Cercador
En un lloc anomenat món...
Un relat de: 3resomariarosamolas- Compartir:
Era un món fantàstic, fabulós i molt màgic. Un món perfecte, sense problemes ni preocupacions.
Hi vivien persones de tot tipus, amb una força de voluntat fantàstica, eren capaços d’aconseguir allò que es proposaven sense cap problema. Aconseguir arribar a aquest peculiar món era difícil, però les persones que ho feien tenien la sort de fer realitat tres desitjos, el que més desitgessin, tots serien complerts.
La gent que vivia, no s’acostumaven gaire a aquella vida, tot sempre era bonic, mai es trobaven cap cosa dolenta. Era un món on tothom desitjaria estar-hi.
No més les persones escollides serien capaces d’entrar-hi, per aconseguir-ho tenien que passar diverses proves, no més 2 de 5 que hi podien entrar, tenien aquella sort. Els perdedors s’anaven tristos perquè ells volien viure per sempre feliços. Però en canvi, els que guanyaven, podien complir els tres desitjos, amb la condició de que sempre hi viurien en aquell món, no podien sortir. Pot ser van tenir moltíssima sort en poder entrar-hi o a lo millor va ser el pitjor que van fer.
Diu la llegenda que dos joves anomenats John i Marie van ser els afortunats d’entrar-hi, van viure amb molta il·lusió, i es van enamorar. Però no tot se’ls va pintar de color rosa, d’ un dia cap a un altre, aquell món va canviar, es va tornar tot de color vermell molt fort, va convertir-se de meravellós a esgarrifós. Aquell món va ser propietat del dimoni, de Llucifer i de tots els diabòlics que intentaven fer mal. A partir d’aquell moment, de John i Marie no es va saber res més. No es sap si van morir, si es van convertir en autèntics dimonis, si van lluitar contra tots ells o no més es van amagar i no van sortir mai més d’aquell amagatall. Mai es sap que pot passar, pots viure de color de roses un dia i al següent ser tot de color negre.
Hi vivien persones de tot tipus, amb una força de voluntat fantàstica, eren capaços d’aconseguir allò que es proposaven sense cap problema. Aconseguir arribar a aquest peculiar món era difícil, però les persones que ho feien tenien la sort de fer realitat tres desitjos, el que més desitgessin, tots serien complerts.
La gent que vivia, no s’acostumaven gaire a aquella vida, tot sempre era bonic, mai es trobaven cap cosa dolenta. Era un món on tothom desitjaria estar-hi.
No més les persones escollides serien capaces d’entrar-hi, per aconseguir-ho tenien que passar diverses proves, no més 2 de 5 que hi podien entrar, tenien aquella sort. Els perdedors s’anaven tristos perquè ells volien viure per sempre feliços. Però en canvi, els que guanyaven, podien complir els tres desitjos, amb la condició de que sempre hi viurien en aquell món, no podien sortir. Pot ser van tenir moltíssima sort en poder entrar-hi o a lo millor va ser el pitjor que van fer.
Diu la llegenda que dos joves anomenats John i Marie van ser els afortunats d’entrar-hi, van viure amb molta il·lusió, i es van enamorar. Però no tot se’ls va pintar de color rosa, d’ un dia cap a un altre, aquell món va canviar, es va tornar tot de color vermell molt fort, va convertir-se de meravellós a esgarrifós. Aquell món va ser propietat del dimoni, de Llucifer i de tots els diabòlics que intentaven fer mal. A partir d’aquell moment, de John i Marie no es va saber res més. No es sap si van morir, si es van convertir en autèntics dimonis, si van lluitar contra tots ells o no més es van amagar i no van sortir mai més d’aquell amagatall. Mai es sap que pot passar, pots viure de color de roses un dia i al següent ser tot de color negre.