Gotes de pluja

Mentre esborro,
un cop i un altre,
la pissarra,
i el guix perdura,
en el fons inesborrable,
veig que tu em mires
de reüll.

La pluja traça
diagonals de verd
i no neteja res de res.
De res.

Ones hertzianes,
que m'embriaguen,
de la puresa del moment,
de l'aigua
que llisca fent carreres
al finestral.

Sé dels teus vespres,
perduts en la tristesa,
i tots aquells vaixells
immòbils
en el llenç enquitranat
del moment.

Les gotes,
les que et baixen
per la galta,
i les que corren lliures
en el vidre,
s'ajuntaran
segur
en l'oceà.