NO ESTAN FETS PER VOLAR

Un relat de: Jaume Dargó
No estan fets per volar


—No em demanis com s’ho ha fet per aparèixer i desaparèixer tan ràpid, sols sé que allò no era cap globus, per molt bonic que fos el seu dibuix, i aquella textura tan realista, n’has dit, oi?
—Sí, i tant! I ens ha mirat! ha mogut aquells ulls i ens ha mirat, just abans de fer-se fonedís... Tu somies!
—Sí! No! Vull dir, no et sembla estrany? Allò no tenia una cistella com el nostre globus, amb gent per pilotar-lo, i li penjaven aquelles articulacions flonges... semblava més aviat un pop volador!
—Jo sempre he dit que volar no m’agrada, i allò havia de ser un globus. I punt. Amb els seus guarniments especials, i para de comptar.
—No em podràs convèncer, aquell aparell tenia coneixement. Segur que els xinesos ja han construït alguna intel·ligència artificial capaç de volar i fer-se passar per un globus. Ens estava espiant, perquè ho sàpigues!
—Era un globus com el nostre, i ara sols et falta dir que si eren ser extraterrestres.
—Doncs no t’estranyi, t’ho dic quan descarregui les fotos a l’ordinador, a casa!
—Sento dir-t’ho, però estàs sonat amor! I vigila la carretera, encara ens estimbarem avui!


En el compliment social al planeta tres, de l’estel menor designat com Galipot, no hem assolit cap èxit en l’intent d’establir enllaç amb les formes de vida voladores similars a la nostra biologia. Tots els temptejos comunicatius han estat balders. I per punir-nos més, els seus diminuts hostes, semblants a les fures que tresquen pel sol del nostre món, no paraven de fer enrenou, malèvol i estrident, agitant les articulacions superiors amb una certa hostilitat ben visible, qui amb uns diminuts aparells ens llençaven repetits raigs de llum violada, inofensiva per nosaltres. Si aquells hostes fossin els éssers que dominen el planeta, no tindríem res a fer en aquest cul-de-sac del nostre univers, més ens caldrà marxar i deixar aquells furgadors de l’extraradi galàctic amb la seva xerrameca estrident. Està clar que no estan fets per volar a l’espai.

Comentaris

  • La culpa és dels xinesos [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-03-2017 | Valoració: 10

    Caram, m'ha agradat molt això de que la culpa és dels xinesos. És un relat molt creatiu. Des de terra, des del cel, dues visions molt particulars. Una forta abraçada. A l'eix

  • Divertit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Abans que res, et diré que m'agrada molt el títol del teu relat.

    Has fet un relat divertit, amb eixes dues parts ben diferenciades: un diàleg en clau d'humor quasi grotesc i, després, la graciosa visió extraterrestre dels humans. Molt agradable de llegir, company!

  • Fremen | 17-03-2017

    que n'és de gran i variat l'univers!!

  • Totalmend d'acord[Ofensiu]
    Ibeth | 13-03-2017

    amb el Sergi, si ens espiessin els extraterrestres de segur que fugirien ben lluny. Molt bon relat.

  • Hahaha![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-03-2017 | Valoració: 10

    Sempre ho penso: si hi ha extraterrestres que ens han descobert no volen saber res de les nostres futilitats esbojarrades. Bon relat.


    Sergi : )

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-03-2017 | Valoració: 10

    Precios el teu relat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats

157 Comentaris

16262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.