Foto de perfil de moulin

moulin

Barcelona,

50 Relats, 29 Comentaris
29098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.

Últims relats de moulin

  • El vell Wang perdé el cavall

    moulin - 15-02-2017 - 55 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Feia 20 anys que vivia a Shanghai. Després de l’enèssim intent de guanyar un Oscar i veure’s superat una vegada més pel cinema francès, el seu estat d’ànim estava pel terra. més

  • El whatsapp

    moulin - 18-03-2015 - 365 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un detall petit pot ser tan rellevant per a la vida... més

  • El pronom feble

    moulin - 02-01-2015 - 233 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Entre els pronoms febles n'hi ha un que ho és especialment més

  • Ajuda'm! El temp se m'acaba!

    moulin - 24-10-2014 - 193 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Enmig de la tempesa, gairebé havia desaparegut la gent de la ciutat perquè l’amenaça de tifó que havia pronosticat l’home del temps calà fortament en la població. Jo, acostumat als falsos avisos no li vaig fer gaire cas i vaig tornar de la feina a l’hora de sempre, a les set de la tarda. més

  • Ken, el viatger

    moulin - 08-07-2014 - 236 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A l’illa de Kerm els homes estaven preparats per iniciar un llarg viatge cap a les terres més calentes del sud. Van pujar als dràkars i entonant càntics en honor de Thor s’embarcaren un any més disposats a carregar aquells vaixells en forma de drac amb tota mena d’objectes valuosos, robats més

  • El pop

    moulin - 18-05-2014 - 276 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En el petit poble de Baiyun, vora el mar de la Xina, viu la vídua senyora Xiaolong, mestressa de casa i cuinera de l’únic restaurant de la vila. La senyora Xiaolong duu el cabell recollit en un monyo circular i elevat, tant alt com la seva cara, i decorat amb pals de bambú prims que l’atraves més

  • L'epitafi

    moulin - 28-03-2014 - 254 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Llegí en diagonal el missatge que li enviaven automàticament des de l’hospital . Ja li ho havien advertit que un nou sistema informàtic enviaria el diagnòstic per correu electrònic. En el seu cas, és clar, tot plegat va quedar molt impersonal. Quedava extremadament lleig dir que qui t’havi més

  • a Jonàs

    moulin - 28-03-2014 - 256 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cobard! Sabies què havies de fer però et vas amagar i vas deixar la teva responsabilitat en mans de ningú. Ben merescut tingueres el càstic d'un naufragi! Almenys Adam va donar la cara. Em diràs que ell mentí perquè va culpar la dona del seu error. Ara també passa això, i les culpen arrabas més

  • L'home més pobre del món

    moulin - 17-03-2014 - 417 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fa anys vaig conèixer l'home més ric del món. Anava tan feliç per la vida, passejant, acompanyat de la seva dona i alguns fills que encara vivien a casa dels pares. Dels deu germans, set ja estaven casats i tenien fills. Aquell home tenia la família més gran que mai jo hagi conegut. més

  • La classe

    moulin - 18-02-2014 - 351 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cada matí disposo les cadires de la meva classe en forma de semicercle. També agafo totes les cadires de l’aula del costat que, aquella hora, està buida. En total tinc cinquanta oients. més

  • Fumar

    moulin - 18-02-2014 - 353 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sortí de casa amb certa pressa, per arribar puntual a l’escola quan l’abordà un jove. - Em dóna una cigarreta, sisplau? més

  • Amics

    moulin - 17-12-2013 - 319 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En Xavier i jo vam tornar a quedar per donar un tomb pel barri. Feia anys que ens coneixíem i ens alegrava passejar i xerrar de qualsevol cosa intranscendent. més

  • Cor endins

    moulin - 19-11-2013 - 362 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tinc el cor tant expremut, i tant sec de tot consol, que no enyoro el que he perdut, ni vull continuar aquest dol. més

  • Les llengües

    moulin - 18-11-2013 - 354 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Pare, perquè hi ha tantes llengües? Perquè no parlem tots en català? Qui s'ha inventat el català? més

  • La cabra

    moulin - 16-11-2013 - 336 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En un llogarret enmig del desert hi havia una vella cabana on vivia una família pobre, molt pobra, pobríssima. S'hi comptaven set ànimes. El pare, atribulat amb tanta penúria, trist i capcot anar a buscar consol al bruixot del poblat. Aquest home savi de savis consells escoltà les queixes amb g més

Últims comentaris de l'autor

  • moulin | 14-02-2017

    M'ha agradat especialment el vocabulari que descriu tan bé el caliu de la llar i la relació amorosa de tots dos

  • moulin | 14-02-2017

    M'agraden les històries amb aquests finals oberts. Suposo que es tracta d'una vivència personal. Se't va fer molt llarga l'espera? Va arribar a bon port? M'agradaria pensar que sí.

  • moulin | 18-05-2014 | Valoració: 10

    M'agrada aquesta idea novedosa per a mi d'un poema que està a punt de sortir a la llum i que en el transcurs del part no sobreviu. Molt bo :-)

  • moulin | 19-03-2014 | Valoració: 10

    Ei Noè! Ets una d'aquelles troballes sorprenents que de tant en tant descobreixo en aquest web.

    Gràcies pel teu comentari. A mi també m'agraden les històries amb final sorprenent com aquest conte. A més sóc informàtic i m'hi sento identificat.

    Ben original!

  • moulin | 18-11-2013 | Valoració: 10

    És veritat que la comunicació gestual, com una abraçada, permet arribar més lluny que amb les paraules, i sovint ens facilita la confiança per explicar verbalment què ens passa.

    Molt bé Atlantis :-)

  • moulin | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Seguint el títol que has triat,
    espero que el temps s'esperi,
    per poder llegir-te un nou relat,
    i no haver d'esperar un mil·leni.

    El títol m'ha recordat el llibre d'en Josep Maria Espinàs, temps afegit
    Felicitats, relataire!

  • moulin | 15-04-2012 | Valoració: 10

    Avui he descobert que aquesta magnífica rondalla és del poeta badaloní Antoni Bori i Fontestà, del qual enguany es celebra el centenari de la seva mort. Hi ha un blog dedicat a la seva memòria: http://bori.hazblog.com/Blog-global-b1/15-d-abril-La-terra-de-Xauxa-b1-p20.htm

    M'ha alegrat força la seva lectura. Gràcies Maria Pilar

  • moulin | 17-05-2010 | Valoració: 10

    M'agrada que valoris el silenci i la contemplació. Estem en sintonia. També m'agrada perquè és senzill.

  • moulin | 16-05-2010 | Valoració: 9

    Cada cop trobo més interessants, des del meu punt de vista, aquells relats que tenen un final sorprenent, inesperat.

    És simpàtica la confusió que has creat en el lector del relat pel malentès.

  • moulin | 06-01-2008

    M'agrada que en el teu poema hagis volgut recordar que la fe de les persones es manté, en molts casos, gràcies a l'ajut dels pares. Però sobretot les mares juguen un especial paper. Per això m'ha agradat aquest agraïment per la catequesi, les misses...

  • moulin | 28-12-2007 | Valoració: 9

    Una dolça melangia m'ha envaït l'ànima llegint aquest relat. Sens dubte, per a mi, el millor moment del dia per llegir-lo és al capvespre, quan es pon el sol.

  • moulin | 28-12-2007

    Nereida, la utopia no és només un somni irrealitzable; és un somni pel qual val la pena viure, és un motiu per seguir endavant, i tu creus en la utopia.

    Si no has llegit "La Utopia" de Thomas More, potser t'agradaria el que amaga en les seves pàgines.

  • moulin | 27-07-2005 | Valoració: 10

    per a mi, els millors contes són els curts amb final sorprenent i aquest... oh! m'ha recordat els magnífics relats breus de Calders. Sempre que em comenten algun relat, com tot just acabes de fer, descobreixo nous grans relatistes.

  • moulin | 07-04-2005

    M'ha agradat força la idea que transmet el relat en la seva última frase. Jo l'entenc com "tothom és necessari per algú altre". A vegades no sembla així i hi ha persones que es deseperen. Però n'estic segur: sempre hi ha algú que ens necessita.

  • moulin | 25-01-2005 | Valoració: 9

    m'entusiasmen els contes que ajuden a descobrir les virtuts i els defectes de l'home. Aquest conte especialment té una màxima que ben bé podria agafar-se com a pauta d'actuació. Mirar-se les coses amb perspectiva és una bona manera de relativitatzar els èxits i fracassos de la vida.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: