Canvis..

Un relat de: desmai

Comencem sent petits, ignorant qualsevol responsabilitat de la vida, ignorant qualsevol desengany d'aquesta i ens alimentem de curiositats d'il·lusions...investiguem el món que per l'edat, és el que ens pertoca...juguem disfrutem sense adonar-nos que ho fem! Perquè encara no em conegut el fracàs, l'avorriment... amb el temps seguim un camí que inconscientment ens va formant com a persones...deixa enrere els jocs...i ens acosta cap un món de foscor... on els més brillants són els que se'n surten!

Tots aquets esdeveniments els emmagatzemem en algun lloc segur, on podem retornar-hi per si els oblidem.

Comencem una nova vida amb responsabilitats, am angoixes, amb preocupacions, amb estrès...

Ens desprenem de tot allò que ens protegia, i per uns instants ens sentim buits per dintre...sense ningú amb qui agafar-nos... ens sentim com una papallona sense color...

Però la vida ens empeny, i sols li demostrem que per mol que per fora només semblem estàtues fàcils de trencar-se... no és del tot cert aquesta dita; som m0olt més que això!! Per molt que ens entrebanquem...per molt que caiguem al fons del fons del dolor demostrem que podem més i que amb això no n'hi ha prou per derivar -nos perquè de sobte un foc interior fa que tot això només siguin proves que nosaltres mateixos superem!

Tot dóna moltes voltes, ens fem grans... coneixem a gent i formem un cercle on hi conservem aquelles persones, que per circumstàncies de la vida han format part d'esdeveniments importants per a nosaltres, persones que han deixat que ens hi acostem, persones que considerem importants per el nostre creixement tan interior com exterior, persones que han deixat petjades ...
PERSONES IMPORTANTS A LA NOSTRA VIDA
PERSONES COM TU






Comentaris

  • Molt inspirador, i tant.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-11-2006 | Valoració: 9

    Veig que sóc el primer que et comento, quin honor ;)

    M'agrada molt la teva poesia, encara que sigui sobretot pel que evoca i no tant pel que entenc d'ella.

    Tu ho has dit, tempora o mores, toca evolucionar, encara que de vegades ens sentim buits.

    Et poso un 9, que no deixa de ser un excel.lent.

    Salut!!!