Allà dalt del cel

Un relat de: rinki

- Ja li ha arribat l'hora,- deia la meva avia desesperada-.¬
Hi és que el meu pobre avi patia una malaltia difícil d'explicar, greu, això sí, molt greu.
El metge que el va atendre assegurà amb notable pessimisme que en pocs dies el meu avi moriria, i en sentir aquestes paraules, la meva avia li va agafar un atac d'histèria i només anava repetint:
- Què faré ara jo tota sola!
Maleït metge, jo pensava. Una mica de discreció i tacte no hagueren fet cap mal alhora d'anunciar l'agre realitat.
L'avi Ramon es mostrava força tranquil estirat al seu llit tot mirant la televisió; ell ja sabia la noticia i poder feia el cor fort davant nosaltres, però estava tan seré que fins i tot veient-lo l'avia ja es tranquil·litzava.
- Ramon, i com ho vols arreglar lo del testament?, no em vas dir que hi volies retocar alguna cosa?
- Si, dona, si - va dir amb un to neguitós l'avi-. Però de moment vull aclarir una cosa amb el pare Jordi ( el capellà de la Parròquia).
- Ara mateix el truco i segur que vindrà de seguida.
Al cap de vint minuts, el musen ja seia al costat del Ramon, amb l'aigua beneïda pretenent aplicar-li l'extremunció.
-Abeura, que començo l'acte de benedicció, perquè la seva ànima romangui per sempre al paradís. No em té pas que explicar una última confessió?
-Precisament d'això volia parlar, Pare Jordi - va dir en Ramon tot capficat-.
-Expliqui'm el que us preocupa.
- Com ho puc fer per deixar els meus estalvis en un banc d'aquest paradís que sempre he sentit anunciar en les vostres pregàries?
El Pare Jordi va quedar sorprès de la pregunta del futur difunt, però amb una frivolitat admirable li va contestar:
-Deixi tota la seva herència en nom meu, i no es preocupi que ja li arribaran.
- Es que si he de romandre tota l'eternitat al cel somiat no ho sé pas si en tindré prou amb els meus estalvis. Fa deu anys que estalvio però...
- Vostè firmi aquí i no es preocupi, - va dir alegrement el mossèn-.
- Gràcies, no sap pas el patiment que em trec de sobre.
Tot marxant de la casa del avi Ramon el mossèn que ja havia practicat l'extremunció al ingenu avi, tot desitjant-li una bona estança al altre món, va anar a un gran concessionari i encarregà un bon cotxe per el mes que ve.
"Potser pensava enviar-li al cel amb el senyor Ramon perquè l'estança eterna fos més agradable, però la lògica no feia pensar gaire en això..."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer