L'ESPAI

Un relat de: celesti1462
L'ESPAI


L'espai
Se m'ha fet ample
Per ballar lliure
Damunt les pedres
Calentes.
Per córrer sense
Mirar-te i no caure
De morros vora
Els teus peus.

La intensa luminositat
Que em contreia
Les pupil.les
Desaparegué de sobte.
Després, poc a poc,
He gosat obrir
De nou els ulls
Sense cremar-me.

La fressa d'aquest adéu
M'eixordava cruel
Les meninges
Fins que
Me n'he tret els taps
Saltant a peu coix.
Esbandint-te la boca
Tancada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

217 Relats

214 Comentaris

74001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..