s'ha esvaït el meu present

Un relat de: laweta

De sobte, tot el que sento s'ha esvaït per un moment. Per paraules, per sorpreses, no puc expressar res més. Ara penso, ja no escolto, i penso en el meu present. Avui ha sigut un dia molt ple. Visc i miro el que m'envolta per conseqüència de tot. Visc i parlo, escolto i miro, i cada cop sóc més fort. Camino i recordo, i no sento res, per un moment, tot de repent, s'ha esvaït el meu present.

Comentaris

  • a vegades[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-01-2006

    ...em sento així.
    Sento que el meu present no té sentit. Que no m'hi acabo de trobar a gust. Que no tinc ganes de continuar avançant per escurçar el futur i allargar el meu present.
    Que no tinc ganes d'escoltar, ni de parlar. Que escolto sense prestar atenció. Que penso sense voler-ho...

    avui, per mala sort, és un d'aquests dies. Per un conjunt de petites coses que quasi podrien ser insignificants, m'he llevat ja amb un somriure trist als llavis. I res em crida l'atenció. Mentre mandra en voler fer qualsevol cosa. I el pitjor de tot: em pregunto el per què. El per què no sento forces...

    No t'havia llegit mai encara... uo!
    Ens veiem per aquí!

    Ciao!
    Gemm@

l´Autor

laweta

7 Relats

8 Comentaris

7526 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em dic Laura, visc a gràcia, a Barcelona, i m'agrada tocar la guitarra, sortir amb els amics... i riure molt!


Ja fa uns 3 o 4 anys que escric poemes, encara que no sempre expressen el que sento jo. Fa poc vaig veure aquesta web i vaig decidir compartir els meus escrits amb vosalres.