SI NECESSITES BUSCAR LES FORCES PER SEGUIR

Un relat de: Queca

Quan la vida no et somriu, perquè a vegades passa, has de buscar les ganes per seguir d'on sigui. Perquè no saps mai quan vindrà aquell somriure, ni quin gust té el proper petó. Deixa't vèncer per la curiositat, pel voler saber què passarà, pel voler viure tot i cada un dels dies que et queden i descobrir què t'espera.
Quan tot sembla perdre el sentit, perquè a vegades passa, has de cercar la manera d'aixecar el cap com sigui. Perquè el temps tot ho cura, i és ben cert. Rendeix-te a la senzillesa de la felicitat, amb aquelles ganes tant teves de volar, de sortir, de tirar endavant.
És igual el motiu que t'ha impulsat a llegir aquest text, amb aquest títol tan clar. Si necessites buscar les forces per seguir, fes-ho. I fes-ho ràpid, perquè cada segon de tristesa que passes és una eternitat d'alegria perduda.
Sigui el que sigui el que t'hagi passat no té importància. Perquè ara tu estàs aquí, amb ganes de seguir, de què si no llegiries un text que sembla estar fet per animar-te?
Quan el fet de llevar-se al matí sigui una veritable tortura, perquè a vegades passa, has de buscar un motiu, un sol motiu per somriure, com sigui. Perquè el dia està per fer, per inventar, per crear, i només tu pots triar els colors per pintar-ho tot.
La vida pot ser molt cruel, però no és tan omnipotent com ens vol fer creure. Encara podem decidir: deixar-nos dominar o fer-hi front.
La lluita no és fàcil. Ningú ha dit que ho fos. Però que val la pena, segur.
Quan et trobis amb algú que s'ha encaparrat en fer-te mal, perquè a vegades passa, has de demostrar un punt d'orgull, de no deixar-te ensorrar, com sigui. Perquè no hi pot haver ningú capaç de destrossar-te ni fer-te miques el somriure. Tot té la importància que li vols donar. Que no t'afecti la maldat. Lluita contra el dolor.
Quan les ganes d'aixecar-se estiguin esgotades, perquè a vegades passa, no t'amoïnis. Descansa. Pren-te el temps que necessitis per tornar a alçar-te, perquè no cal fer-ho de seguida. Quan caus, quan has ensopegat, quan has vist la desesperació de prop i has sentit el dolor arrelat tan endins, és quan ets capaç de valorar la tranquil·litat, d'assaborir l'alegria i gaudir de la felicitat.
I no és més sapastre qui ha caigut més cops o qui ha ensopegat més vegades, doncs s'ha de ser valent per trepitjar sense mirar abans, per arriscar sense importar què es pot perdre, perquè el que es pot guanyar s'ho val.
Quan el desànim et vingui a veure, perquè a vegades passa, has de buscar la manera de tancar-li la porta als nassos, com sigui. Perquè la vida està feta de breus moments màgics, i has d'estar preparat, perquè arriben sense avisar, i no els pots tornar a recuperar.
No tinc costum de donar consells a tort i a dret, primer, per la meva curta experiència a la vida, i desprès perquè crec fermament que la gent té dret a equivocar-se, i que no estem fets del mateix patró, per tant, cada experiència és diferent, i li pot ser de molta utilitat a qui l'ha viscuda, però sí que voldria dir-vos una cosa:
Aferreu-vos al vostre somriure, doncs és el més autèntic que teniu, i estic segura que més d'una vegada, al llarg de la vostra vida, estareu temptats de deixar-lo en un racó amagat, però jo us diria que no el perdeu de vista. Si no el voleu lluir en aquells moments tant durs, no ho feu, però tingueu-lo sempre present, i a la mínima oportunitat, ensenyeu-lo, doncs la vida passa i no te'n adones, i has d'aprofitar cada segon com si fos l'últim.
Viu la vida, que és teva.

Comentaris

  • Somiadora Emboirada | 25-03-2011 | Valoració: 10

    Quina injecció de vitalitat! M'encanta!
    Aquests moments passen tant sovint que acabes pensant que el mite de "la vida es una merda, la vida es dura, la realitat es cruel" és veritat. Però em nego a pensar que així sigui, i tu m'has ajudat a veure que no és cert que la vida sigui una merda.
    La vida és meravellosa.
    ;)

  • Tens molta raó[Ofensiu]
    Calderer | 24-08-2009


    "Perquè ara tu estàs aquí, amb ganes de seguir, de què si no llegiries un text que sembla estar fet per animar-te?" I què em passa? Res d'important: avui he tornat a la feina després d'un mes de vacances...però tot té un aspecte positiu...la rutina permet tornat a agafar els vells hàbits i tornar a escriure ( o intentar-ho).

    M'ha agrdat el teu text.


    Salutacions

    Lluís

  • tibar el somriure[Ofensiu]
    Avet_blau | 12-07-2009 | Valoració: 10

    El somriure cal portar-lo posat,
    i tibar-lo tant com puguis , com una corda de violi a punt de trencar-se;
    i s' encomana, com s' encomana la mal llet
    la tristor i el desengany.

    No cal ser hipòcrita, segur que tenim un recó
    ple de somriures, amagat i ple de pols;
    i es que el viure tant atrafagats no dona temps per posar una cara amable,
    enmig d' un mar de desenganys,
    segur que hi ha una illa,
    plena de riures,
    amagada.

    * tibar el somriure...proper relat.

    Avet

  • Els pirates de l'amor[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Estic contentíssim i m'has augmentat l'alegria! Jajaja! Que ets massa jove i poc experimentada per donar consells? Error! Moltes persones, moltíssimes, busquen i no troben aquesta capacitat de raonament i aquests sentiments tan profunds!
    Em sembla que tu no tens set mars per navegar, em sembla que en tens mil i després d'aquests una aventura infinita, emocionant i plena d'amor, de justícia, de lluïta per la dignitat, que col.lapses l'univers amb la teva ànima! Seria ridícul que jo t'intentés donar forces!
    Endavant, noia! Que tens raó! Que les desgràcies s'eliminen amb un nou somriure!

    Segueix il.luminant, sobretot la teva pròpia excistència, que viatges en un vaixell pirata que ho mereix tot i més!


    Sergi

  • Joan G. Pons | 11-07-2009 | Valoració: 10

    A vegades les "forces" són a dins i no tant per fora. Encara que sempre ajuda una empenteta d'algú o de quelcom, com el teu relat. Molt positiu. Gràcies.

  • sense paraules[Ofensiu]
    Nyanga | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Ben bé no se massa que dir-te, m'he quedat sense paraules després de llegir-te, potser massa emocionada..
    m'he sentit tant reflectida en ttoes les teves lletres..
    aixi que només puc felicitar-te per aquesta petita marevella que has escrit, em sembla que ara mateix me la penjo a la nevera o a on sigui per veure-la cada mati quan em despeti, a veure si em dona forces!
    felicitats des del cor.

    una abraçada

  • carpe diem[Ofensiu]
    franz appa | 10-07-2009

    Són petits enfilalls de perles d'autoajuda, les que destil·les sovint en poemes o textos diversos. El missatge generals és sempre l'aposta per la vida, per l'alegria i pel somriure. I si aconselles alguna cosa, en contra del que tens per costum, segons dius, és primar el somriure: transmetre l'alegria interior amb aquest gest exterior que -jo ho sé- tant pot guarir -als altres i a un mateix-.
    Sospito, sé, que prediques amb l'exemple, i alguna cosa d'això llisca i es transmet en el que escrius. la teva actitud compromesa amb l'ajuda, el suport, l'amistat i l'amor. I això fa que els textos teus comuniquin aquest esperit autèntic que defuig la buidor usual dels manuals dits d'autoajuda. I aquesta fe en el viure intensament els instants que explicites aquí.
    T'envio un munt de somriures :-)
    franz

  • escolta les paraules que hi ha dins teu[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-07-2009 | Valoració: 10

    el gest, la mirada, el sentiment, el ser i l'estar.

    Els camins és troben per seguir en el que som i en el que tenim com a persones.

    Lèvingir

  • merci[Ofensiu]
    julieta | 30-06-2009

    Hola Queca,

    Avui m'ha costat llevar-me com dius en el text... he entrat a la web per cercar paraules que em robessin un somriure... he triat el títol i em semblava fet a mida...ho intentaré, merci.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

168321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".