Ventura

Un relat de: allan lee



Sí, sóc la Ventura. La que arrossega els peus cansats sobre les rajoles gastades. La que puja i baixa les escales, esgotada; la que obre armaris, desa el farcell, puja sacs de carbó des del celler; la que neteja la roba al safareig glaçat, la que ploma l’aviram, la que passa les nits vetllant a un nen malalt. La que s’ha fet vella en aquesta casa que té llar de foc a cada habitació. Però no al meu cambró sotateulada: gelat a l’ hivern, sufocant a l’estiu.

Em vaig quedar orfe als onze anys. Els pares van morir dels tifus. La senyora Rocasanta se’m va endur a casa seva; les veïnes deien que li devia etern agraïment. Se’l va cobrar tots els dies de la meva vida. Amb tretze anys, duia l’hort, el bestiar, la cuina. Quan van nàixer els fills- tres mascles seguits- jo els cuidava, els peixia, carregada amb un o l’altre mentre triava llenties o netejava la plata. Eren nens bells i capriciosos que es van tornar dèspotes en créixer. El pare reia si em colpejaven, la mare els atià a tractar-me amb menyspreu. Jo els hauria pogut estimar, i bé que tots els meus sentits hi anaven: estava tant sola, i em necessitaven tant. Però els cops dels seus punys petits es van transformar en burles malintencionades i reganys. Mals nens.

Els nois es van rebentar en divertiments la fortuna familiar, mentre el senyor jeia garratibat d’una embòlia i la senyora baladrejava, malparlant dels fills que els deixaven sols en l’infortuni. Vella i inútil, em van deixar morir al meu cau de misèria, la porta tancada, per no sentir-me agonitzar.


Per això sóc aquí: si venen operaris, rebento portes; si s’acosta un curiós, l’aterro amb esgarips. Els fills Rocasanta miren la gran portalada, encara sumptuosa, els ulls esbatanats. La casa és tot el què els queda i l’han de vendre, és la seva darrera esperança. Però qui pot enfrontar-se a un esperit irat...? Un vent glaçat passa entre els arbres. Parlen baix, per temor.

- Tu creus que és la Ventura...?






Comentaris

  • Ens fas veure[Ofensiu]
    Escandalós | 15-08-2014

    No és fàcil descriure tan bé com tu ho fas tota una vida de dissorts i tota una gama prou àmplia de sentiments. Ens fas veure la pobre noia desitjant estimar, preguntant-se perquè ella no es digna de ser estimada i treballant cada dia més per aconseguir aquest amor impossible i com, de mica en mica, el dolor es converteix en ràbia i en un odi que reclama venjança més enllà de la mort. És un relat molt bo, allan lee. Felicitats!

  • Pobra Ventura![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 12-05-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat el final! Tens un estil molt bo i has guanyat una mereixuda classificació ! Segueix escrivint ets molt gran!
    Edgar

  • Eva Fabrés | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Quina por tenir un fantasme ple d'ira a la casa! ja et dic jo que per molt maca i barata que sigués jo no la compraria! hahahaha, molt bo, com sempre. El meu pare em va recomanar que el llegis. M'ha dit que has publicat un lliure i faras una presentació a Barcelona!, a veure si podem anar-hi, em faria il·lusió.
    Una abraçada!,
    evita.

  • Re: Oh![Ofensiu]
    Oke | 15-03-2013

    Salut allan lee!

    Trobo que aquest sistema de destacar a la plana principal els relats més comentats fa que et pensis dues vegades on deixar les respostes. Els aprenents d'escriptor, com els escriptors de debò, també som vanitosos, però sembla lleig prémer el botó quan ningú mira i fer pujar el marcador. Així que deicideixo agrair-te els comentaris a ca teva. M'agrada respondre sempre i de moment he decidit que ho faré així. Gràcies, per tant, pels teus comentaris sempre enriquidors i encoratjadors. En relació a la bio, hi ha molta mitologia sobre els punkis, i no tot és autodestrucció. En fi... m'allargaria massa. I tens raó, hi ha tantes realitats com persones, però en un ramat és més fàcil pactar-ne una de còmoda i confortable. En canvi, fora del ramat toca transformar-la, inventar-la... confondre-la.

    Una de ferma i enhorabona per aquesta mania teva de ser seleccionada

  • Tot un esperit[Ofensiu]
    Materile | 11-03-2013 | Valoració: 10


    Un relat que fa sortir de dins del lector tots els sentiments: des de la tendresa a la por; fa córrer pel cos un cal fred que costa d'identificar perquè es fon amb la ira.
    Un relat fantàstic: tota una vida fins arribar a la mort i l'esperit.

    Una abraçada,

    Materile

  • que bo!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 09-03-2013

    com sempre, sorprens.....Visca!!!
    Gràcies pel teu comentari tan generós.....
    Ets una dona fantàstica!!
    Quin goig saber-te amiga meva...I quin privilegi!!!

  • Salutació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 07-03-2013



    Moltes gràcies pel teu comentari.

    Ens seguim llegint!

    Una abraçada.

    Gemma

  • Guanyar premi[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 04-03-2013

    Moltes felicitats, el relat s'ho val!!!

  • Felicitats, Sílvia![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-03-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • 'Deure etern agraïment'[Ofensiu]
    Mena Guiga | 01-03-2013

    Qui diu això es situa en un graó superior i així era abans (i encara és, tot i que més amgadet, segons com i segons el cas).

    Em fa pensar, l'aire del relat i el protagonisme d'un espectre, en MIRALL TRENCAT de la Rodoreda. (casualitats de la vida van fer que jo tingui la mateixa data de naixement que ella, un deu del deu i, com ella, també vaig tenir un avi que estimav molt les flors).

    Narrat en primera persona, acosta al lector a la pobra minyona i vol fer-li costat. La injustícia i l'esclavitud tan ben disfrassadetes!

    *Ah, i moltes gràcies pel comentari de SET VEGADES! ;) (forma part d'un rampell meu al facebook d'escriure 'set vegades set vegades de fer alguna cosa' i aquesta era la primera història. No n'hi ha cap que s'assembli...llevat de fer set vegades alguna cosa.

    Mena

  • Que bo[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 23-02-2013 | Valoració: 10

    És un relat que m'ha captivat des del principi. M'ha encantat assaborir el vocabulari que tries tan colorit però mai estrident. La naturalitat amb què construeixes les frases sense sacrificar una engruna d'elegància. Per descomptat, l'argument és força interessant, però he de reconéixer que l'estil és el que m'ha subjugat.
    Enhorabona!

  • La injustíca és la mare de la ira[Ofensiu]
    Violant Barquet | 21-02-2013

    Quin contrast entre el ritme calmat del llenguatge i els esdeveniments que es narren! Un estil molt elegant que aconsegueix evocar perfectament el sentiment d'ira. Literatura sòlida. Felicitats.

  • Una meravella[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-02-2013

    Com tot el que escrius, Sílvia.
    M´he quedat garratibada de la magnífica descripció del personatge i dels seus sentiments. Això és literatura de la bona.. I , mira, jo també tenia una tieta segona-àvia, que es deia Ventureta, farta de treballar i cuidar la mare paral·lítica, i quan jo era petita, la meva mare , que havia de treballar, em deixava a casa seva quan jo estava malalta i no podia anar a l'escola, que era sovint. I elles eren esperitistes . I com que jo era una criatura ( en teoria innocent), em feien invocar els esperits, i un dia us explicaré com s'aixecava la taula i s'obrien de patac les finestres i jo, vinga cantar, mentre les senyores bevien anís i menjaven galetes Birba:

    Espíritu divino,
    ven a esta casa
    un niño te llama
    con toda su alma..

    La meva mare, en sentir-me cantar aquesta cançó sovint es va assabentar de les sessions i no m'hi va portar més a aquella casa..I es barallà amb la tia Ventura .
    Mira quantes coses m'han vingut al cap amb el teu fantàstic relat d'una vida de patiment de la pobra Ventura.

  • on hi ha, hi ha... i res mes a dir[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2013

    sí, no hauria de dir res més, però et diré que m'ha semblat d'una delicadesa genial aquest relat, amb aires clàssics i vents demolidors de personalitat ben teva, del teu món interior i oníric. Una petita obra digna de la millor confitura i no dic res més.
    Avui he estat de sort, tres relats llegits i tres peces dignes de ser llegides, la mar el senyortu i tu Sílvia, ara ho deixo, no voldria perdre nivell! ;-)) i que tinc coses a fer. Ens veiem aviat!

    Petons i abraçades.

    Ferran

  • Quantes[Ofensiu]
    Josep Ventura | 19-02-2013 | Valoració: 10


    ventures podríem veure amagades en les cases senyorials
    si es sàpigues mirar be. Molt bon relat
    una abraçada
    Josep (Ventura)

  • Un esperit[Ofensiu]
    Lavínia | 19-02-2013

    ben irat i amb raó, Allan Lee. Està molt ben escrit.

  • El principi[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-02-2013

    també m'ha semblat el del conte "La Ventafocs" , però m'agrada més el teu final , tot i que no sóc persona vengativa m'alegra que la pobra Ventura sigui etèria i pugui fer tot el que li ve de gust.
    Com sempre ens dones una lliçó magistral de com escriure un relat perque aquest sigui amè, àgil, entretingut i genial.
    Una càlida abraçada, estimada Sílvia.

  • chusteriana | 19-02-2013 | Valoració: 7

    M'encanta!

    M'ha transmès molta pena i dolor per la pobra Ventura, però el plaer de la venjança d'ultratomba deixa un bon gust final!!

    Enhorabona!

  • Més enllà de la ira[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-02-2013 | Valoració: 10

    Més enllà de la ira trobem la por. La Ventura ha decidit passar a l'atac després de la vida. Una ira eterna. I és que ets genial Sílvia! Com pots donar la volta a la Ventafocs de manera tan magistral! He gaudit i he patit. Magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Bo i breu...[Ofensiu]
    rautortor | 18-02-2013


    ...el doble de bo, com deien els conceptistes. Un gran exercici de concisió i una demostració més de la teva capacitat per narrar històries que, pel fet de ser breus, no deixen mai de tenir una gran força narrativa.

    En aquesta ocasió, amb un parell de paràgrafs ens has fet una descripció exhaustiva de la teva particular ventafocs. A diferència de la de conte, aquesta història no té ni fades ni carruatges ni príncep blau. Això sí, és molt més creïble que l’altra.

    I el que és millor encara, és la forma com clous el drama. Quina sort que hi ha fantasmes pels malvats! A mi, de petit, en feien por, molta por; però, la fantasma del teu relat em sembla, senzillament, encantadora.

    Ja saps que em plau molt llegir-te.

    Raül

  • Una història molt ben trobada![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-02-2013 | Valoració: 10


    Noia, ho expliques d'una manera tan detallada, que fa posar la pell de gallina!

    M'ha agradat molt. Amb poques paraules descrius una narrativa molt complerta.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Una gran història...[Ofensiu]
    F. Arnau | 17-02-2013

    ... que sembla d'aquelles que es contaven al voltant del foc per les àvies, i que feien tremolar els nens.
    L'enhorabona!
    FRANCESC

  • Nota de correcció[Ofensiu]

    L'apòstrof de "treur'es el barret," ha estat un lapsus.

  • Un relat per a treur'es el barret[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Allan lee, no sé si ets conscient de que has fet una petita obra d'art. I lo de petita no ho dic perquè sigui una obra menor, ni de bon tros, sinó perquè, en poques paraules, has explicat una història que molts autors haguessin hagut de narrar en vàries pàgines.

    Realment m'ha encantat. M'agraden les històries ben contades, no hi puc fer més.
    M'agrada que em facin estar pendent de cada paraula escrita perquè cada mot té una importància capital dins de lavnarració. I m'agraden els contes on la gent benestant i dèspota acaba menjant -se el seu propi menyspreu.

    En quant als teus comentaris, el que m'has fet sobre la "Porta ajustada" m'ha deixat de pedra perquè és exactament tal i com jo l'havia imaginat: com un quadre pintat a l'oli, on l'espectador sembla mirar-lo a certa distància i capta una imatge estàtica.

    Moltes gràcies

  • Petit comentari[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-02-2013

    Deixa`m posar un petit comentari al teu gran esperit irat. Justícia, justícia venjativa més aviat.
    Quins sentiments tan foscos ens ha suggerit el pecat d'aquest mes!
    Rep la meva abraçada d'amistat literària.

  • Allan[Ofensiu]
    Gabriel M. | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Cruesa en un text perfectament trenat.

    Una abraçada.

  • Pobre Ventura![Ofensiu]
    Annalls | 15-02-2013 | Valoració: 10

    No havia llegit el darrer paràgraf, i m'havia quedat com si m'haguessin donat un cop de puny de tanta duresa i realitat, perquè no dubto que coses com aquestes han passat. Ves i tan...
    EL final es un altre,; normal Ventura necessitara un temps per superar el maltractament a que a estat sotmesa.
    M'agrada el que has fet, paraules les justes , descripció total...es diferent al que et conec...molt bé , cal experimentar coses noves.
    Anna

  • Creuar el llindar[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2013

    No és un relat usual de l'allan lee, aquest, Sílvia. Té alguns detalls que ara és millor no descobrir, que sí ens reporten algunes de les atmosferes pròpies de les teves cròniques distòpiques, però en essència és un relat concís, realista, sense escarafalls, sobre una vida trista, anònima, una vida descrita amb perfecció amb a penes quatre detalls ben esbossats.
    El tomb de rosca final ens remet a les conseqüències d'aquesta vida, a les que han provocat els que l'han malmenada. Tot i que hem creuat un llindar, com el vent gelat que recorre la casa abandonada, el registre és el mateix, impertorbable, senzill i absent de queixa i victimisme.
    Un gran relat.

  • adn literari[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 15-02-2013

    Amb 345 pareules –menys de 2000 caràcters– has explicat tota una vida i una mica més. Amb aparent senzillesa, has creat una història molt ben trenada, documentada de forma tan culta com mesurada i tancada amb ofici. I com sempre quan et llegeixo, he quedat atrapat i seduït per aquest llenguatge tan esclusivament teu, intransferible com el mateix adn.

  • La ira dels morts.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-02-2013

    Quina gran cosa que poguéssim manifestar-nos en forma d’esperit per rescabalar-nos dels menyspreus i els danys soferts... Al menys semblaria que la vida ha tingut un sentit encara que sigui després de morts... I què meravellós seria perseguir als polítics dia i nit (hehehe).
    Bromes apart, un relat especial, una diferent mirada al tema que ens ocupa, la ira: Però aquest cop la ira dels morts, dels esperits, la última venjança possible. Tan ben descrita com ens tens acostumats. Impressionant.
    Una abraçada.

  • Una frase de cloenda...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-02-2013

    magnífica... terrorífica. Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. Queda ben palès que la ira segueix pel mateix camí: més que fred, però, diria jo, rígid.
    M'ha agradat molt aquest ambient rural on la Ventura hi passa la seva vida, una vida que va acumulant bilis a dojo enmig d'aquest desastre de família que l'ha maltractat psicològicament com a persona. Qui sap si haguessin tractat millor a un animal. Dèspotes, uix, quina ràbia, gentussa!
    El lector, vist el panorama, agraeix el retorn que fa la Ventura des d'un lloc on, segur, segur, que descansa. Merescudament!
    Una abraçada, Sílvia!
    Mercè

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats

662 Comentaris

198722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com