Tothom ho sap, Teresa.

Un relat de: Jofre

No cal que us esforceu, Teresa, a vertebrar arguments insostenibles amb tanta vehemència. Aquesta bel·ligerància és contraproduent i arrogant, - i ho saps.
Només ha telefonat per parlar amb tu dona, i lògicament s'interessa per vosaltres: la teva família i el teu germà en especial. Això és absolutament comprensible, Teresa.
Ho sap que també és el seu sant, Teresa, ho sap.

Ara ja han passat quinze dies. Les cerimònies i l'impacte imprevist comença a mostrar-vos una imatge des d'una perspectiva diferent, tanmateix t'expresses de manera molt visceral encara.
No t'està demanant que renuncieu a res.
Has recuperat el teu to de veu més enèrgic, més vital i desimbolt, i ja no tens els ulls enrogits. Recorda que ella de seguida va venir a allargar-vos la mà; sense condicions, gairebé sense paraules.
Malgrat això, Teresa, avui estàs massa pendent dels tràmits protocol·laris i freds, que maneguen asseguradores, advocats i procuradors de prestigi. Ella parla de bona fe, - sempre. Aquest cop no és cap excepció. L'assumpte no és cap broma i ella té molt de tacte amb allò que diu i amb el que deixa de comentar-te perquè no hi hagi males interpretacions. Tu ho saps, Teresa.

Esteu d'acord que només feia cinc mesos que tenia el permís de conduir. T'ha semblat que insinuava que feia poc que havia sortit de l'autoescola, i això potser és sinònim d'inexperiència.

Teniu totes dues raó.
Insisteixes, Teresa, que les condicions de la calçada no eren bones: era molt molla, d'acord; i estava mal il·luminada de manera insuficient. Les carreteres s'han de mantenir en un estat immillorable: no s'hi han d'escatimar ni temps ni diners; que després ja veus perquè serveixen.
Sí, Teresa, en això ningú discuteix res. Menys encara tot el que vau patir i encara sofriu. Són fets imprevisibles que et deixen literalment amb les mans buides, però aquesta vehemència és pròpia de qui no vol acabar d'acceptar, encara, que el vehicle en el qual viatjava superava en escreix el límit permès, que va cometre una infracció greu en fer un avançament en un tram on la línia és contínua i, que ja ho saps també: el seu nivell d'alcohol en sang era alt.

Tens dret a retreure-li si vols Teresa. Era el teu nebot i te l'estimaves com si fos fill teu, tal com ha de ser. No obstant, ja fa dies que es mouen gent i papers, també has de començar a assumir altres aspectes de la tragèdia. Entendre la magnitud d'un accident mortal i fatal, que alhora va segar la vida de la noia que conduïa per l'altre carril.

Ella entén que no en vulguis parlar d'aquesta manera: sense tabús, enganys i amb sinceritat. No et posis a la defensiva.
Sigues honesta Teresa, ho saps perfectament. A totes dues us ha afectat naturalment molt. Però no coneixes ni la família de la noia que va morir en la col·lisió frontal i terrible. Ells, s'estiren els cabells i no comprenen què pot haver succeït i perquè va ocórrer. Es formulen exactament les mateixes preguntes que primerament et van envair com una glopada, a tu i a tots els teus familiars òbviament, - i ho saps.

No discutiu, si us plau, que es ben inútil.
Sou amigues de tota la vida. Més endavant en podreu parlar en calma, pausadament.
Potser llavors ja haureu arribat a un entesa, Teresa. Un pacte de paperassa amb les signatures de tots plegats. La dels procuradors també. Aquests sempre hi són, com voltors, voleiant sobre els sentiments tendres.

No els feu el joc Teresa. El més essencial i transcendent ja ho heu perdut: és absolutament irrecuperable. Si t'entossudeixes en argumentar l'impossible potser et sentiràs més bé. Ho dubto, ara bé, no us baralleu per foteses, que la vida d'aquestes persones tan joves no té preu. No li'n poseu, Teresa.
La teva amiga només et telefona per conèixer com us trobeu; i ho diu de viva veu i sense pors. Enteneu-vos que això que s'ho val.

D'acord. Penja el telèfon Teresa, després de donar-li les gràcies.

La família de la noia morta és de Sant Joan.
Això no ho saps, Teresa. Tampoc que no podran pagar advocats tan eficients i mudats com els vostres. Hauríeu de rumiar, encara que tan sols fos un instant, Teresa, com deu viure aquest cap de setmana la mare de la noia morta. Potser el teu germà i tu no apostaríeu incondicionalment per la justícia de despatx. Allà, no hi caben els sentiments, Teresa, - i, malauradament, tothom ho sap.

15 d'octubre de 2005

Comentaris

  • <> | 22-10-2005 | Valoració: 10

    com un punyal. records, records, records...

  • perfecte[Ofensiu]
    antuvi | 22-10-2005 | Valoració: 10

    Perfecte

  • Aquesta veu[Ofensiu]
    Lavínia | 20-10-2005 | Valoració: 10

    del narrador tan assenyada davant el dolor i la indignació de la Teresa en escoltar la trucada de la mare de la noia morta per accident, per causa del nebot de la protagonista que anava begut i que també ha mort; no serà deguda a una mescla, també lògica , de dolor i de "culpabilitat aliena" alhora?

    Tots es coneixíeu, dius, i ella, la mare de la noia morta, sols volia felicitar-te pel teu sant i preguntar-vos com estàveu i la tieta Teresa és la que més adolorida està davant d'aquesta desgràcia?

    Bé, això, potser, és el de menys. El que importa aquí és el que empra el narrador, un to comprensiu i, tanmateix, crític davant de la desgràcia i de la complexitat de la situació. Un to, d'altra banda, molt aconseguit, Jofre, si el que volies era això:

    a) exposar uns fets complexos en què la mort de dos joves, les famílies dels quals es coneixien entre si, tenint en compte que la culpa era del que havia begut.
    b) fer un crítica velada de la indignació de la protagonista.

    De tota manera, Jofre, m'ha agradat la intenció que he cregut endevinar a través del text.

    Un petó.

    Lavínia - Glòria

    PS

    A mi també hi ha coses del nostre ofici que no m'agraden i també formo part dels qui n'estan tips!
    a)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: