En un pla entre muntanyes

Un relat de: Isabel13
Tristesa és veure el dia gris sota un cel ras,
Soterrar l’amor baix d’un mantell d’incertesa,
Preguntar-me a cada moment on estaràs,
Sentir al neguit substituint la tendresa.

M’aclame a tu, llavors.
Al teu record, a l’esperança
A l’aire net omplint-me els pulmons,
A la paciència, a la perseverança

On el present no veu més que la foscor de la nit,
No sent més que la remor del silenci,
El rellotge s’ha parat,
El mirall s’ha esquerdat

M’aclame a tu, novament.
A experimentar poc a poc la maduresa,
A assolir els meus somnis, àvidament
Mantenint sempre la innocència, corpresa

I en un pla entre muntanyes,
Vetllaràs pels amics, vetllaràs pels amants,
Hi seràs a la brisa que ens acarona la cara,
En les nostres ànimes, romandrà el teu reflex.

I en un pla entre muntanyes,
Deixarem passar el monstre que és el temps,
Aprendrem a estimar-nos la vida sota la mar dels teus ulls,
I ens aclamarem a tu, en un pla entre muntanyes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Isabel13

Isabel13

4 Relats

10 Comentaris

2463 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc de la Vall d'Uixó. Vaig nèixer un divendres 13 de Maig de 1988... i des d'aleshores, continue avançant.
Per què relats en català? Per la por a la soledat, por al buit de l'abisme, por a la vida que saps que existeix... por, en definitiva, que s'esvaeix simplement amb la sensació d'un glop d'aire omplint-me els pulmons. I amb el foc, el foc de la paraula.