Quina sortida més bona, els nens són veritablement intel.ligents, a vegades, i aquesta rebla el clau. Troba la sortida perfecta del dilema, impossible per erroni, i, alhora, li posa límits a la impertinència adulta. Bon planteig i bon desenvolupament, i encara millor conclusió.
Una abraçada, guapíssima
Illadestany

Doncs bon viatge al país d l'amor i del risc, i benvinguda a relats.

Què bo, noi! Aqui hi quedem tots ben retratats, ara mateix me'n vaig a una reunió familiar, i la veritat és que ja fa estona que tremolo, intentaré pendre-m'ho amb humor, tot recordant l'exemple del teu divertit relat

"No em quedaré ancorada enmig d'un oceà inhabitat", bona la frase, és exactament això, una relació estèril com aquesta, sort que la protagonnista reacciona i agafa les brides d la seva vida; per què deixar-les en mans d'altri?

A veure si me'l puc imprimir per a llegir-lo de tant en tant, quan necessiti recordar la flaire d'aquest immens mot, potser el més fugisser, el més inabastable; la sublim, encisadora flaire de la llibertat. Gràcies per aquesta lectura.
Illadestany

Què divertit, qui pogués haver llegit humor com aquest quan encara ens ho feien creure tot! M'has fet riure, noi, i això sempre és de molt agrair. Ens llegim.
Illadestany

Deliciós pom d'esquisideses, veritablement, des de la tendríssima imatge fins a l'últim mot del poema. Un esclat de vida sense cap artifici. Claror pura.
Illadestany

Hola, guapo. Jo crec que l'únic sentit de la vida és estimar: estimar els amics i els amors, el fills i els arbres, les flors i la lluna, la pluja, les ones, l'àliga i l'estany. I, especialment per a nosaltres, la paraula compartida en el cant i a cau d'orella, en la lectura i en l'escriptura que intercanviem quan sentiments com els que tu tan bé expresses ens corprenen. No estàs sol. Estem aqui per llegir-te i per capir-te, i també per escriure't.
Una intensa abraçada
Illadestany

Ho dius tan i tan bé, que m'has deixat sense mots. És intensa la bellesa de les imatges per a descriure el que quasi tots, o almenys jo, vivim cada dia. Aquesta pruïja de fer-ho tot alhora que, al final, ens impedeix gaudir de cada cosa. I aquest sentiment que el temps s'acaba, i que la negra nit ens pot deixar soles en qualsevol moment, que ens espatlla el que tenim ara, les flors i les ones a la pell. Una abraçada
Illadestany

Tot està per fer i tot és possible ,va dir el poeta. I aquest poeta que ets tu ens ho dius d'una altra manera, amb les imatges d'bertura que van de la fosca a la llum, del blanc i negre al color (de l'esperança), del silenci a la música de les veus, de la solitud al con-tacte, del fred a la calidesa, i dels punts suspensius a l'escriptura . Moltes gràcies pel teu estimulant comentari. Una forta abraçada
Illadestany

Tendre, encisador i subtilment eròtic. Fantàstiques imatges i paraules, Ninona.

Si, no hi ha pitjor enemic que aquest que ens ho fa perdre tot. En la nostra memòria hi ha la nostra essència, allò que som i que hem estat, i encara bo que havia estat feliç tota la vida, i que no l'havia perdut lluitant contra els seus propis dracs, com fem tots massa sovint.

És l'odi, el que es va apoderant de la protagonista, oi? La va fent seva, fins que l'abandona abans de la culminació final, que seria...?
Bentrobat, Hester
Illadestany

El secret més ben guardat, la vida interior que no arriba a perdre's del tot, perquè algú troba el testimoni de la paraula escrita, i amb ell, tot un món de sentiments, mil.lions de minuts de solitària vida, la de la desconeguda tieta. Cal que la protagonista escrigui quelcom més, potser, per a remembrança de la tendresa perduda dins la freda solitud d'aquesta vida que se n'ha anat.

Molt bo! Pas a pas i fermament, ens mostres un dels camins de l'odi, la dolorosa irracionalitat dels que es neguen i neguen als altres, allò que és l'autèntic valor de les nostres vides: l'amor. Encantada de coneixe't.
Illadestany