Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

14 Relats, 48 Comentaris
6511 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Soc Enginyera Informàtica, Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.

Últims relats de Ibeth

Últims comentaris de l'autor

  • Ibeth | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Realment estem dominats per aquests éssers diabòlics! Som com zombis sense cervell, preocupats només per aconseguir un endoll on recarregar i cobertura, sovint el menys important són els continguts amb què alimentem aquestes petites criatures XDDD. Molt Bo Ester. M'encanta!!

    Ibeth

  • Ibeth | 18-04-2017

    Gràcies Olgalvi,

    Haha Issael sort que no t'he fet jo aquesta pregunta al teu BUSCANT-ME A MI MATEIX.

  • Ibeth | 17-04-2017

    Per no ser un erudit has escrit un assaig molt convincent :) però com tu mateix dius falta el punt de vista femení. Et passo unes reflexions sobre la lacra existent de la violència masclista, que he llegit fa poc, escrites desde un punt de vista 100% femení. Espero que et serveixin.

    http://www.ub.edu/web/ub/ca/sites/genere/docs/docs/reflexions_violencia.pdf

    Per cert, gràcies per citar-me al teu assaig. Estic gratament sorpresa.
    Ibeth

  • Ibeth | 17-04-2017

    Inquieta com aconsegueixes que un personatge amb greus problemes psíquics ens caigui fins i tot bé... tot i que reconec que he passat por llegint-te. Molt bo

  • Ibeth | 17-04-2017

    vam advertir a les poques dones que es van voler quedar a la terra, que el seu futur seria terrible. De fet pensàvem que els homes descarregarien tota la seva fúria contra elles. Era el més previsible. És realment increïble que hagin evolucionat d'aquesta manera, invertint els papers. No deixa de ser tràgic tanmateix, però resulta curiós, ja que mai s'havia donat aquest fet en cap societat coneguda fins al moment en què vam marxar. Sí que és cert que havien existit certes societats matriarcals en el passat, però mai cap en què l'home fos sotmès de la manera que descriviu... Em sap greu, amic transgènere que t'enganyessin en el procés de selecció. De fet, van venir molts homes amb nosaltres, tots els fills menors de 17 anys i molts transgèneres i homosexuals que estaven a favor d'una societat igualitària on no es discriminés ni per gènere, ni per orientació ni identitat sexual. Ni evidentment, tampoc per religió, ètnia ni idees polítiques. De tota manera no penseu que la nostra societat hagi arribat a la perfecció...lamentablement ara tenim altre problemes dels que preocupar-nos... però això ja forma part d'una altre novela ;-P Moltes gracies pels comentaris. sou genials

  • Ibeth | 12-04-2017 | Valoració: 10

    Ves que la desapareguda no sigui una de les descendents del meu èxode que s'ha cansat ja de tanta dona, amb tantes dècades d'abstinència ja se sap.. XDD Seriosament, molt bo el relat. Et seguiré llegint.

  • Ibeth | 13-03-2017

    amb el Sergi, si ens espiessin els extraterrestres de segur que fugirien ben lluny. Molt bon relat.

  • Ibeth | 13-03-2017

    Un relat entrenyable. Crec que qui mes qui meny es pot sentit identificat amb la petita Mina

  • Ibeth | 13-03-2017

    El teu relat fa somniar com un nen petit, viatjant cap a la lluna... M'ha agradat molt.

  • Ibeth | 13-03-2017 | Valoració: 10

    Que bó, m'hi imaginat mil móns per habitar, però Venus en ciutats flotans??? Bonissim. Gracies ens regales imatges precioses.
    Felicitats

  • Ibeth | 12-03-2017

    Molt bon relat. Dos histories molt diferents en un mateix espai.

  • Ibeth | 25-02-2017 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest viatge pel temps en un mateix espai!! Felicitats un relat fantàstic.

  • Ibeth | 13-02-2017

    Ho sento Edgar, Jo també he perdut a algú recentment i el relat era per ella. Gracies pel teu comentari. Una abraçada.

  • Ibeth | 12-02-2017

    Cigarreta a cigarreta, pas a pas, fas que el temps passi lentament al teu relat. Metafora del verí va matant lentament al protagonista. Eg seguiré llegint.

  • Ibeth | 07-02-2017

    Com ho canvies tot... estic amb la Esther, ens fas dubtar de si hem de sentir llàstima. Com jugues amb el lector. M'encanta.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: