Melicotons, espàrrecs i altres detalls nadalencs

Un relat de: Conxa Forteza

No sé des de quan hi ha el costum de que per Nadal les empreses facin la gràcia d'obsequiar als seus treballadors. A Mallorca no tenc memòria que cap dels diferents llocs on vaig fer feina durant anys tenguessin aquest detall. Tampoc record mon pare arribant a ca nostra amb una panera penjada del braç. El que si era costum, podria ésser el fet precursor dels lots, eren els obsequis que feien els conductors agraïts als municipals que dirigien l'escàs tràfic d'aquella època. Tenc ben frecs a la memòria el municipal de davant els magatzems l'Àguila envoltat de regals nadalencs. Torrons, paquets de tota casta i mida, fins i tot qualque indiot o gall viu. També hi havia els que anaven per les cases a recollir les estrenes, o propines de Nadal. El sereno, el femeter, el carter etc. ... a canvi d'unes pessetes et donaven una espècie d'estampeta amb un dibuix i un verset a to amb el seu ofici. A ca les monges era costum fer una recollida de menjar pels pobres. Eren temps magres i la majoria no anàvem sobrats, per aquest motiu el que més abundava eren paquets d'arròs, cigrons i llenties. Res de nou pels pobres.
Tot això ho venia a dir perquè pareix mentida que, avui en dia, encara ara hi ha molts d'empresaris que pareix que s'han aturat en el temps de la postguerra a l'hora d'obsequiar als seus treballadors. No els entra dins el cap que la gent pot ésser pobra i tenir bon paladar. Et donen l'obsequi tot cofois i et cau el ànima al peus quan obris la capsa de cartó. Has hagut d'agafar un taxi per traginar-la cap a ca teva, i et trobes amb la llauna de melicotó en almívar, espàrrecs enllaunats, un xoriç Revilla. I la capsa de polvorons de per devers Andalusia, si hi ha sort i no són imitacions. Més que un regal de Nadal pareix el carretó de Mercadona quan vas magre de butxaca. Actualment qui més qui manco va fart de tot, i ja em direu quina gràcia que fa descobrir una botella de cava Canals Nubiola i sense el detall de la grapa, quan t'has avesat a beure un bon brut nature qualsevol dia encara que no sigui festa.
En canvi pels directors de banc i els bons clients la cosa canvia: poc i bo. Ja se dona per suposat que un banquer té més bon paladar que un obrer i no li pots anar amb les misèries d'una llauna de musclos Dani.
L'any passat una companya de feina i jo ens vàrem revolucionar. Al veure el lot ens sentirem humiliades. Aprofitant que els nostres caps venien d'un dinar d'empresa amb senyors grossos i anaven una mica contents, agafàrem coratge i els vàrem intentar explicar, de forma suau al principi, però a mida que anàvem xerrat i, davant la seva passivitat, ens vàrem encendre i buidarem el gavatx de mala manera. Els volíem fer comprendre que nosaltres ja hem superat les llaunes de melicotó en almívar. Que els agraíem molt els espàrrecs però, encara que treballadores, som dues senyores de morro fi. No entenc com no ens donaren els vuit dies, però se veu que va imperar l'esperit nadalenc i la beatitud que dóna el pair un bon dinar. El fet és que enguany el lot ha estat sis botelles de Rioja de criança, que no mata ni és per tirar coets. Si tenguessin una mica de delicadesa pensarien què farà una senyora tota sola amb sis botelles de "tintorro"? El meu fill em diu de fer "calimotxo". Però li vull fer entendre que no és lo seu, amb un Rioja de criança. A poc a poc esper que els empresaris canviaran de mentalitat i que no se tracta de quantitat sinó de qualitat. Ara veig que som un incordi, sempre trob què dir i mai estic contenta. No tenc consol!



Comentaris

  • No, no és que mai...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-01-2008 | Valoració: 10

    ...estigues contenta Conxa, (Si et puc tutejar) però tens tota la raó ens donen el pitjor o com si anaren a Mercadona i compraren un lot de productes d'ínfima qualitat i els deixaren caure per als seus subordinats, a mi enguany m'han regalat una ampollla de vi de Sagunt de l'any 2007 vi jove, ja em diràs, la faré servir per a fer guisats i per a les creïlles, que anem a fer, encara com tu dius, els pobres no tenim paladar o això pensen els amos. Salutacions de Vicent i feliç any nou 2008 per a tu i per a tota la teua família.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: