Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

125 Relats, 67 Comentaris
19580 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).

Últims relats de touchyourbottom

Últims comentaris de l'autor

  • touchyourbottom | 18-04-2017

    -La meva famíla (exfamília) està esperant que em mori.

    No era pas la primera vegada que li ho deia. Ho tenia coll avall (o ho feia veure bé).

    -No t'han vençut. Els has guanyat. Ells només viuen amb els diners i per als diners. I sí, calen ingressos per subsistir, però tu has trascendit a tota aquesta gentussa. La compartició biològica importa una merda.

    A ell, que volia riure -i viure, per més que s'entestés en definir l'existència com un mal tràngol- li va venir la tos bronquítica que mai el deixava ni el deixaria de petja. Quan s'esdevenia, ella, amb ferma vehemència cerebral, traslladava i escopia el mal al pare, a la mare i a les germanes de l'home que s'estimava. Malparits, què s'havien cregut!

    En un recó d'ell s'amagava la certesa d'un final tràgic al qual ell s'hi brindaria si continuava asseverant 'la mort no és dolenta'. A ella li sabia greu, odiava sentir-s'ho. Ell la pressentia dins un ventall: una insuficiència respiratòria, els pulmons excessivament cardats; o un accident de trànsit per conduir massa hores amb els ulls sortint de les conques, sorprès per aguantar tant, amb la son punxant cada cèl·lula; o d'inanició i misèria quan la minsa fortuneta d'un parent un pèl excèntric amb els gens més afins s'hagués exhaurit; o, el pitjor, el buit de l'amor, anhel que si esdevenia irrealitzable, aniria corsecant-li l'ànima àvida d'entregar-se amb tanta llum que encegava.

    Van fer l'amor, un cop més, una obra d'art. Junts teixien una atmosfera que costaria de trencar a l'hora del comiat. Ella no era del tot lliure i ell, que era poc corrent, a la seva manera, tampoc. Havia de moure's cap aquí cap allà, com si temés ser encalçat.

    Quan tornessin a coincidir buscant-se i no buscant-se tot i buscant-se la carn voldria ser dèbil novament. I només seria un subterfugi de tant més que els unia i que, hiperactius mentals com eren, els calmava a còpia de petons amb tendència a l'infinit i el que els seguia.

    Ella desitjava esborrar la intuïció que li tornava com una menja mal païda que corroborava pèssims auguris arran de la tos profunda i arrelada de l'antigeni -com ell es plaïa d'etiquetar-se- que ella abraçava, que volia protegir de totes totes, acaronar i escalfar.

    -Et penses que ets una deessa de la justícia o què?

    Sí, sí que ho era. Si el pit d'ell s'enfonsés més -per un pes subtil mastodòntic-; si els ulls d'ell deixessin de mirar-la; si les mans d'ell -càlides i hàbils- no la toquessin més...ella es venjaria. Ho tenia clar, claríssim. Que es preparessin.

    Ignorava que aquella energia defensora benèvolament allargava la resistència de l'home, alhora que a ella l'erosionava. Igualment, li hauria estat bé.


    El destí, ratxós com un penell mogut pels vents, els va matar a la vegada. Com és que em ve la imatge d'un soldadet de plom i una ballarina?


    Quan aquella famíla tan tan tan benestant rebé la notícia del traspàs del fill antany x-y-z-addicte a causa d'una fuita de gas (algú en va fer burla passant-ho a 'fuita de gos') juntament amb una desgraciada sense feina ni calces (que no s'aclaria ni el xampú low-cost dels cabells, van hiperbolitzar la mofa) van inspirar la victòria. L'ovella negra anul·lada en l'obscura nit, per fi. Tot malson arriba a esgotar-se, la taca marxa, van concloure, convençuts (...i no...no! Aquell rosec intens intern, com de cuca afamada i incansable, va iniciar-se en cadascun d'ells, pitjor que el del martiri d'idees constants de suïcidi que en una etapa dura i superada el difunt havia patit...sí, se'ls enquistava més i més i més als cors que esdevenien putrefactament gustosos).

    Qui estava mort de debò?

  • touchyourbottom | 29-02-2016

    I anar endavant, mirar de tancar la bretxa.
    Llegia el relat i pensava que bé que m'anava, perquè quan en alguna ocasió -o més- s'és com descrius (i parlo mirant tant l'home com la dona), s'actua així...cal ser honest, conscient, coherent...i mirar d'arranjar-ho. Evidentment, fàcil no és. I menys quan hi ha unes actituds 'establertes', uns comportaments involucionadors, que impliquen molt de mal.
    Molta bona energia per al camí nou que es dibuixa!

    tyb

  • touchyourbottom | 22-02-2016

    No entenc com guanyant un mínim de sou anuald e 29000 euros els treballadors del metro es queixin. Que s'han de tenir gaires estudis per a una feina així? Que la faci que cobrant menys i agraint-ho li serveixi per viure i agrair. No estic assabentada en plan total del tema, però quan he vist les xifres he pensat que no quadra, que hi ha metges que cobren 1000 euros...que hi ha monitors de lleure amb títol de professors que en guanyen 600...la injustícia és el pa de cada dia...i anar posant exemples que pugen i baixen...putos diners! Si tot hauria de resedir en una minsa caseta i hortet.

    tyb

  • touchyourbottom | 21-02-2016

    ...per molts llençols rebregats, i ben rebregats!

    I per moltes llunes tafaneres que hi afegeixin celístia dolça i múrria picant l'ullet!

    tyb

  • touchyourbottom | 19-02-2016

    El 'no aprendre' a aprendre res ja après.
    Però no és tan fàcil.
    Els aprenentatges i desaprenentatges hi són i continuen i tenen trams i són muntanyes amb cim, solana i obaga.
    A qui hem d'obrir el pas més i conèixer més, és, amb tot plegat, un/a mateix/a, que no existeixen les mitges taronges ni nectarines, cap complement, però si altres illes amb les quals tenir camins de connexió i tota una enciclopèdia arran d'aquesta imatge...

    Ai, la gent d'aire que ens costa tocar de peus a terra! (les arrels).

    tyb

  • touchyourbottom | 10-02-2016

    ...l'anomenant 'ioga blanc', un 'quadern de navegació'. En despertar de dormir posar el cap contra el coixí de forma que 'la informació', les imatges del somiat 'tornin', que costa, i a més, per 'trams', els somnis s'encadenen però no és una mateixa història, sovint. Una tribu ancestral -saviesa- de no sé quina zona verge del planeta -què deu ser, això?- vaig llegir que donen als somnis una importància magna. S'asseuen per explicar-los i els més ancians els interpreten. Si en un somni has robat al veí, en la vida real 'has de tornar-li el robat', així fan 'curar' el que hi passa. No ho he contat massa fil per randa, però ho trobo interessantíssim.
    Rotllo oníric a part, he buscat 'significat de somniar amb balenes': ho pots fer, ja veuràs. És cosa bona. Després volia buscar 'significat del color lila als somnis', però em surt 'problema al cargar la página'. No deuen voler que ho tafanegi més!!!! Em feia gràcia, per dir-t'ho. De fet, ja ho he dit: si vols, ho busques, és una gracieta, però té la seva gràcia.

    Penso que les balenes són llibertat i comunicació. Són els mamífers més grans del planeta. Tan colossals i tan vulnerables. Vaig llegir una història -no en recordo el títol- que deia que el món s'havia format arran la respiració d'una descomunal balena estancada en una zona especial. que d'ella partien tots els núvols.....'El secret dels núvols', ara!, Ed.Lumen, F. Bernarnd/F. Roco. L'he arribat a agafar en préstec de la biblio uns quants cops. El llegia al meu fill, que ja té 12 anys, el petit, i que, penso, forma part, tant per text com per imatges, de les 'llavors' que li he d'entatxonar. Estimem aquest llibre. Potser que el comprem...que garrepa!!!!

    La part del somni de la 'relació sexual'...alguna altra cosa voldrà dir. I somric, perquè estic convençuda que és molt benigna.

    Per molts somnis de balenes, de colors i d'alliberament. Per molts relats i bon 2016, sent ja el febrer!

    Mena

  • touchyourbottom | 16-01-2016

    ...hola, novament. M'he errat d'alter ego. El de 'masturba'm, amor, meu' el tinc en aquest que ara faig servir. Catúfols: perquè erótica amb cometes o no, pseudoeròtica o tirant per aquí normalment és de la TGNK.

    Sorry, theredlipsgirl !

  • touchyourbottom | 10-01-2016

    I a seguir escrivint!
    Aquest relat feia de bon empassar, ben escrit i amb un 'estudi' simpàtico-psicològic que és un tast de més relats, quan l'energia ho deixi, és clar.

    Bon any!

  • touchyourbottom | 17-02-2015

    ...en faria un altre de més...
    agosarat
    hilarant
    extens
    pluripersonatges
    més diàleg
    i més peces íntimes, caram!!!!!!


    (content, l'erraenabonètic????)

    Tyb ( ;-D )

  • touchyourbottom | 23-01-2015

    I és així, així és com es viu molt de debò aquest 'estar' junts. I, més raó, tant de bo es pogués 'dilatar'. I, no obstant, és el moment present, després és record, memòria i el que quedi al cervell, però sobretot al cor.
    Ortogràficament, t'hi he trobat unes quantes errades. Algunes de posar dues esses en comptes d'una, el 'ofergar-me' que hauria de ser 'ofegar-me', etcètera. Només t'ho dic perquè, sense elles, el relat guanya, un guanyar visual, sí, però important.

    tyb

  • touchyourbottom | 12-12-2014

    ...és aquest relat d'uns quants paràgrafs amb una presentació d'un nen protegit per un personatge màgic (una àvia bruixa?), i acaba amb una hòstia: l'escola era nova, encara no sabien com era, vés a saber si no es repetiria el patró experimentat al centre anterior i aleshores l'amulet esdevindria ineficaç.

    Un bon exercici!

    tyb

  • touchyourbottom | 06-12-2014

    Hhaha, em fa pensar en un anunci que feien fa la tira d'anys a la televisió (quan només hi havia dos canals) sobre unes sopetes per a bebès, MILUPA, crec, que qui sap on paren: 'un buen principio prepara un buen futuro'.
    Com que parles de la Uni i tot plegat se t'endevina un 'escriptor' jove. El talent hi és, i per això i per millorar i mostrar-te imagino que estàs a relats. I t'haig de dir que s'hi aprèn molt (de passada et convido a passar pel fòrum i si et ve de grat particpar al neo-repte, res, cosa de no més de 300 mots i un tema i unes paraules obligades i unes de prohibides i només és una suggerència, o sigui que no he dit res, que ja anem tots prou aqueferats :-)
    M'ha encantat el final amb allò de la consulta tant tercermundista. Ironia de la societat, crea un somriure de comprensió doloroso-burleta.
    Trobo que repeteixes alguns mots que podrien tenir sinònims, com 'banys', 'incòmode', per exemple. Vaja, que cal pulir una mica els relleus punteguts per arrodonir més la creació. I el que si els homes es miren els...potser es diu massa (visió meva aquí, potser la redundància és feta exprés, qual cafè).

    Benvingut a relats i endavant.
    El camí de l'escriure té l'ànima, més que la disciplina. I l'ànima, a relats, busca deixar-se anar, a vegades és una teràpia, d'altres un camí cap a un ofici. Total: un bon assortiment de possibilitats.


    tyb

  • touchyourbottom | 19-09-2014

    N'hi ha una munió, al món civilitzat. Encara envejarem aquella família que viu del pastoreig i que té una caseta feta amb femtes vobines i altra material i que no fan malbé el planeta i mai, ni ell ni ella, s'han plantejat anar més enllà (jo ho puc saber?).
    Llavors tota aquesta gent que 'en sap' de teràpies i històrien còsmiques astrals i alternatives i que no són criticables i que part de veritat alguns entesos aporten diuen que no sé en quina era hem entrat no fa massa, que és femenina (implica més dolcesa?) i que les ments més sensibles (tots els artistes, els polítics no) ho noten. I els bojos. El cas és que hi ha un canvi molt gran, aquesta gran crisi a tots nivells i l'ànima ha de resistir tant!
    I ens queixem, plorem, tenim pous pregons, hi ha gent forat-negre que xucla energia, hi ha qui busca quin àngel li toca, es desperta la serp del kundalini i això ben posat en un monòleg humorístic encara ompliria butxaca i mariscada al canto.

    Ja callo.
    No estàs sol, era el que volia dir.
    Hi ha molta gent així.
    Hi ha tantes solituds encobertes, tantes pors, tant de dolor i sofriment i no caldria, cal saber trobar el bo de cada dia, amb un mateix i amb les companyies i no parlo només de gats o de qui per mascota tingui un ibis del Nil.
    Vaig llegir i m'ho quedo força: no estàs deprimit/da, estàs distret/a,desocupat/da.
    Tot i que costa, miro de tenir-ho present, quan no caic.

    tyb

  • touchyourbottom | 19-09-2014

    La que fa que la vida tingui més xispa, més plenitud. I tenim la sort de poder triar, o demanar-la i a vegades ve (el cosmos, però, sordeja, i en fot cada una!).
    Perquè estem sols amb nosaltres mateixos, som illes, som universos.
    La solitud, he llegit, està bé, per conèixer's un mateix. Amb tot, som sers socials i qui més qui menys necessita relacionar-se. Un exemple: relats en català, tot i ser virtual. Aquí la gent vomita.
    Que ningú s'enganyi: tothom cerca la companyia ideal. I aquí ja hi barregen efectes mirall, ànimes bessones, taronges partides en dos i naïfismes, segons com.
    Segons com.

    tyb

  • touchyourbottom | 22-05-2014

    I per què no fas un poema que acabi en un cul de sac?
    Variacions de culs de sac!
    Ho faries?

    Que bé que t'agradi jugar amb els mots!
    Ara que el 'congriar' sempre em fa pensar en un peix que es colga i que té aspecte de monstre arquetípic, com aquell que es menja Pinotxo i son pare: un congre.

    (touchYOURbottom)

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: