Zombie Productions presents...

La idea és molt bona!! La del teatre de la vida en el teu cas el de la película! I es que la vida és aixó una llarga, potent i agredolça tragicomèdia!!!

SHOW MUST GO ON!!

SALUT

... que està en una pel·lícula, a vegades penses on estan les càmeres...

No sé jo a vegades em desperto i penso m'agraderia sortir d'aquesta pel·lícula perquè penses que la vida no pot ser tant dura, i que és una peli, concretament un dramon d'aquells que a la protagonista no li surt mai res bé...

o a vegades penses i si algú juga amb nosaltres, tipus nosaltres amb els play mobil, algu que ens fa moure, que les nostres vides són només fruit de la seva imaginació.

Bé esperem que no sigui així, o sí, mai se sap...

Elena

Hola dacar!
1r de tot em volia presentar perque em sembla q és la 1a vegada q et llegeixo....
Qdir-te d'akest relat?¿ Q està molt b!!:) I ki no ha tingut alguna vegada el pnsamnt q vivim en una spècie de show de Truman?¿ x lu - jo si! Ah em sembla q he llegit en una revista que volen fer un Gran Hermano 4ever, és a dir, un show de Truman xo que els protagonistes ho saben.... al menys les primeres generacions.
Doncs vinga et deixo q mestik enrollan massa!
Segueix així!
Mistika

PD: et convido a fer-me una visiteta

Qui no s'imagina alguna vegada que és en una pel·li en la que contràriament a a la vida real, és una persona genial o un terrible dolent (sempre he preferit els dolents, jo)? Però ara no hi ha el misteri, al obrir el iogurt, que et sorgeixi un missatge del tipus: "siga buscando" que van cobrir la meva infantesa de cereals, iogurts i flans amb premi (que mai tocava o necessitaves 250 tapes per tenir-lo). Bé, m'ha agradat i també m'hi he sentit identificat, i callo que sembla un monòleg i es tracta del teu conte...

Biel.

Doncs jo l'he trobat genial, que voleu que us digui... dacar, escrius d'una manera especial, genial, i perquè no? un monòleg, clar que si!!

Apa, és el primer relat teu que llegeixo però de ben segur que no en serà l'últim!!

Una forta abraçada!!

Està guai és àgil i divertit.

m'ha encantat el teu relat, encara que sembli absurd m'hi sento identificada...mai heu pensat que la vostra vida sembla el guió d'una pel·lícula de serie B o d'un "culebrón" ? (xq sí, s'ha de ser modest, i d'una vida qualsevol no en surtirà cap nominació als òscars...)
Doncs res, ànims!segueix escrivint perque tens un estil molt agradable. Felicitats!

Concís i divertit, donant quatre pensaments que fan pensar.
No crec que, en absolut, es pretengui fer ni cap monòleg, ni que intentis ser mediàtic, això només ho fa el Heribert amb aquest tipus de crítica àcida.
Benvolgut Heribert, els que escrivim aquí ho fem per gust, i perquè o no tenim nivell per publicar o no volem publicar, com tu.
Nosaltres ho fem perquè ens agrada, per això t'agraïria una mica de respecte pel que fan els altres, i si has de criticar que, com a mínim, sigui de manera constructiva.

Tens raó, Heribert, són quatre ratlles, una quasi-reflexió en "veu alta", ho vaig "penjar" conscient que no tenia forma de relat.

Però això d'"escriptor mediàtic" m'ha tocat. Ja és prou trist escriure monòlegs, com perquè et diguin que sembla escrit per la factoria El Terrat... ;)

Ara de debò, gràcies per les teves paraules.

Tots compartim el complexe de Truman, però enganyant-nos amb l'esperança d'arribar a tocar la paret del decorat, allà on acaba el mar d'atrezzo. Felicitats, m'ha encantat.