a barcelona (1954-1994)

Un relat de: rufus

Fa 5 anys et vaig trair
engalipat per la costa
ara torno mig ferit
al teu redòs, Barcelona.

A dintre teu vaig néixer, Barcelona,
i a dintre teu vull morir,
penjat del teu coll tota l'estona
des d'avui fins l'infinit.

T'imagines, Barcelona,
temps i temps tu i jo plegats,
sentint-te bategar a tota hora,
recreat en el teu passat?

De tu no he mamat riqueses,
del "barrio Chino" sóc mig nascut,
aquí vaig viure rellogat amb presses,
per migrar ràpid ciutat amunt.

El Turó de la Peira era tot rases,
de totxanes i sorra ple de pilons,
pisos a mitges, la bòbila, les basses
i des del cim una serp de turons.

De l'aluminosi bressol,
en alguna cosa, Turó, ets primer,
barri sempre mancat de tot,
fins la salut al final t'han pres.

Tu ho saps i no és cap mal,
que hi ha un munt de barcelones:
Pedralbes, el Putget, la Diagonal,
i allà on m'he criat, les més pobres.

Recordo de petit els vells tramvies,
a les portes tothom penjat;
del metro, andanes atapeïdes,
i del trole, corrent al pis de dalt:

camí del Bon Pastor, Sant Andreu avall,
el nas tot fred aixafat al vidre,
m'importava poc el càstig de demà,
m'estimava més el moment a viure.

En metro et travessava fins a la Bordeta,
allà on treu cap d'entre les cases,
tu, Barcelona, m'incitaves a malifetes,
despertant en mi sensacions amagades.



Pels teus carrers de gris empedrat
trontollaven tricicles vessant la llet,
carros d'escombraries escortats de gats,
camionetes de gasoses, sifons i gel.

Com un àlbum eres plena Barcelona,
de cromos, tebeos i retallables,
venedors de regalèssia i pega dolces
i l'Home dels coloms sempre entranyable.

Pujar al Tibidabo era una festa,
la Fira de Mostres la fi del món,
el tren a Montgat sentir trompetes,
i a Can Tunis, morir de cop.

De Montjuïc pocs records aplego,
tot i que de gent que estimo n'està ple,
el Cementiri, l'Estadi, Can Valero
i allà on van fer-me, el Poble sec.

Del Tibidabo et vas engelosir
i vas omplir-te, Montjuïc, d'atraccions,
valga'm Déu però quin neguit,
havíem de tenir valor!!.


Fabra i Puig, el carrer Gran i Maragall,
eren farcits de cinemes,
tots amb pel·lícules a talls,
en recordo fins a una dotzena.

La Televisió del NO-DO fou continuadora:
imatges i veus mancades d'alegria,
i de Barcelona l'aportació més enriquidora,
"Rogamos disculpen la averia".

Per fi "Su Excelencia" era a totes les cases,
un per un ja ens podia controlar,
del Madrid, futbol, basquet i petanca,
i des del Bernabeu la "demostración sindical".

Aviat Miramar va cuinar programes:
les marionetes, els Vienesos, els musicals,
"reinas por un dia", amb tot de dames,
i presentadors i presentadores més jovials.

He de deixar-te Barcelona
deixar-te d'escriure, òbviament,
és tant, però, el que m'enamores
que no sé pas quan trigaré.

Comentaris

  • la ciutat dels barris[Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 9

    Un tribut molt maco a la Barcelona autèntica, la dels barris, la de la gent treballadora, la vius i reviuras fins a l'últim dia

  • Preciós[Ofensiu]
    olgalvi | 06-05-2017 | Valoració: 10

    Quin poema més bonic i nostàlgic. Arriba al cor. Felicitats!

  • Estime Barcelona...[Ofensiu]
    Llima | 19-08-2010 | Valoració: 9

    ... com si fos la meua ciutat. Sóc de València, però sempre que puc vaig. M'agradaria molt viure allà en un futur. Intente sentir totes les coses que has descrit. Jo he també moltes coses a eixa ciutat i espere viure'n moltes més. Enhorabona.

  • La ciutat dels prodigis[Ofensiu]
    angie | 19-02-2009

    Barcelona. Fins i tot el seu nom té quelcom de màgic. Sempre present, ens acompanya als que hem marxat a tothora. És com un nen trapella que apareix i desapareix rere les cantonades. I és que aquest poema, sembla ben bé això, visions d'un passat que s'escapa de la memòria, tot fent corredisses pels barris, d'una estimada ciutat, LA CIUTAT.
    Jo també tinc un poema dedicat a la meva Barcelona, però no el tinc penjat, perquè és de quan tenia 14 anys, però que acaba així :

    "Sempre tindré a la ment
    aquells anys de la meva vida,
    i el que em feia sentir la gent
    al voltant de Santa Maria.
    Records que em donà aquell barri
    que em va ensenyar a crèixer,
    sempre m'hi agrada tornar,
    doncs allà no fa molt, vaig nèixer."
    angie

  • Quins temps...[Ofensiu]
    JOANPG | 05-09-2008 | Valoració: 10

    aquests que expliques, amb senzillesa i sense amagar la cruesa del que vius.
    Recordo, com tu , el temps passat i desitjo que no torni mai més.

    Una forta encaixada de JOANPG

  • He quedat alucinat... Un excel.lent alt..[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-11-2007 | Valoració: 10

    Molt bé, Rufus!!

    Un excel.lent poema, simpàtic, fàcil de llegir, i, en quan a continguts i temes, molt dens i alhora prou simple de fer un repàs.

    M'ha agradat tant, que el guardo a preferits.

    A més, un detall important per a mi: no és molt llarg, el que m'ha permès llegir-lo "d'una tacada".

    Salut i república!!

  • Les nostres ciutats[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-07-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat el poema, a mi m'agradaria fer-ne un de la meva ciutat, València, però no em sent amb coratge, és massa difícil, de totes maneres estime tant la meva ciutat com tu la de Barcelona, i son ambdues ciutats germanes. Bravo! pel poema. Salutacions de Vicent.

  • Un munt de nostalgia[Ofensiu]
    NEULA | 19-01-2006

    molt ben condensada i suggerida. No acostumo a llegir poesia. M'agrada haver fet una execpció.

  • La terra estira[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 12-01-2005 | Valoració: 9

    La terra estira i si és una ciutat com Barcelona més. A vegades sento ganes d'haver-hi viscut, De ser-ne, però no es potcanviar la vida.

    El sentit det poema és clar, ni la lluminositat de la costa pot substituir els multiples i variats atractius de Barcelona, que van passant per la ment nostàlgica de l'autor: mentre descriu la ciutat, descriu l'escenari de la seva vida.

  • barcelona[Ofensiu]
    vilella | 12-01-2005 | Valoració: 9

    he sentit tristesa desprès de llegir-lo.
    he pogut captar els sentiments que volies expresar.
    molt bo

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rufus

rufus

4 Relats

14 Comentaris

7521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Dèiem ahir...
He entrat molt poc a aquesta pàgina, he escrit tres coses (digueu-li com vulgueu) i guaiteu si sóc de despistat que no m'he adonat que hi havia un espai per escriure d'un mateix.
Poca cosa diré per això, no us espanteu. Faré ben aviat 60 anys, dedico moltes hores a la meva feina, i si la meva economia funciona com fins ara, hauré de treballar, i força, fins que em mori. Abans espero, però, entrar força a aquesta pàgina web perquè tinc ganes de llegir relats d'aficionats, com jo, i també d'escriure algun més.
No he comentat mai cap de relat, espero fer-ho a partir d'ara, i si m'equivoco, si el que comento no coincideix amb la majoria, que carai!, no he de tallar-me pas.
josepaguilar@terra.es