Abraçarem silencis...

Un relat de: onatge
Potser només compartirem
una mirada, l’horitzó
tal vegada no serà
ni el mateix, però ens quedarà l’eco
de la nostra veu,
paraules que els emmarcarem,
mirarem el mar
com si l’onatge ens
hagi de dur els records,
la platja serà la mateixa
sense promeses ni testament,
el far sempre amatent.
Tot semblarà nou però al bagatge
hi durem la vida viscuda
i també la perduda.
No ens farem preguntes,
les respostes aniran
amb nosaltres, les nostres mans,
la mirada, el somriure,
el to de la veu, els silencis,
tot dirà què som
i d’on venim...
No tindrem cap pressa
el temps s’asseurà amb nosaltres.
Abraçarem silencis
amb delicadesa per no despertar-los...
Tindrem tants estels
que hauran volat...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com