Benvolgut Lluis,

Torno a ser per aqui, tot i que la Musa - si és que l´he tinguda alguna vegada - em va deixar plantat ja fa un temps i encara no ha tornat. Tinc moltes coses que explicar-te. Tambe a la DçPv.

Joan.

perdó, el messenger, msn, em juga males passades.

La portadesantaló, perdona´m per no contestar-te abans però he estat desconectat durant un temps de RC. Tinc intermitències. Per altra banda aprofito per demanar perdò per fer el comentari i que surti aquest poema a la primera plana. Pero potser algú que et conegui et farà arrivar la meva adreça i podem contactar.

Gràcies

he mirat el teu perfil i no hi ha cap direcció on poder-te contactar
La meva : jocaarnp@hotmail.com pel messenger o jimbielard@terra.es ( correu).

De tota manera, el que vaig penjar aqui està escrit a raig i sense corregir, evidentement! XD.

Joan.

Magnífic!!!!

ja no el recordava, aquest relat. I per si un cas, aqui te´n faig memòria.

Magnifics imperatius que no deixen indiferent i impulsen a ejecutar-los a qualsevol que els llegeixi. M´ha entusiasmat, com cada un dels teus relats que llegeixo en silenci. Vouyerisme que ara descobreixo en aquest curt comentari, però no menys ple d´admiració. M´agraden els colors que tens i encara més quan els deixes aquí per que jo me´ls pugui aprofitar.

Bon any bocidecel!

Joan / Jimbie

Bon Any, Mariona. Magnífic poema per començar l´any com magnífics els versos que retrobo dins aquest mar de lletres. Versos a voltes orfes però que deixen l´empremta incandescent amb la fita de cercar per un moment la mare que els ha parit. Jo la trobo, cada nit, dins el meu pot petit. Guarida de tot mal, per assaborir-la quan jo vulgui.

No se per que em sona que aquestes paraules que tu has estimat, son les mateixes que jo encara estimo. Pot ser, doncs jo n´estimo unes quantes. Casualitats o no, moltes d´elles signen Gypsy. Bon any de Nou, Mariona.


Joan / Jimbie

dius que esta escrit? , Doncs nina, portes la ternura amb tu desde el començament del dia.. Gràcies pel teu comentari, moltes gràcies també per la bellesa de les teves paraules, poques però, que ho diuen tot.

Jimbie.

Maiteeeeeeee. osti. ha pagat la pena venir a veure´t i llegir aquest poema meravellos. Realment no hi veig tristor en ell sino esperança, hi veig molt d´optimisme i tot el munt de mots que has emprat estant tots endreçats de tal manera que és molt agradable de llegir. M´agrada la teva estació de pas, tot i que n´hi ha algunes que es transformen en permanents gràcies a la gent que hi circul.la atraïdes per alguna cosa. En la teva ja en som 2500!! Creus que ja pot ser permanent?

Una abraçada, Maite i gràcies, moltes gràcies!!

Joan

Estàs segura que ets nanoreptaire amb pràctiques? Modesta que ets una modesta... hahahaha. Fins i tot els nanorelats que exposes tenen aquesta màgia que destil.la el teu estil que atrapa amb un magnetisme de vici.

Si no existisis, RC t´hauria d´inventar, guapissima...


Felicitats!!

Joan

Bentrobada!!! gràcies per l´acollida.. Relat que es llegeix de cop, fresc i amb claretat sobre la pregunta que despenja contestació tot filosofant i que tú has exposat amb gran destresa.. Et felicito!!! i gràcies de nou.

Joan / Jimbie

Que has posat els teus desitjos per morir en pau, amb armonia amb tot el que estimes i necessites. Una conclusió, una tria, del millor de la vida.

Vull morir amb els ulls oberts , i tant! per no deixar de veure la bellesa .. i continuar-la si es possible.

Gràcies.

Jimbi

Per aquesta embranzida de vida, per aquesta esnifada fresca que m´ha donat el teu relat. Gracies pel comentari que fa pujar al més alts dels egos. Gràcies per aquesta rialla que ens dones. Gràcies.


Joan / Jimbi

Em resulta proper el teu relat aixi com per fi la teva figura feta pública. Gràcies Ramón per apropar-te i fer-me partícep amb paraules dels teus dibuixos.