LES TRES-CENTES DONES

Un relat de: celesti1462
Les tres-centes dones del xeic dormen a palau mentre es mantenen joves. Envoltades d’eunucs passegen pels jardins multicolors i tiren molles de pa a les carpes dels estancs les quals treuen les seves boquetes obertes fora de l’aigua, com per besar l’aire que les ofegaria (Algunes d’elles saben beure a galet d’un porronet i baten les aletes con un dofí). Les noies, quan fan vint anys, són substituïdes per d’altres més joves (sempre d’entre quinze i setze anys com a molt). És aleshores quan les antigues ensinistren les noves durant un mes en les feines que hauran de fer: servir àpats al xeic i la seva cohort, ballar per a ells i ser molt amables, sobretot. Set d’elles tindran la sort de servir únicament i exclusiva els desitjos i capricis del Príncep, el qual en triarà una de diferent cada nit durant un any, en roda setmanal: dilluns, dimarts, dimecres...i torna a començar. Set privilegiades... En aquesta lleva, però, les tres-centes dones del xeic que ja han fet la vintena s’han conxorxat per tal de fer pagar al Príncep pels seus luxuriosos excessos. En el mes d’aprenentatge les novícies, innocents elles, han après a enverinar pastissos, amagar dagues sota els vestits, domar tigres, mil i una entremaliadures... Les dones, que després d’aquest mes saben que els espera l’exili o la mort, estan disposades a fer pagar els pecats del xeic i del Príncep encara que elles hagin de cometre els seus propis pecats. Venjança. Quid pro quo. Ira per luxúria.

Ha passat un mes i una setmana i cap de les set noies tocades per la vareta del Princep no ha estat capaç d’executar el càstig. I és que l’hereu del regne és tan encantador, tan fogós, tan generós i les deixa tan satisfetes i cansades que la peresa els impedeix de fer-li cap mal. Mentrestant, les tres-centes antigues dones del xeic es moren d’enveja i d’enyor d’un temps que ja les ha abandonades...

Comentaris

  • Fatalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Ostres, sembla que tot estigui conxorxat perque el xeic i el príncep se'n surtin, perque el poder se'n surti sempre. Denuncies una realitat que segur encara és ben present en molts països, però la fatalitat final li dóna un toc de realisme. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

236 Relats

231 Comentaris

97946 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..