Foto de perfil de Egundoko

Egundoko

Barcelona,

27 Relats, 41 Comentaris
29772 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Benvinguts a coneixe'm:
egundoko@gmail.com

Últims relats de Egundoko

  • Desconeguts per sempre

    Egundoko - 18-11-2014 - 730 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Aquesta història està inspirada, tal com comença durant un viatge molt llarg. Mirar la resta de la gent que viatge i imaginar-se històries pot ser, de vegades, un deleit. més

  • Un conte de sorra i vidre

    Egundoko - 11-11-2014 - 521 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest conte curt i místic amaga molt més significat del que sembla. A qui entengui i comenti les referències que fa a un altre dels meus relats li dóno un premi (en sèrio ;-) més

  • Compartir p(a)is

    Egundoko - 16-01-2013 - 495 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Una fàbula que descriu com, imaginàriament, vaig anar a compartir pis. Aquella experiència pot tenir alguna analogia amb la realitat i la història del nostre voltant! més

  • I altre cop...

    Egundoko - 30-11-2008 - 1027 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Carta curta que vaig escriure fa temps (molt) però pot ser molt actual per qui la vulgui. La publico per si algú s'hi sent identificat :) més

  • La formigueta i la boleta

    Egundoko - 24-10-2008 - 1089 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Faula curta per sentir. més

  • Hi ha tantes coses que et vull dir

    Egundoko - 01-06-2008 - 2311 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estic perdent una persona que no puc perdre. Estic perdent la meva ànima bessona i no m'ho perdonaré. Ella ha de saber el que sento, i jo l'haig d'estimar, sense descans. més

  • Gràcies

    Egundoko - 13-05-2008 - 1005 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquest poema ha estat improvitzat per a una gran amiga i companya sentimental. Són molts anys junts i ara que començaràs un camí distant a mi, no vull desaparèixer en un oblit, sinó en un gràcies de tot cor. NOTA: El poema li va ser entregat dins d'una rosa de paper. més

  • La paraula de les mil definicions

    Egundoko - 25-03-2008 - 1116 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Que tothom ho sent, que tothom ho reprodueix. més

  • La meva espina

    Egundoko - 20-01-2008 - 1145 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Reedició per entrar en el concurs de poemes il·lustrats, doncs és el meu poema preferit i desitjo intentar-ho. més

  • Tornaré a ser poeta

    Egundoko - 20-01-2008 - 1216 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja començava a estar-ne fins als pebrots de tanta enginyeria i de tanta ciència exacta, de que em cardi bofetades sense ni tan sols conèixe'm. He decidit, després de tant de temps, tornar a intentar expressar-me en paraules i sentiments, enlloc de amb números i equacions. més

  • El quart germà: Capítol II

    Egundoko - 25-05-2006 - 1412 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    Continuació de l'aventura del quart germà: aplaudiments a dojo mentre Egundoko es preparava l'escut d'acer i es col·locava bé la cota d'escames per entrar en combat. Com va anar el combat? El torneig tot just ha començat, i aquest és el seu primer combat... arribarà a la final. Màgia i acer us esperen en aquesta continuació! més

  • El quart germà: Capítol I

    Egundoko - 15-05-2006 - 1289 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Pretenc començar a escriure un llibre. Espero acabar-lo, aqui vé el capítol I, el II i el III ja estan escrits però en la fase de retocs i millores. Gaudiu del primer capítol i animeu-me, si ho creieu necessari, a continuar el relat. Fins aviat! Allà, en la llunyania, es divisava el seu arcaic i bell poblat natal, on les guerres havien passat factura durant tant temps... la narració de les aventures promet ser èpica, enrabassada, i plena de sorpreses ;) més

  • Part del cel

    Egundoko - 16-04-2006 - 1370 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig anar a la biblioteca de Can Mulà a estudiar, però en arribar vaig veure que estava tancada. Sense motiu, i sense relació, em vaig asseure al terra, era un dia preciós de primavera, el sol m'escalfava, i, melancòlic, vaig escriure això. més

  • La meva espina

    Egundoko - 15-04-2006 - 1296 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ja era al llit, començava a somicar... però de sobte quelcom em despertà. Vaig saltar del llit i d'una revolada vaig arreplegar paper i llapis per escriure el que vé tot seguit més

  • Desenganya't

    Egundoko - 29-11-2005 - 1358 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una història de final de passió. Fa mal. És real. més

Últims comentaris de l'autor

  • Egundoko | 17-11-2014 | Valoració: 10

    ... per aquest final, després de mantenir-me en tensió i patint pel que hagués pogut fer aquesta pobra dona, per accident. M'agraden els finals feliços.

  • Egundoko | 17-11-2014 | Valoració: 9

    M'ha arrancat un ben sincer somriure imaginar-me en Biel el superdotat per l'hospital. Una història molt ben enginyada! Si se'm permet una curta crítica, m'ha fallat que després d'un inici tant genial, en Biel acabi anant a parar un paradís... fiscal? no m'agrada pensar que per ser prematurament llest aprofiti aquest potencial per al que sembla són activitats no molt lícites. Però m'adono que si això m'ha importat és que la història m'ha atrapat i motivat, tot i ser tan curta!

  • Egundoko | 11-11-2014 | Valoració: 10

    El més terrible és adonar-se al final d'aquest relat tant sincer, que es tracta d'una història real, i no d'una rèplica curta de la vida d'Anna Frank :(

  • Egundoko | 11-11-2014 | Valoració: 10

    M'ha semblat un protopoema sublim. Un metapoema molt ben aconseguit.

  • Egundoko | 11-11-2014

    No puc evitar sentir-me molt identificat amb això que has escrit. Sé molt bé, per desgràcia què se sent, i que les llàgrimes són agres i sentides.

    Tens tota la raó que, si escrius sobre ella, ella mai no morirà. Com no va morir la meva Lluna :).

  • Egundoko | 10-11-2014

    ... que he llegit el teu comentari per primer cop, quatre anys més tard? Justament quan venia a penjar-hi un altre relat meu, que potser es podrà entendre com la tercera part de la formigueta i la boleta, però que tu, segurament, ja no llegiràs...

  • Egundoko | 27-06-2008 | Valoració: 9

    M'he pres la meva estona per llegir-me tots els teus relats, i he quedat molt impressionat!! T'ho tenies ben amagat això de què escrivies tan bé, no? :P

    Per mi hauria afagit un comentari en cadascun dels relats, però s'hauria fet pesat potser, així que et comento aquest que va ser el teu primer relat i elogio tots 4 que tens penjats! (aviat en posaràs més espero:P) Aquest l'he trobat divertit alhora que tenia ganes d'arribar al final per saber què és el que us feia córrer tant còmicament per la casa cridant "no pot ser". M'ha resultat fàcil imaginar-te corrent desesperada, i bé, la teva germana no la conec, però m'he fet una imatge de tu una mica més gran i ja sta xD.

    A continuació he llegit el del nen que va saber tornar, i t'he de dir que m'ha deixat paralitzat. És espectacular! Ho dic de veritat m'ha agradat moltíssim la trama de la història i el fet que tingui un ritme alt, deixant que el lector entengui moltes coses inequívocament per ell mateix. T'he de reconèixer que se m'han humitejat els ulls quan l'he vist a la platja, ajudant el nen a fer el seu castell de sorra. Molt maco! gràcies per escriure'l i publicar-lo, estic segur que aquella persona a qui l'havies de regalar va estar mooolt contenta de rebre'l.

    Seguidament la llegenda del sol i la lluna, quina una eh? L'has inventat tu o és una adaptació? En qualsevol cas també és preciosa! Dóna una visió optimista de la humanitat, és molt encoratgedor, és... molt teu ^^.

    Finalment la dualitat del cos i l'ànima, les teves reflexions són admirables, però més ho és la manera com ho exposes, com ho escrius, com ens narres el camí de l'ànima que s'ha alliberat, des de la més absoluta llibertat, fins a la condició presidiària de ser vent per tota l'eternitat.

    A hores d'ara ja deus saber qui sóc i perquè et dedico tantes paraules, però no deus entendre com t'he trobat :P potser et dec una disculpa. El cas és que volia preguntar-te què volia dir "kira lalaith", perquè estic segur que té algun significat per a tu, però abans volia veure si podia informar-me'n una mica per mi mateix, de manera que ho he posat al google, i la primera entrada que m'ha sortit és la de relatsencatalà. He pensat, ostres! també escriu a relats! Anem a llegir! I saps què? De seguida m'he adonat que aquest nom... llàgrimes de neu... no era el primer cop que el llegia! Després de meravellar-me amb totes les teves històries, he buscat per tots els comentaris en els meus relats i finalment t'he trobat! Sisi, coses de la vida, tu em vas comentar el meu primer relat, és també per això que et poso el comentari en el teu primer relat ;)

    Fins aqui el meu comentari, gràcies per llegir. No deixis d'escriure històries precioses com aquestes, perquè no deixarem de llegir-les quan ens deixis. Fins aviat!

  • Egundoko | 22-03-2008 | Valoració: 10

    Tu tens un do. El do de transmetre emocions, diverses i profundes emocions, a través de les paraules, a través de les històries i els contes. I els receptors d'aquestes emocions, només et podem donar les gràcies.

  • Egundoko | 22-03-2008 | Valoració: 10

    És un relat fantàstic i que, ara mateix m'ha vingut molt bé. Felicitats Giser, sincerament.

  • Egundoko | 20-01-2008

    Molt ben utilitzat el semàfor per simular l'espera, la posada en escena, i la llum verda per l'acció.

    Curt però m'ha agradat.

    Salut!

  • Egundoko | 19-01-2008 | Valoració: 10

    Encara no he llegit un relat teu que em desagradi (que no els he llegit tots, però seguiré buscant aviam si el trobo)

  • Egundoko | 19-01-2008

    Ràpidament m'he posat al món del personatge i he viscut la derrota a mans del seu homòleg com si ja estigués acostumat a la seva vida de mentida. Molt ben escrit!

  • Egundoko | 16-01-2008

    ...d'aquesta carta, perquè jo em sembla que els demanaré el mateix als reis mags.

    Salut

  • Egundoko | 16-01-2008

    És molt serè, és molt tendre.

    M'ha posat els pels de punta la tristesa que desprèns amb aquest escrit, sense arribar a la desesperació però serenament imprimeixes una tristor que tens a dins. Molt dur, em commou.

    Tira endavat, en Ferran encara és el teu amic.

  • Egundoko | 16-01-2008

    Doncs passarem tot el dia fent les coses amb un somriure a la cara i pensant en la persona a qui es dedica això. I quan tornis a ser amb ell/a tornarem a sentir el desig. No és això? ^^

    Jo un cop també ho vaig sentir

    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: