NUA, VISTA PER DARRERE.

Un relat de: ricardet
(Platja solitària. Un home que no mira enlloc porta una urna. De sobte se li apareix una jove nua corrents per vora mar deixant a la seua vista el seu cos per darrere. Semblava una nimfa. L'home se n'adona i mira).

Nua, la vaig veure per darrere
tota nua com una gavina vora mar
com un miracle de vida i joventut.

Portava les teues cendres mortuòries.
La terra no serà la teua fossa
sinó que t’envolaràs entre la mar i el vent.
Esperava la penombra del capvespre
per no ser vist i la vaig descobrir
tan viva i al vent amb les seues cuixes
de verge i eixe culet tan apetitós.

Assegut en unes roques podia imaginar
els seus pits de pera amb els mugrons cap amunt
i el seu sexe cobert per un jardí de mates rutllades.
Per un moment, vaig pensar que eres tu de jove.

Per fi arribà el moment. Vaig destapar l’urna
i mentre cantava interiorment
"Ne me quitte pas" de Jacques Brel,
vaig lliurar la cendra a la brisa marina.
Em vaig quedar immòbil i pensatiu
fins que quasi es féu de nit.
Alcí els ulls per veure la xica nua,
però allí solament estava jo.
Tot desapareix i s’acaba
com aquesta xicona
que mai no sabré si realment va existir.

S’ha complert el teu desig,
cap cuc no mossegarà la teua pell.
Saps que no puc viure sense tu;
no vull ser un avi malalt i solitari.

L’home puja al cim del penya-segat
i es llança al buit en busca de pau.
Mentre cau se li apareix la nimfa nua.
“Sóc jo, amor meu que vinc per tu.”
Es fonen en una abraçada màgica
i s’eleven cap a les estrelles
en un bes etern.

Comentaris

  • Em referia...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 05-12-2017

    ... en el cas d'Onofre, a les circumstàncies que l'han fet com ara és.

  • És un poema...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 05-12-2017 | Valoració: 10

    ... preciós, delicat i romàntic. Encara que jo també valorava la teua vessant més dura, no sé si dura seria la paraula, la vessant tal vegada més prosaica. No obstant això, crec que tens una inclinació al dramatisme i aquesta vena romàntica, que no per ser-ho resulta menys dura que l'altra: la vida té la duresa i nosaltres hem de fer el possible per suavitzar els impactes, ja sé que sempre no és possible, aquest colpejar persistent de la vida.
    Crec que deuries tornar al nik original, el que tenies abans de ser ricardet, i que aquells poemes i escrits que tragueres mereixen tornar a Relats. M'agradaria molt que ho feres i he de suposar que a d'altres relataires també.

    Moltes gràcies per comentar. Onofre és aterridor, com també ho són les circumstàncies que l'envolten. Malauradament, i excepte en casos puntuals, la justícia no existeix: tan sols una relació de causa-efecte determinada per circumstàncies massa vegades hostils. T'envie una forta abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: