MANHATTAN

Bones reflexions en aquest relat. Les físiques d’un físic i d’un exercici físic mol tsa, i la filosofia de tot plegat. Pensaments i sentit de l’humor molt ben barrejats. Una forta abraçada.
Aleix

Espere que tot et vaja bé. Et comente que el dia 27 d'agost, et vaig llegir aquest poema i el vas comentar. Encara no m'has dit res al respecte. Ni m'has donat les gràcies.
Que tot et vaja bé.
Punt i a part, ja no et llegiré res més.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Tret de la no adequació del relat al tema proposat pel RepteClàssic DCCLVI ("No ens en sabíem avenir") on el vas presentar, fet que ja vaig deixar palès on tocava, n'hi ha per llogar-hi cadires: és com una substanciosa escudella on es barreja història, erotisme, física nuclear, humor i filosofia.

Com que no he vist la pel·lícula Oppenheimer"i no entenc un borrall de física, potser no he captat del tot el teu text, que barreges amb un tema de relacions íntimes, potser perquè veus les relacions com un intercanvi d’energia?

També he buscat de què anava BHAGAVAD GITA, tema que per altre banda vaig llegir fa poc un article, i apareix La religió hinduista i la recerca de l’Absolut.

Així que en un relat simpàtic hi has introduït diversos temes. La energia...motor de l’amor i del món?

Tens força traça recreant aquesta situació, de banyes. Però l’actitud d’estruç del protagonista obsessionat només en un tema i descuidant altres coses, p.e,, de com s’utilitza la energia (i si n’hi ha prou) no l’entenc, filosòficament parlant: la naturalesa perversa de l’individu, ara i sempre, sense redempció possible. Ho trobo pessimista.
La naturalesa ès cada cop menys perversa amb la cultura, entenent per cultura les pròpies relacions socials i humanes. Que són amotllables (de motllo).
Les banyes per exemple, no sempre són o han estat un conflicte. El conflicte el tenim en la nostra organització social actual.

El món pot canviar al pas del temps? Perquè en ser biogràfica, m'ha fet pensar. Pot ser sí, però tot al seu temps.
M'ha fet un bon somriure com el redactes tot el seu contingut. Ets un crac.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Un relat que posa un somriure a un fet que va canviar el futur d'aquest el nostre món. Amb por i destrucció. És clar que l'avenç científic va ser impressionant. Llàstima que l'home (concepte) no l'utilitzi a favor de la vida.
Amb total cordialitat.

Kefas,

Tens la virtut de fer-me --o fer-nos-- somriure, i això no té preu!

Gràcies!

Salutacions,

Fidel Gangonells


PD
Com ja he fet altres vegades, és obligat agrair els teus comentaris als meus poemes.

Està bé que el Robert també rebi perquè, pel que sembla, era ell qui practicava la fissió i la fusió a diversos camps de la seva vida. Si jo fos el protagonista del relat, estaria tranquil, sembla que el Robert només es veu a ell mateix, ni tan sols les calces que té sota el cul. Ben fet!

Tot això de l'energia està molt bé, però jo em pregunto: com es podria canalitzar una mil millonèssima part de l'energia nuclear que surt a la pel·lícula "Oppenheimer" per destruir la persona que seu a la meva dreta durant la projecció i que no para de consultar el mòbil, fer llumetes amb el seu iWatch, fer rotets després de beure Coca-Cola i mastegar crispetes com un ase menjant alfalç?