La Plaça del Llop

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
La Plaça del Llop és un petit indret boscós de l’Empordà molt proper al mas on vivien fa uns quants anys els meus padrins i tiets, i on tantes hores de la meva infantesa vaig passar.
Aquest cap de setmana, parlant amb un avi centenari d’aquell entorn, m’he assabentat que el nom d’aquest lloc ve derivat d’un succés molt llunyà, quan els llops i les guilles abundaven en la zona i arribaven fins a les grans portalades de les cases de pagès i masies a buscar-hi aliment i feien grans estralls entre el bestiar. En temporada de bolets, tot anant-ne a collir, una veïna del poble va trobar un malvat llop que li va clavar les afilades urpes i li va provocar unes ferides mortals.
“Aquest fet esgarrifós que t’acabo d’explicar és un relat extret de la mateixa llegenda”, em deia aquell bon home, però va insistir molt que, en aquest cas, la llegenda no era només una narració popular, sinó que tenia fonament. Les llegendes són llegendes, vaig pensar, incrèdula de mi. Però llavors vaig recordar que un dia, quan érem petits, durant un dels nostres jocs, enmig del fang i la malesa va cridar la nostra atenció una llosa d’algun sepulcre abandonat en la qual hi havia esculpida una inscripció molt ben conservada, dels anys trenta. Crec recordar que deia així: “Aquí mateix morí la Lola quan un gran llop en el seu camí va trobar. Descansi en pau”.
Aquella llosa seria la prova objectiva per poder dir i assegurar que la narració de la llegenda que ens ocupa és autèntica, és real. Però ara, aquella llosa qui sap on és, qui sap on ha anat a parar.

Comentaris

  • llop[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 30-04-2017 | Valoració: 5

    Les llegendes a vegades es confonen amb la realitat; però aquesta historia de llops em fa pensar en la lluita constant entre l´home i el llop, un animal per a mi magnífic, i injustament perseguit.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-10-2016 | Valoració: 10

    Ens llegirem, segur. M´agrada molt

  • Resposta al comentari[Ofensiu]

    Moltes gràcies pel teu comentari, Unicorn Gris.
    Una salutació!

  • Apreciablement bo.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-10-2016 | Valoració: 8

    M'agrada el teu relat, en que es discuteix què és llegenda i què és realitat (cosa que a vegades costa de diferenciar).

    Ser mossegat per un llop no deu ser agradable.

    A veure si demostres que és veritat que tens la llegenda d'una bona escriptora.

    Salut!!

Valoració mitja: 8.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

20 Comentaris

2809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.