Cercador
El riu que va
Un relat de: rautortor- Compartir:
Sóc massa caut per treure cap dilema
dels molts que tinc ocults a les mentides;
envoltat de silencis i fugides,
si sóc gosat, m’espera l’anatema.
Sense fars hem viscut un aporema
costejant per llegendes aigualides;
sempre privats de portes i d’eixides,
caldrà rompre els arcans del vell poema.
S’omplirà, així, de llum clarivident
la cova ennuvolada i s’obriran
les rescloses als pous del pensament
per transmutar-se en rius fecunds que van,
tots sols, gestant la vida al seu corrent:
sense retorn i sempre nous seran.
[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]
dels molts que tinc ocults a les mentides;
envoltat de silencis i fugides,
si sóc gosat, m’espera l’anatema.
Sense fars hem viscut un aporema
costejant per llegendes aigualides;
sempre privats de portes i d’eixides,
caldrà rompre els arcans del vell poema.
S’omplirà, així, de llum clarivident
la cova ennuvolada i s’obriran
les rescloses als pous del pensament
per transmutar-se en rius fecunds que van,
tots sols, gestant la vida al seu corrent:
sense retorn i sempre nous seran.
[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]
Comentaris
-
Amb tanta profunditat[Ofensiu]bloodymaruja | 27-02-2012
copses al poema tantes coses i,tantes emocions i veritats que no em veig capaç de comentar, nomès que em trec el barret , la gorra i tot, i torno a llegir per entendre bé el que dius, Raúl.
-
Obrir la ment[Ofensiu]Carles Ferran | 08-02-2012
Què n’és de dificil fer això que fas, plasmar en un sonet els raonaments, ben madurats, per exigir la ruptura dels límits intelectuals tan sovint imposats i asfixiants, i que el pensament i la vida es puguin obrir a la llum i el progrés, "gestant la vida com un riu fecund".
Mai acabes de sorprendre'm.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
67 Relats
152 Comentaris
11759 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.
http://www.can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=207&Itemid=80