DEGUSTACIONS MONÀSTIQUES

Un relat de: MariaM
Davant de casa havien inaugurat un forn de “pa fet amb llenya”, segons deia una pissarra col·locada a l’exterior. No té res d’excepcional, per bé que els d’aquesta mena no sovintegen o, si més no, jo no els he vistos pel barri. El que sí vaig trobar original és el nom; el rètol dibuixat sobre el vidre superior de la porta d’ entrada diu “Divines Temptacions”. No sé perquè m’agradà més, si per divines o perquè fossin temptacions en sí. Per acabar-ho d’adobar, en un lateral anunciava: “Degustacions monàstiques”. Allò ha era el que no hi ha; em va semblar força singular.
No vaig tardar massa en fer-hi una visita. L’obrador te’l trobes a l’entrada, a la vista del públic, separat o aïllat per una vidriera i, al fons, a la rebotiga, en lloc de magatzem hi ha un petit saló per degustació, acollidor, ben posat, on sona, fluixeta, la música, que, contràriament, al que es podria esperar, no és cant gregorià. Tampoc vaig demanar les menges monàstiques, sinó un bon pa amb tomàquet i pernil, directament menjar d’àngels.
Deixem-ho estar, això no té res a veure amb el que volia explicar; tan sols, pot servir per situar-ne els personatges.
M’hi vaig trobar la Raquel, una coneguda del barri; ens vam saludar de lluny perquè ella estava entregada al seu portàtil. També jo vaig treure la meva llibreta, després d’acabar amb el pa amb tomàquet; la duc sempre a la bossa per si de cas m’agafa el rampell d’escriure.
No me’n vaig adonar des de quan hi era, no l’havia vist asseure’s a la taula del costat, a un home de mitja edat, negre, elegant, que llegia una revista científica, em va semblar. Dels homes em fixo sempre en les mans i les d’ell eren boniques, com la de la majoria d’homes de color. Dels homes, principalment; perquè amb les de la Raquel, que també és negra, negra, no m’hi havia fixat.
Al cap d’una bona estona, al voltant d’una hora, potser, la Raquel va passar a la vora meu i, a penes si em va saludar; la vaig notar seriosa, com contrariada.
Poc després, també jo, sortia deixant l’home del costat, encara assegut i colpejant la taula amb la revista, en un gest nerviós, era palesa una certa impaciència.

Recordo haver fet uns encàrrecs, al super i a la farmàcia; quan tornava a casa em vaig creuar amb ella, una Raquel que no tenia res a veure amb la d’una estona abans. Ara caminava airosa, amb un rostre radiant, i somreia com una beneita, amb el mòbil enganxat a l’orella. No em va veure; mirava més enllà, darrere meu, tot caminant cap a les “Divines Temptacions”.
Quan va haver passat em vaig girar discretament, la mirada fixada en la direcció cap on anava ella. En el llindar de les Temptacions, l’home negre, també amb el mòbil enganxat a l’orella, l’esperava, somrient.
Ara no sé el que donaria per haver pogut recollir les paraules que es deien. Era fàcil deduir-les, però.
Havien acudit a una primera cita, era evident que no es coneixien; la cita havia estat per telèfon, potser. Tal vegada, alguna cosa havia fallat, respecte la contrasenya amb la qual establir contacte.
Els dos eren negres i no van suposar, ni remotament, que l’un podia ser “ell” i l’altra “ella”. De ben segur, que no mencionaren, per a res, el color de la seva pell. Havien estat errats pel que fa la seva actitud; els primers en tenir prejudicis, eren ells.
Finalment, s’havien trobat; tot guardant-se els mòbils a la butxaca, s’apropaven l’un a l’altre, somrients.

Comentaris

  • Simpàtic![Ofensiu]
    MariaM | 29-12-2016

    Paraula de Gat. M'agrada el nom que has triat i, també, la teva lectura i reflexió. Sòc una aprenenta i m'ajudeu força. El que no m'agrada és la tecnologia i, per aixó, la meva resposta ha estat tardana. Bon any.
    MariaM

  • Excel·lent relat[Ofensiu]
    MariaM | 29-12-2016

    Gràcies, Unicorn Gris per la teva lectura i comentari. Arribo un xic tard, però, la tecnologia no em va..... Salut, també i un bon any.
    MariaM

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-08-2016 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat.

    Efectivament, a vegades et pots creuar amb gent de raça negra o de raça groga. Aquests homes tenen el seu encant, no ho discuteixo.

    Espero que la Raquel visqui feliç amb un home així i que no li toqui patir més de lo tolerable. Ho dic seriosament.

    Salut, MariaM.

  • Simpàtic[Ofensiu]
    Paraula de gat | 15-08-2016 | Valoració: 8

    M'agrada el relat, pot ser molt actual i té gràcia el joc de prejudicis. Al principi, però, el personatge de la Raquel queda una mica desordenat.

  • Agraïment[Ofensiu]
    MariaM | 04-07-2016

    GRÀCIES! Moltes gràcies.Sóc negada pel que fa a les noves tecnologies i aprenenta, tan sols, respecte l'escriptura, tot i estar-ne enamorada.La teva opinió de veterà m'ha esperonat a tirar endavant i així ho vaig fent. Gràcies, Vicent.Agra.

  • Podria ser real[Ofensiu]
    Vicent Terol | 30-06-2016 | Valoració: 10

    Una història que, perfectament, podria ser real. La casualitat, els prejudicis provinents de la societat..., i la mirada de la protagonista, en el paper d'espectadora. Tots els elements conformen un relat molt original, molt bo.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: