En una nit de setembre.

Un relat de: voëlvry
Al novembre del 1939 la situació a Polònia era confusa. Havent annexionat a Alemanya les zones que abans de 1918 havien estat part de dit país, el Reich havia convertit la major part de Polònia en una colònia d'explotació. Això volia dir que a la majoria dels Polonesos no moririen, però serien, una de dues, germanitzats, o esclavitzats. Els nois en treballs físics i les noies o bé en serveis domèstics o com a esclaves sexuals. Perquè al cap i la fi, tot i el racisme depravat dels nazis, les fèmines eslaves i la seva bellesa encandilaven el món sencer. Polònia no era cap excepció en aquest sentit i posava de manifesta la hipocresia dels nacional-socialistes.

Creien que els pobles eslaus eren untermensch, és a dir, subhumans, però bé que a tots els soldats estaven prendats d'aquelles noies femenines, belles, i sensuals, i, una cosa que Fähnrich Steinbauer valorava molt, lleials.

Amb aquests pensaments, mentre redactava un informe sobre la vida a la ciutat de Łódz, on l'havien destinat.Ell, què no era nazi, sinó un Alemany de la minoria nacional Alemanya a Polònia que va donar suport a la independècia l'any 1918, de conviccions moral de dretes i econòmiques d'esquerres que és va trobar enmig de tot allò, havia estat mobilitzat pel cos de funcionaris de les SS (Allgemeine SS) al Govern General dels Territoris Polonesos ocupats (El nom que rebia aquest territori com a colònia d'explotació) per a servir com a redactor i intèrpret. Al haver estat seleccionar per un cos no de combat, i degut al coneixement de la llengua polonesa, sovint li tocaba parlar amb el poble ocupat.


Gdy w noć wrześniowa/Północ wybiła/eskadr wojowe/ogromna moć/.......


Van començar a entrar per la finestra del seu despatx les primeres notes d'una cançó què ell coneixia molt bé "Gdy w noć wrześniowa" Quan en una nit de setembre, aquella nit en que va començar la segona guerra mundial i Polònia va tornar a perdre la independència. D'allò anava la cançò, que havia estat prohibida per les noves autoritats.

Es va recrear durant uns segons en la tristesa que li recordava el fet de que Polònia hagués perdut la independència, però després va pensar que si un altre dels numerosos oficials alemanys que es passejaven amb la seva condició d'ocupants per la ciutat la sentís, en la seva eufòria imperialista i d'ocupant, al tenir via lliure per a matar li podria fotre un tret al vellet venerable que la cantava acompanyat d'un acordió.

Miasto i dworce/zbombardowane/ gdy ludność była/glębokim śnie/ a naszych orłów obcem nie była.....

Va baixar ràpidament per les escales.

Senyor!-li va dir al vellet en un Polonés amb un fort accent Alemany-.

-Què vol, soldat?-va preguntar ell amb veu amable, notant-se que les hi havia vist de tots els colors i que, pels prop de 90 anys que aparentava tenir, donava la impressió de que esta va a unes altures de la vida on tant li feia el que li pogués passar.

-Es per la seva seguretat-afirmà Steinbauer, aquesta cançò es molt bonica, però està prohibida i ja sap com son alguns dels nostres soldats, poden matar-li per això.

- Vine aquí monument! Perquè ens tens tanta por? Només volen passar una bona estona amb tu, puteta!-deien mentre agafaven pels braços entre 4 a una jove que no tindria més de 14 anys.

-Pari amb la cançó i esperi un moment- li va dir Steinbauer a l'ancià. Se'n va anar caminant a pas lleuger els metres que el separaven dels soldats i la noia, que mentre s'apropava el va mirar amb una cara de barreja entre súplica i por que no oblidaria mai.

-EH, RECLUTES! PERÒ QUI COLLONS US CREIEU QUE SOU?

L'hi anaven a contestar quan ell es va apropar fins a quedar la seva jaqueta davant dels ulls d'aquells altres soldats i van veure les runes de les SS.

En veure-ho, i mentre ell els hi cridava que si tornaven a intentar una cosa d'aquest tipus seria la última cosa que farien, aquells soldats van fugir.

Steinbauer es va quadrar, i un altre cop en Polonés amb el for accent alemany que el caracteritzava, es va presentar.

-Alfères de les Allgemeine SS Horst Steinbauer destacat a la ciutat de Łodz , natural de Inowrocław, 23 anys, per servir-la. Es troba vosté bé, senyoreta?

-Ssss.sss.ss.iii, va dir ella sanglotant, però estic molt espantada.

-Tranquila, tenim més d'un soldat que es pensa que venim aquí a fer el que ens doni la gana, i no, em preocuparé de que això no torni a passar; com et dius bonica?

- Àgata-va dir més tranquila.

-Encantat, Àgata, tens on viure?

-No- va fer. Acabo d'arribar, no he pogut continuar vivint a casa meva. Amb tot el que tenim que donar de la granja i els horts als Alemanys era una càrrega per a la meva família i....

-No, no continuïs, tranquila. Viuràs amb mi, va dir Steinbauer, dona'm la ma.

I havent enfilat el camí cap a casa meva uns metres més cap a dalt, en una plaça, hi vam entrar.

Només arribar-hi es va abraçar a ell i li va besar els llavis amb una tendresa per a ell fins ara desconeguda.

Comentaris

  • Paula[Ofensiu]
    voëlvry | 21-04-2017

    Gràcies pel teu comentari. M'ha fet il·lusió què m'ho comentés algú d'origen polonès, ens llegim.

    Les Catalanes també m'agraden :)

  • voëlvry | 21-04-2017

    cap problema Calderer, pel següent capitol.

  • Bona nit[Ofensiu]

    Al meu cap, la noia és d'aquesta bellesa eslava que per aquí no es troba, i els seus ulls són d'un blau grisós, captivador, com els de les dones poloneses que jo coneixo (i de les quals la genètica no m'ha provist). He recordat, inesperadament, l'olor i el gust d'aquesta terra, que em queda alhora tan aprop i tan lluny.

    Gràcies,

    Paula.

  • Molt millorable.[Ofensiu]
    Calderer | 07-04-2017


    Diria que el relat està molt bé fins a la meitat més o menys, però després cau en una simplicitat i un esquematisme que el fa malbé. Penso que l'hauries de repensar.

    Acabo de llegir una novel·la sobre l'època (Les benignes, te la recomano) i la teva idea d'un que acaba a les SS una mica per casualitat em sembla molt interessant.

    Salutacions.

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voëlvry

voëlvry

8 Relats

21 Comentaris

3743 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Català de L'Hospitalet ( que ja és dir) Estonià d'adopció.Vull emigrar a Rùssia.

He estat a:

-Andorra,

-Portugal,

-Itàlia,

-Regne Unit,

-Polónia,

-Estónia,

-Espanya, i les illes Canàries.

- Letònia

-Alemanya

Fred de Carácter, odio el sud pel seu estil de vida, la seva mentalitat vaga, només se salven Portugal i Catalunya.

M'agrada Catalunya i em considero, a part de patriota i independentista, nacionalista. Aconseguida la independència espero tenir que ser només patriota.

Estatista

Soc independentista.

Parlo Català, Espanyol ( que espero oblidar el més aviat possible), Portuguès, Italià, Francés, Anglès, Alemany, Polonès, Sefardita, Rus, i Afrikaans.

Tinc nocions bàsiques d'Estonià.

Tinc un síndrome d'Asperger molt lleu, que em fa tenir una discapacitat també molt lleu (35%)

Vaig ser un bon ( i molt curiós) estudiant fins a segon de Secundària, vaig passar tercer i quart amb dificultats, i a primer de batxillerat vaig fracassar estrepitosament, fet que em va portar a fer un curs d'informàtica que també va anar molt malament, després vaig començar a buscar treball, vaig tenir la malaltia que va portar a la detecció de l'Asperger, vaig estar un any i mig inactiu per això, i vaig començar a refer la meva vida a mitjans 2013, que ara tinc més o menys encarrilada.