FE DE RATES

Un relat de: celesti1462
“Quan les bruixes
Se m’enduguin
Lluny de tu
De matinada” T.C.M.

Ens gronxàvem en el vaivé de les tardes després d’escola. El teu vestit groc de quadrets blancs com d’estovalles no m’agradava però em feien somriure els teus ulls orientals de color de poma i l’oneig dels teus cabells amunt i avall. Les mames se’ns enduien de les mans i ens regiràvem a mirar-nos. De vegades marranejàvem i esgarrapàvem cinc minuts més. Però sempre te n’anaves amb el darrer compàs de la nit de Sant Joan.
Després de vacances començàrem, de debò, l’escola. El mestre era més gran i ens feia callar contínuament. No t’agradaven els verbs ni els adjectius i adverbis; si de cas, alguna expressió, “no fotis” deies sempre. A mi no em feien el pes els nombres, ni els primers, ni els naturals ni el màxim comú divisor; si de cas, el número Pi, “tres catorze” sempre et deia perquè mai te’n recordaves.
Passaren fogueres i estius en els quals desapareixies i sempre, amb els primers vents i balancejos de les fulles dels plàtans, tornaves. Sempre la mateixa, sempre diferent. Detalls i matissos, ferros a les dents i ulleres noves.

L’any de l’institut vaig pensar que no venies. A la porta d’entrada, sota els porxos, t’esperava. Allargassava el coll i aclucava l’esguard esperant descobrir-te. Una noia arribà en moto, es tragué el casc i de sobte eres davant meu sense ferros ni ulleres ni bata; dents perfectes i texans arrapats, cabells curts, brusa i escot. Et vaig reconèixer pel somrís, el mateix que es gronxava les tardes de la llar d’infants. Mai més res no fou igual. Ja no ens vèiem tant i el matí que vingueres amb l’Eudald vaig voler morir. Mai no t’havia dit que t’estimava. Bé, sí que ho feia quan era sol al llit i jugava a tenir-te. Però no vaig perdre la fe, la fe de les rates quan ensumen el formatge en la ratera i s’hi aboquen sense saber...
Ma germana et va trobar l’altra tarda i em va dir que t’havies deixat amb l’Eudald, que no podíeu concebre... La fe de les rates...

Comentaris

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 04-04-2018

    Quanta nostàlgia transmet l'atmosfera amb la qual has embolcallat aquests records...
    Enhorabona per la selecció!

  • Jaume Dargó | 02-04-2018

    Un relat d'alt nivell literari, amb una història plena i ben portada, un cop de puny narratiu, que no ha fet soroll, però ha deixat petja.

    Potser haurem de tenir fe!

    Felicitats per la tria i sort!

    Ferran

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-03-2018 | Valoració: 10

    I ho dic per diversos motius: el títol m'ha encantat. Aquest joc de paraules m'ha engrescat. La prosa tan poética del relat m'ha encantat. Ho vesteix tot de colors. La originalitat del relat m'ha encantat. I el final sorprenent deixa la porta oberta, com un relat inacabat, obert, m'ha encantat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt maco[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-03-2018

    Una vella i bella història que han patit més d’un i més de dos. El pas del temps no perdona i la gent evoluciona, coneix noves persones, tot canvia... Menys l’amor que ha nascut a la infància i que es manté en un raconet del cor per sempre més.
    La fe de les rates les mata. Potser hi ha un 1% que es salven perquè falla la ratera. Espero que el protagonista del relat estigui davant una ratera espatllada hahaha.

  • Històries petites, grans moments[Ofensiu]
    Escriptor Virtual | 19-03-2018

    Bona manera de mostrar el pas del temps i els desitjos.
    Sempre és agradable llegir històries senzilles, carregades d'emocions :)

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-03-2018 | Valoració: 10

    Escrius molt be, m´agrada aixo de la fe de les rates

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

211 Relats

208 Comentaris

65214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..