Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats, 320 Comentaris
35507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97

Últims relats de Edgar Cotes i Argelich

Últims comentaris de l'autor

  • Pobre pagès, se't posa la pell de gallina imaginant el que ha patit! Genial com sempre. Encantat de tornar-nos a llegir i l'enhorabona pel relat seleccionat!
    Edgar

  • Quina descripció més efectiva i com esmicola el final tot el que t'has imaginat! Encantat de tornar-nos a llegir.

    Edgar

  • Però sí és un robot comunista i revolucionari les normes establertes les transguedirà, en aquest sentit la rebel·lia seria més forta que "l'instint" natural, en la meua humil opinió. I a més té un implant d'assassinat així que aquest robot ja estava fet per transgredir aquestes tres lleis. M'alegro que t'hagi agradat el relat i gràcies per l'atenció prestada.
    Edgar

  • Xino-xano sense pressa i nar fent. Aconsegueixes transmetre aquest ritme pausat al lector cosa que crec que ja és una fita molt difícil, més que escalar aquest cim. L'enhorabona.
    Edgar

  • Segurament Kubrik tindria alguna cosa que dir en tot això. Aquesta humanitat que coneixem avui passarà a la història. Visca els humans-marcians! L'enhorabona pel relat i molta sort.
    Edgar

  • Per què ho deu voler? Perquè la dona sempre estigui més simpàtica o per posar-se fort per fer la seua venjança? Potser sóc un malpensat.
    Bona sort!
    Edgar

  • Hi ha molts tipus de passejos, qui diu que aquest no n'és un. Amb la ment podem anar més lluny que fent servir les cames. I si té un llibre encara millor. Molta sort
    Edgar

  • La fina ironia i la crítica social s'entrecreuen amb una ciència-ficció distòpica. I ho aconsegueixes amb els menys de 2.000 caràcters que es recereixen. Magnífic relat, et desitjo molta sort!
    Edgar

  • Un relat que et deixa amb l'ai al cor. Per què hi ha aquestes persones al vagó? I què hi fa aquest noi perdut, tan lluny de casa? Un relat que et planteja moltes preguntes, que crec que és una forma excel·lent d'encara un microrelat i deixar al lector rumiant.
    Edgar

  • Un relat molt cru i inquietant, d'una realitat que tots veiem cada dia i, tanmateix, no fem res per poder canviar-la. Una crítica social molt encertada i que t'arriba al cor. Un bon relat com sempre, deòmises.
    Edgar

  • Així doncs no són només els adolescents amb gorra i pintes xungues els que fan això, espero no trobar-me mai aquest vell al tren... Un relat curiós on jugues amb el sentit comú del lector. MOlta sort.
    Edgar

  • És que no arribem a estar mai conformes, som unes criatures curioses els humans. Molt bon micro, breu i encara així, has aconseguit plasmar la naturalesa humana a la perfecció.
    Edgar

  • El final del relat et deixa una mica inquietat, potser perquè t'identifiques amb aquesta pobre dona i les llargues esperes a l'andana. Un relat molt ben trobat. L'enhorabona.
    Edgar

  • Crec que el que dius que se t'escapa del conte, és que és un conte autobiogràfic que vaig escriure en suspendre l'examen de conduir i és més terapèutic que res més, per a descriure el que vaig sentir. Espero que t'hagi agradat :)

  • El teu relat és poesia pura que sembla mesclar-se amb la melodia del Clar de lluna amb el seu ritme pausat i melòdic. L'enhorabona i molta sort!
    Edgar

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: