat, Pau va seguir el núvol mentre lliscava pel cel. De sobte, es va trobar envoltat de núvols de totes les formes i grandàries. Per a la seva sorpresa, els núvols semblaven respondre als seus pensaments i emocions. Quan estava feliç, els núvols ballaven amb alegria; quan estava trist, queien llàgrimes suaus del cel.
Aviat, Pau va descobrir que tenia un do especial: era un pastor de núvols. Podia guiar-les i cuidar-les, portant pluja a la terra assedegada. Amb cada núvol que tocava, el paisatge es transformava, tornant-se verd i exuberant una vegada més.
Els habitants del poble aviat van notar el canvi i es van meravellar davant l’habilitat d’en Pau per portar la pluja. Pau es va convertir en un heroi local, volgut i admirat per tots.
Des d’aquest dia, Pau passava els seus dies a les altures, cuidant dels núvols i assegurant-se que la pluja arribés a temps per a salvar els cultius i omplir els rierols. I encara que el seu treball era important, la qual cosa més gaudia era l’alegria que veia en els rostres de les persones quan la pluja finalment queia del cel, renovant la vida al poble una vegada més.
muntanya. El poble depenia de la pluja per cultius, però una sequera prolongada havia deixat la terra seca i àrida.
Pau sempre havia sentit una estranya connexió amb el cel. Passava hores mirant els núvols, imaginant formes i figures en el seu suau cotó blanc. Un dia, mentre observava el cel a la recerca d’un senyal d’esperança, una cosa extraordinària va succeir: un núvol es va formar just damunt d’ell i va començar a ballar en el cel.
Intrigat, Pau va seguir el núvol mentre lliscava pel cel. De sobte, es va trobar envoltat de núvols de totes les formes i grandàries. Per a la seva sorpresa, els núvols semblaven respondre als seus pensaments i emocions. Quan estava feliç, els núvols ballaven amb alegria; quan estava trist, queien llàgrimes suaus del cel.
Aviat, Pau va descobrir que tenia un do especial: era un pastor de núvols. Podia guiar-les i cuidar-les, portant pluja a la terra assedegada. Amb cada núvol que tocava, el paisatge es transformava, tornant-se verd i exuberant una vegada més.
Els habitants del poble aviat van notar el canvi i es van meravellar davant l’habilitat d’en Pau per portar la pluja. Pau es va convertir en un heroi local, volgut i admirat per tots.
Des d’aquest dia, Pau passava els seus dies a les altures, cuidant dels núvols i assegurant-se que la pluja arribés a temps per a salvar els cultius i omplir els rierols. I encara que el seu treball era important, la qual cosa més gaudia era l’alegria que veia en els rostres de les persones quan la pluja finalment queia del cel, renovant la vida al poble una vegada més.
