HOMENATGE A LA IMAGINACIÓ

Un relat de: Ari Garrido

Recull de pensaments innocus, indecents, cauen.
Voles per l'estel de l'esguard argentí.
Sents teu el vent que crida sota parpelles.
Sagetes de fum per qui no gosa veure.
Oblit al temps passat com herència.
Asseguda a les teues orelles cante,
dolça tornada, llarg viatge.
Blanc Nadal a la vora de la llar,
entre esculls de daurat, pintades.
Ombres de llum colpegen els ulls;
semblaven aturar-se les hores.
Antiguitat innata dins aquests colors,
taste instants de joia al teu costat.
Amiga que amb veu d'àngel,
cantes per mariners desvagats.

25/12/09

Comentaris

  • Gràcies a tu...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 21-03-2010

    ... per comentar-me! I per donar sempre la teua, és molt important per a mi... i shhh!! et confesse una cosa, ara que no ens llig ningú, em sent afalagada :)

    Sense la imaginació... les persones no avancem... si no, veges qui hauria imaginat, mai millor dit, que hem arribat fins on estem.

    Besets càlids!!

  • Un cant a l'imaginació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Valoro molt l'imaginació ! Gràcies, Amira.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)