Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

40 Relats, 144 Comentaris
37648 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli

Últims relats de Illadestany

Últims comentaris de l'autor

  • Illadestany | 23-04-2020

    I no t'oblidis que, quan ets ben arrelada, les branques s'obren vers l'aire i la llum.
    Bon relat, Iona.
    Ens llegim
    Illadestany

  • Illadestany | 23-04-2020 | Valoració: 10

    L'inici del retrobament amb una mateixa és anterior, es va gestant lentament dins, sense que hom se n'adoni fins el dia que de sobte esclata i posa límits, Amb aquest prou comença el final del destrobament, que pot ser llarg i dolorós, però que ja és un autèntic camí, amb llum al final del túnel.

  • Illadestany | 23-04-2020 | Valoració: 10

    No n'ha ha per menys! Colpidor, magnífic relat del que estem fent els poders oc"civilitzats"a la mediterrània. No sé si després del trauma que estem passant tots actualment, serem capaços de canviar aquest món tan sàdic on vivim. Malauradament, ho dubto.
    Una abraçada emocionada
    Illadestany

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    És possible. El món dels nens és diferent del nostre. Si aquesta nena ho està vivint enmig d'un coixí de tranquil.litat i d'afecte per part de pares i germans, en pot conservar un record meravellós. La vida és sempre i en tot moment, del color d'aquell que la viu.
    Ens llegim
    Illadestany

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    I surts cercant quelcom pels carrers, però no hi trobes all`que buscaves, quelcom d'autèntic, un mot potser, un sentiment real. Bon poema, Jaume.
    Ens llegim
    Illadestany

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Posar límits és donar-se l'opció a començar de nou, sobretot si es fa obrint verament els ulls arrels endins, on hi trobes la força de dir prou. Aquesta és la manera d'avançar, realment.
    Magnífic poema , Jam. I m'has fet recuperar un mot que havia perdut fa temps i que no retrobava: empastifar, és un verb fantàstic que, com tants d'altres, estem perdent.
    Ens llegim.
    Illadestany

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Nosalgres també estem vivint la clausura arran d'ones, bell privilegi que no podem compartir amb els estimats i estimades. Les flors es desclouen, belles i oloroses. Nosaltres, els humans, seguim tancats, amb un balcó com a claustre matern. Molt bonic poema, Güell. Ens llegim

    Illadestany

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Tenim roses avellutades com la que descrius, al nostre jardí. llàstima que amb el cofinament, no poden venir els estimats tots a flairar.les, a gaudir-ne, a acompanyar-nos en aquesta bellíssima, deserta primavera.

  • Illadestany | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Tenim roses avellutades com la que descrius, al nostre jardí. llàstima que amb el cofinament, no poden venir els estimats tots a flairar.les, a gaudir-ne, a acompanyar-nos en aquesta bellíssima, deserta primavera.

  • Illadestany | 21-04-2020 | Valoració: 10

    Tornarem a trobar les paraules, i aqui, tot cercant-les, ho has fet, Bon relat sobre el que ens mou a dibuixar mots, i també sobre allò que, manta vegada, ens ho impedeix. Ens llegim.

  • Illadestany | 21-04-2020 | Valoració: 10

    Ui, poques paraules i molt suggerents. Té el potencial de fer-te imaginar un munt d'interpretacions i alhora, només llegir-lo ja et commou. I és musical.

  • Illadestany | 21-04-2020 | Valoració: 10

    M'encanta el relat.
    Meravellosa idea la del banc de sentiments, Carme. Jo m'hi apunto. Com ens hi posem?

  • Illadestany | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Molt interessant, el record de l'àvia, Montserrat. La grip espanyola va arrassar ara fa un segle, més o menys, i poca memòria històrica en tenim., Crec que va durar 3 anys, esperem que no sigui el cas del Covid, toti que de moment ens veig força perduts, al segle XXI, amb aquesta horrible pandèmia. Tant de bo que poguem tornar a sortir amb llibertat relativament aviat, Una abraçada de germanor.

  • Illadestany | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Benvingut a relats, Delta. Refrescant poema que ens recorda temps més joiosos. Gràcies.

  • Illadestany | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Realment són els estimats, el que enyorem pregonament aquests dies, Jaume, i només pensem el les abraçades que qui sap quan i com podrem fer. Bona meditació la teva, des del moment que et porta a sentir-t,hi tan aprop com per a anar allunyant la depressió. Una cálida abraçada des del confinament, en el meu cas davant del mar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: