Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

246 Relats, 96 Comentaris
52884 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).

Últims relats de touchyourbottom

Últims comentaris de l'autor

  • touchyourbottom | 20-03-2020

    Acompanya, dóna vida.
    En el tram final i es van reunir. La vida dóna moltes voltes.

    La vida, que conté tantes vides dins d'ella, com un pot d'anissos però hi ha colors per a tot i gustos i surt el que surt.

    Lídia

  • touchyourbottom | 05-02-2020

    Després, quan he llegit un dels recursos antivegans 'les plantes també hi senten' m'he quedat amb un somriure trist. Què hi farem!

  • touchyourbottom | 11-01-2020

    Un relat de durada i amb molta teca. En ple hivern i aquestes 'escalfors'. Molt ben escrit, felicitats.
    A mi em passa, confesso, que quan llegeixo eròtica, m'és gairebé impossible sentir les sensacions que autors i autores proven de fer arribar. Serà, cada cop ho tinc més clar, que ni hetero ni lèsbica: sóc una nena, hahahaha. Ho he sublimat a d'altres temés.

    Enhorabona!!!

  • touchyourbottom | 11-12-2019

    En les relacions merament físiques, perquè no deixen de ser animals, i amb tot el respecte als animals (que sóc vegana). Els 'humans', en ser 'evolucionats', sembla que cerquem quelcom més que una còpula, tot i haver creat fantasies i diversitat de postures i desitjos sovint apresos en films, com el típic polvo a la cuina. No és crítica, és observació. Jujtar, cadascú que s'ho faci a casa seva (la seva ment i cor).
    Si la protagonista cerca l'home ideal ha de saber primer ser ella complerta. I, segons com, atraure des de dins el que demana, però sent ja des de dins així. Si emet vibracions sexuals d'erotisme només físic no anirà més enllà.
    És clar que és un relat...

    La cosa bona de la satisfacció de sentits, si més no, ja la té. Menus da una pièdra, ;)

    tyb

  • touchyourbottom | 18-04-2017

    -La meva famíla (exfamília) està esperant que em mori.

    No era pas la primera vegada que li ho deia. Ho tenia coll avall (o ho feia veure bé).

    -No t'han vençut. Els has guanyat. Ells només viuen amb els diners i per als diners. I sí, calen ingressos per subsistir, però tu has trascendit a tota aquesta gentussa. La compartició biològica importa una merda.

    A ell, que volia riure -i viure, per més que s'entestés en definir l'existència com un mal tràngol- li va venir la tos bronquítica que mai el deixava ni el deixaria de petja. Quan s'esdevenia, ella, amb ferma vehemència cerebral, traslladava i escopia el mal al pare, a la mare i a les germanes de l'home que s'estimava. Malparits, què s'havien cregut!

    En un recó d'ell s'amagava la certesa d'un final tràgic al qual ell s'hi brindaria si continuava asseverant 'la mort no és dolenta'. A ella li sabia greu, odiava sentir-s'ho. Ell la pressentia dins un ventall: una insuficiència respiratòria, els pulmons excessivament cardats; o un accident de trànsit per conduir massa hores amb els ulls sortint de les conques, sorprès per aguantar tant, amb la son punxant cada cèl·lula; o d'inanició i misèria quan la minsa fortuneta d'un parent un pèl excèntric amb els gens més afins s'hagués exhaurit; o, el pitjor, el buit de l'amor, anhel que si esdevenia irrealitzable, aniria corsecant-li l'ànima àvida d'entregar-se amb tanta llum que encegava.

    Van fer l'amor, un cop més, una obra d'art. Junts teixien una atmosfera que costaria de trencar a l'hora del comiat. Ella no era del tot lliure i ell, que era poc corrent, a la seva manera, tampoc. Havia de moure's cap aquí cap allà, com si temés ser encalçat.

    Quan tornessin a coincidir buscant-se i no buscant-se tot i buscant-se la carn voldria ser dèbil novament. I només seria un subterfugi de tant més que els unia i que, hiperactius mentals com eren, els calmava a còpia de petons amb tendència a l'infinit i el que els seguia.

    Ella desitjava esborrar la intuïció que li tornava com una menja mal païda que corroborava pèssims auguris arran de la tos profunda i arrelada de l'antigeni -com ell es plaïa d'etiquetar-se- que ella abraçava, que volia protegir de totes totes, acaronar i escalfar.

    -Et penses que ets una deessa de la justícia o què?

    Sí, sí que ho era. Si el pit d'ell s'enfonsés més -per un pes subtil mastodòntic-; si els ulls d'ell deixessin de mirar-la; si les mans d'ell -càlides i hàbils- no la toquessin més...ella es venjaria. Ho tenia clar, claríssim. Que es preparessin.

    Ignorava que aquella energia defensora benèvolament allargava la resistència de l'home, alhora que a ella l'erosionava. Igualment, li hauria estat bé.


    El destí, ratxós com un penell mogut pels vents, els va matar a la vegada. Com és que em ve la imatge d'un soldadet de plom i una ballarina?


    Quan aquella famíla tan tan tan benestant rebé la notícia del traspàs del fill antany x-y-z-addicte a causa d'una fuita de gas (algú en va fer burla passant-ho a 'fuita de gos') juntament amb una desgraciada sense feina ni calces (que no s'aclaria ni el xampú low-cost dels cabells, van hiperbolitzar la mofa) van inspirar la victòria. L'ovella negra anul·lada en l'obscura nit, per fi. Tot malson arriba a esgotar-se, la taca marxa, van concloure, convençuts (...i no...no! Aquell rosec intens intern, com de cuca afamada i incansable, va iniciar-se en cadascun d'ells, pitjor que el del martiri d'idees constants de suïcidi que en una etapa dura i superada el difunt havia patit...sí, se'ls enquistava més i més i més als cors que esdevenien putrefactament gustosos).

    Qui estava mort de debò?

  • touchyourbottom | 29-02-2016

    I anar endavant, mirar de tancar la bretxa.
    Llegia el relat i pensava que bé que m'anava, perquè quan en alguna ocasió -o més- s'és com descrius (i parlo mirant tant l'home com la dona), s'actua així...cal ser honest, conscient, coherent...i mirar d'arranjar-ho. Evidentment, fàcil no és. I menys quan hi ha unes actituds 'establertes', uns comportaments involucionadors, que impliquen molt de mal.
    Molta bona energia per al camí nou que es dibuixa!

    tyb

  • touchyourbottom | 22-02-2016

    No entenc com guanyant un mínim de sou anuald e 29000 euros els treballadors del metro es queixin. Que s'han de tenir gaires estudis per a una feina així? Que la faci que cobrant menys i agraint-ho li serveixi per viure i agrair. No estic assabentada en plan total del tema, però quan he vist les xifres he pensat que no quadra, que hi ha metges que cobren 1000 euros...que hi ha monitors de lleure amb títol de professors que en guanyen 600...la injustícia és el pa de cada dia...i anar posant exemples que pugen i baixen...putos diners! Si tot hauria de resedir en una minsa caseta i hortet.

    tyb

  • touchyourbottom | 21-02-2016

    ...per molts llençols rebregats, i ben rebregats!

    I per moltes llunes tafaneres que hi afegeixin celístia dolça i múrria picant l'ullet!

    tyb

  • touchyourbottom | 19-02-2016

    El 'no aprendre' a aprendre res ja après.
    Però no és tan fàcil.
    Els aprenentatges i desaprenentatges hi són i continuen i tenen trams i són muntanyes amb cim, solana i obaga.
    A qui hem d'obrir el pas més i conèixer més, és, amb tot plegat, un/a mateix/a, que no existeixen les mitges taronges ni nectarines, cap complement, però si altres illes amb les quals tenir camins de connexió i tota una enciclopèdia arran d'aquesta imatge...

    Ai, la gent d'aire que ens costa tocar de peus a terra! (les arrels).

    tyb

  • touchyourbottom | 10-02-2016

    ...l'anomenant 'ioga blanc', un 'quadern de navegació'. En despertar de dormir posar el cap contra el coixí de forma que 'la informació', les imatges del somiat 'tornin', que costa, i a més, per 'trams', els somnis s'encadenen però no és una mateixa història, sovint. Una tribu ancestral -saviesa- de no sé quina zona verge del planeta -què deu ser, això?- vaig llegir que donen als somnis una importància magna. S'asseuen per explicar-los i els més ancians els interpreten. Si en un somni has robat al veí, en la vida real 'has de tornar-li el robat', així fan 'curar' el que hi passa. No ho he contat massa fil per randa, però ho trobo interessantíssim.
    Rotllo oníric a part, he buscat 'significat de somniar amb balenes': ho pots fer, ja veuràs. És cosa bona. Després volia buscar 'significat del color lila als somnis', però em surt 'problema al cargar la página'. No deuen voler que ho tafanegi més!!!! Em feia gràcia, per dir-t'ho. De fet, ja ho he dit: si vols, ho busques, és una gracieta, però té la seva gràcia.

    Penso que les balenes són llibertat i comunicació. Són els mamífers més grans del planeta. Tan colossals i tan vulnerables. Vaig llegir una història -no en recordo el títol- que deia que el món s'havia format arran la respiració d'una descomunal balena estancada en una zona especial. que d'ella partien tots els núvols.....'El secret dels núvols', ara!, Ed.Lumen, F. Bernarnd/F. Roco. L'he arribat a agafar en préstec de la biblio uns quants cops. El llegia al meu fill, que ja té 12 anys, el petit, i que, penso, forma part, tant per text com per imatges, de les 'llavors' que li he d'entatxonar. Estimem aquest llibre. Potser que el comprem...que garrepa!!!!

    La part del somni de la 'relació sexual'...alguna altra cosa voldrà dir. I somric, perquè estic convençuda que és molt benigna.

    Per molts somnis de balenes, de colors i d'alliberament. Per molts relats i bon 2016, sent ja el febrer!

    Mena

  • touchyourbottom | 16-01-2016

    ...hola, novament. M'he errat d'alter ego. El de 'masturba'm, amor, meu' el tinc en aquest que ara faig servir. Catúfols: perquè erótica amb cometes o no, pseudoeròtica o tirant per aquí normalment és de la TGNK.

    Sorry, theredlipsgirl !

  • touchyourbottom | 10-01-2016

    I a seguir escrivint!
    Aquest relat feia de bon empassar, ben escrit i amb un 'estudi' simpàtico-psicològic que és un tast de més relats, quan l'energia ho deixi, és clar.

    Bon any!

  • touchyourbottom | 17-02-2015

    ...en faria un altre de més...
    agosarat
    hilarant
    extens
    pluripersonatges
    més diàleg
    i més peces íntimes, caram!!!!!!


    (content, l'erraenabonètic????)

    Tyb ( ;-D )

  • touchyourbottom | 23-01-2015

    I és així, així és com es viu molt de debò aquest 'estar' junts. I, més raó, tant de bo es pogués 'dilatar'. I, no obstant, és el moment present, després és record, memòria i el que quedi al cervell, però sobretot al cor.
    Ortogràficament, t'hi he trobat unes quantes errades. Algunes de posar dues esses en comptes d'una, el 'ofergar-me' que hauria de ser 'ofegar-me', etcètera. Només t'ho dic perquè, sense elles, el relat guanya, un guanyar visual, sí, però important.

    tyb

  • touchyourbottom | 12-12-2014

    ...és aquest relat d'uns quants paràgrafs amb una presentació d'un nen protegit per un personatge màgic (una àvia bruixa?), i acaba amb una hòstia: l'escola era nova, encara no sabien com era, vés a saber si no es repetiria el patró experimentat al centre anterior i aleshores l'amulet esdevindria ineficaç.

    Un bon exercici!

    tyb

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: