XLIII-DIÀSTOLE

Un relat de: Josep Vendrell i Torres

Els aires marins porten, de la mar, la constant cançó que com Barcelona i com Mataró, també el Masnou (mon poble novell), té una nissaga que és de can Vendrell!


XLIII-DIÀSTOLE


Vital força amagada,
batec constant,
bombada palpitant,
feina mai acabada
de lent o precipitat cant!
Expansió rítmica,
afluint sense parar,
de continu amarar
amb incansable retòrica
en un mateix sentit el seu remar.
Del cor a l'artèria,
de l'artèria al minúscul vas,
tot el cos en porta
d'aquest reg sanguini,
de feudal domini.
Punxa't... ja veuràs!
Diàspora bíblica
del poble jueu
que de la seva herència
tothom és hereu!
Dispersió perpètua
de l'home en la terra
que en un distint lloc
va posant son peu!
Des del cor de SU
(on ara estàs tu),
tant arrels com branques
s'hauran escampat
per tots els indrets,
lluny del llogarret
volgut i estimat!
I una vena teva,
de Torà de Riubregós,
va baixar a Ivorra
i amb Maria Satorra
crearen un redós!

L'amor mou muntanyes...
i la Teresa Closa,
d'un dels teus esposa,
veia el fruit de les seves entranyes,
que allà més avall
feia una altra llar amb suor i treball!
De cinc, el tercer rebrot,
amb vehement amor,
deixant aquest món
i oblidant el gaudi
a què dret té tothom,
s'entregà al Senyor!
Oh fràgil desig! Trista decisió!
Preferí sortir-ne
que a dins ser traïdor!
Per no tornar al poble natal
(el com i el perquè l'ignoro... no el sé!)
d'Ivorra al Masnou,
ell va fer el gran salt!
Amb Maria Bosch, la seva estimada,
tingueren cinc fills...
els primers de la teva saga
en aquesta contrada.
Un d'ells, el meu avi,
casat amb la Rosa Samon,
mare del meu pare,
que amb Francesca Torres
tres nois portà al món!
Germans, dona i fills,
oncles i cosins
amb nebots i néts
no són una quimera
sinó el millor dels fets!
Els aires marins
porten, de la mar,
la constant cançó
que com Barcelona i com Mataró,
també el Masnou
(mon poble novell),
té una nissaga
que és de can Vendrell!

Des del cor de SU
(on ara estàs tu),
la deu que surt a fora
baixa amb un sol nom,
va creixent cada hora
amb l'aigua que troba
que com una esposa
sacrifica el cognom!

El riu genealògic
es fa fort i gran,
venint del darrere,
va vers el davant,
gràcies a les mares
que el van alletant!

No és propi ni és just
que... qui del riu beu aigua,
de les mares fonts,
no pensi en llur gust!


Josep Vendrell i Torres

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >