Foto de perfil de RFS1984

RFS1984

València,

17 Relats, 78 Comentaris
13686 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
La Safor (antic Regne de València, futur País Valencià- República de les Lletres Catalanes)

Docent desocupat mercés les retallades.



Salut i bon rotllo!

Últims relats de RFS1984

  • Revifalla d'un ciri consumit

    RFS1984 - 09-10-2013 - 328 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sabeu allò de l'arbre que tapa el bosc? Dels qui s'embadalixen mirant fixament el dit tot ignorant la lluna que aquest assenyala? En el fons és d'això que va aquest poema. més

  • Tant li fa

    RFS1984 - 04-05-2013 - 400 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un diumenge, a mitjan mes de març, en ple bullici faller, prenc, com de costum, el primer dels dos trens, consecutius, de rodalies que m'han de permetre arribar a la localitat on, llavors, exercia la meua professió docent. Als pocs minuts d'asseurem en una cadira me n'adone que un antic amor p més

  • La Confraria dels impotents

    RFS1984 - 04-05-2013 - 351 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Prosa poètica escrita a cau d'alcova a les acaballes de la costera de gener del 2012 en una petita habitació d'una avinguda transitada de la ciutat d'Alacant. més

  • Roda i volta, al cap primer.

    RFS1984 - 10-04-2010 - 635 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Els àrabs tenen una concepció de la història cíclica. És a dir, creuen que el passat (l'edat d'or dels quatre califes ortodoxos, perfectes) torna. Potser siga per l'empremta, allargassada, d'Al-Àndalus, o que ho porten en els gens. El ben cert és que, a l'Estat espanyol, hi ha leits-motiv que mai canvien. Només cal vore l'afer Companys: ni al segle XXI es dignen a anul·lar, jurídicament, de manera vinculant, el judici sumaríssim que li feren els franquistes. Com al rector Peset, republicà, de la Universitat de València. Com a tants d'altres. La catalanofòbia i la reacció persistixen. Reciclades però indemnes. Per aquells que creuen en l'estació federal. Desenganyeu-vos. més

  • Abisme

    RFS1984 - 25-10-2009 - 717 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Interrogant respost

    RFS1984 - 17-07-2009 - 609 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Parlant del sexe dels... de la poesia? més

  • Tinduf

    RFS1984 - 31-05-2009 - 657 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    En homenatge al poble sahrauí i els milers de desplaçats que malviuen refugiats als campaments establerts a Tinduf (Argèlia), a l'exili. Visca la República Democràtica Àrab Sahrauí! més

  • Se m'ha fet curt

    RFS1984 - 31-05-2009 - 803 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recordant la ciutat on he viscut els darrers sis anys: València. més

  • La vergonya

    RFS1984 - 02-04-2009 - 821 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Això, qui no la soferta? més

  • Pseudodissertació etèria

    RFS1984 - 20-12-2008 - 902 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Creieu de veres en l'amor? És real la seua existència, o pura construcció humana? I en l'ànima? És, tot plegat, un conte? Hui tinc un dubte existencial. Tal vegada tot açò no siga sinó collita del desfici i l'avorriment. més

  • Estades a Vivers

    RFS1984 - 24-09-2008 - 1199 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema el vaig escriure als Jardins del Real de València, coneguts popularment com els Vivers. És un conglomerat de sensacions, una amanida de tot el que em passava llavors pel cap. Quasi tots els dies, entresetmana, feia una escapadeta als jardins per a córrer una estona, i pensava en les meues coses. Un dia em vaig asseure a un banc de l'Avinguda dels Poetes (1936-39) i, al bell mig de robustos arbres, vaig obrir el meu quadern i m'hi vaig posar.I ací teniu el resultat. més

  • El teatre de la vida

    RFS1984 - 18-09-2008 - 1057 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Ací vos deixe el meu primer poema (és que porte uns dies sec d'inspiració i he de recórrer al meu particular celler poètic) i així remembre els vells temps.Tracta sobre el sentit de la vida (en té?) més

  • Al blau del meu cel

    RFS1984 - 18-09-2008 - 995 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diuen que el primer amor mai s'oblida. Ací vos deixe un poema dedicat a ell escrit fa ja més d'un lustre. més

  • Desengany

    RFS1984 - 10-09-2008 - 1297 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Doncs això, a qui no li han donat carabasses deixant-lo/la plantat/da? El vaig escriure fa un temps, a corre-cuita, irreflexivament. No cerqueu cap compàs regular de mètrica o rima, car simplement són versos lliures escopits a un paper. més

  • Etimologia sapiens

    RFS1984 - 01-09-2008 - 851 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per molt que puguem sentir-nos éssers superiors que ja han superat l'estat natural primigeni i tendir a concebre'ns desanimalitzats seguim sent allò que sempre hem estat. Tal vegada la vida moderna, plena d'aparences, formalitat i estrés, siga molt menys lliure que la dels nostres avantpassats prehistòrics. més

Últims comentaris de l'autor

  • RFS1984 | 10-10-2013

    Heus ací els versos que m'inspiraren, en bona mida, el poema, a mode de prefaci en diferit:

    "O barco vai e não sei para onde,
    Que fresco o teu sorriso está,
    Ah, meu amor, e o que ele esconde!
    Que é do sorriso, da outra?
    (...)
    Dá-me as mãos, a boca, o teu ser.
    E fa¢amos desta hora un resumo
    Do que não poderemos ter.
    Nesta hora, a única
    Sê a outra."

    FERNANDO PESSOA

  • RFS1984 | 09-10-2013 | Valoració: 9

    Molt bona expressió, i grans metàfores com la del document d'identitat granera i la de la tomba profanada. M'has entretingut una estona i, al remat, la literatura no va d'això?

    Tot i que el desenlla'¢, en part, es veia a venir -que el llibre de Carr, tan car d'aconseguir, seguiria fil per randa el misteri dels textos que presumptament s'autodestruïen (no sé per què però la imatge m'ha evocat els papers confidencials que l'inspector Gadget solia rebre, digue'm "cartoon- vintage"!) i que n'Eco descrivia, m'ha semblat un relat interessant.

  • RFS1984 | 29-12-2010 | Valoració: 10

    Molt enginyós: dinàmic, i d'un humor àgil!

  • RFS1984 | 12-06-2010 | Valoració: 10

    Això sí que és, ben bé, allò que en diuen ratllar-se. I, a sobre, amb estil!

    Felicitats mestre! Seguix enfilant-te per aquest món dels mots.

  • RFS1984 | 22-12-2009 | Valoració: 9

    "Penges d'un fil, ja veus, que fràgil sembles...
    Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
    la llenya necessària per encendre el foc. "


    Meravellosa la primera estrofa. La resta del poema es desunfla un poc. Tot i això, ni que siga pels primers versos -magistrals i evocadors- et mereixes una bona puntuació.

  • RFS1984 | 26-07-2009 | Valoració: 10

    fer prosa poètica, i de la bona. Concretament hi ha uns poc veros verament delitosos:

    "de fet, això és senzillament
    la vida: un camp de batalla per habitació,
    el cafè en forma d'aroma per començar,
    la terra molla i el camí que embruta els peus,
    el sol que reclama implacable la seva presència
    i aquest caminar al teu costat."


    Avant!

  • RFS1984 | 16-07-2009

    Els socialistes utòpics, si alguna cosa tenien era imaginació. Però la Icària de Cabet no era pas cap paradís: havia censura prèvia de qualsevol tipus de publicació, els pensadors treballarien en tallers nacionals (institució que, en la realitat, creà Louis Blanc l'any 1848), annul·lant així la seua esfera individual, havia una única llengua oficial, etcètera. A més s'establia la prohibició de parlar-los d'afers religiosos als xiquets fins que assolisquen els setze anys, quan un filòsof els introduiria a totes elles. Permetien, això sí, la llibertat de culte.

    El moviment cabetià, com bé has apuntta, estigué farcit de`querelles internes: una escissió fundà una colònia alternativa, a Chentelham (Anglaterra) que féu fallida l'any 1864.

    Podriem ressaltar la divisió i el fracàs com a trets del destí del cabetisme.

    És curiós com el Principat de Catalunya sempre ha estat a l'avantguarda del moviment obrer (Monturiol, la Setmana Tràgica del 1909, la força de la CNT -cometent abusos anticlericals - als inicis de la Guerra Civil, el PSUC als anys setanta, etc.)

    La clau de l'anorreament ràpid dels utòpics (el comte de Saint-Simon que derivà en un industrialisme radical ultracristià i sectari amb "Nou Cristianisme" -1825-; els falansteris comunals de Fourier, les comunes d'Owen, els Tallers Nacionals de Blanc o la Icària de Cabet, entre d'altres) fou la seua dispersió (organitzativa i geogràfica) i la seua visió diguem-ne idíl·lica de l'ésser humà -a l'estil volterià-, del "bon salvatge", que els dugué a pensar que era possible bastir l'harmonia social. Els mancava la consciència de classe, de classe obrera. Per això quan Marx i Engels la desenvoluparen el moviment obrer donà un salt avant qualitatiu enorme (Revolucions de 1848, AIT -1864-76-Comuna de Paría-1870- , etc.).

    Bon relat. La història cal conéixer-la!

  • RFS1984 | 15-07-2009 | Valoració: 10

    Bon relat. M'agraden les introspeccions filosòfiques (tot i que jo no n'entenc, gaire, de filosofia) sobre l'identitat humana. Certament has fet un bon quadre de la nostra veritable natura. Som molt més febles del que ens creiem.

    Allò que més m'ha agradat (inclús confesse que m'ha fet somriure) ha estat referent a les possibilitats reproductives autònomes de l'ameba i els caragols. Ningú podrà negar-los el seu utilitarisme.

  • RFS1984 | 31-05-2009 | Valoració: 9

    Bon paral·lelisme entre els humans i els arbres.
    La primera estrofa m'ha agradat, i molt.

  • RFS1984 | 31-05-2009

    Li done tota la raó al follet de la teua història. Al remat, què eren els nostres amics abans d'ésser-ho? Desconeguts, clar.

    Bona reflexió.

  • RFS1984 | 31-05-2009 | Valoració: 10

    Certament has reflectit ben bé el delit diari d'anar " a fer nona". Quan dormim entrem en dreceres estranyes, la foscúria de l'inconscient se'ns obri i es fa present. I no controlem res.

    Endavant dormilegues!

  • RFS1984 | 31-05-2009 | Valoració: 10

    Llegir-te és cloure els ulls i vore. Has ambientat molt bé el moment.

  • RFS1984 | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Una vegada més quan creia que la història s'enfilava envers una fi plàcida va i em sorpre'ns capgirant, per complet, la situació. Una cega que coneix els colors!

    Bona fusió de mar i desitjos. Sols dir que divergim pel que fa als ulls: a mi m'agraden verds com maragdes.

    Ara mateix visc immers en un fum d'activitats (preparé com millor puc oposicions, realitze cursos presencials i a distància,etc.) i tinc ben poc temps per a relaxar-me i escriure. Per mi la tranquil·litat i pau interiors, en silenci estricte o escoltant belles cançons són el context ideal per imaginar històries i enquadrar-les en versos. Ara per ara caic esgotat ben prompte. Quan el nivell de saturació davalle miraré de fer, i penjar,alguna cosa.

    Una encaixada i un bes!

  • RFS1984 | 04-03-2009 | Valoració: 10

    No sé per on començar.

    En primer lloc, és encoratjador vore com cada dia som més els valencians que bambem per RC escrivint relats, versos i assajos en el nostre català -genuí i menystingut.

    A més, conrear el gènere de la ciència ficció i situar la història en escenaris valencians (el cap i casal, Alboraia, Puçol, etcètera) és d'agrair puix que no n'estem, de sobrats, de ficció en català i en clau valenciana.

    Per últim el gir final és sorprenent. Qui anava a pensar que l'aparent víctima (Guillem) era, en realitat, el botxí. I, damunt, ni més ni menys que un soldat satànic. Sublim...

    P.D: Es nota que coneixes València. El quiosc aquell serà l'1x2 veritat? Jo vaig estudiar per allí, amb el tramvia, l'A dónde vamos?, i companyia. Què gran, Benimaclet!

  • RFS1984 | 17-02-2009 | Valoració: 10

    Que no ens abandone mai, la memòria. Sense ella sols som un munt d'ossos, fluïds i carn, complexament mesclats.

    Magnífic!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: