Davall la capa del sol (I)

Un relat de: Robert Paulson
No hi haurà justícia per aquell pobre miserable que gosi ser racional. No hi haurà perdó per aquell que desobeeixi les lleis seguint els seus principis. No hi haurà vida per aquell que vulgui ser ell mateix. Sistemàticament apartats per aquells que han assimilat el sistema i l’obliguen a complir un rite d’accés. Avui serà tenir un mòbil nou i demà estrenar càmera.

On han quedat aquells marges en què els bohemis, els salvatges i els hippies vivien. On ha quedat la possibilitat de posar-te unes sabates i caminar sense més pretensions que veure món. On es pot refugiar una ànima que no encaixa i tampoc pot encaixar ja que quan s’acobla a la societat, els seus pulmons no en poden respirar l’àcid.

Per què un batxiller? Per què un grau? Per què un màster? Per què un treball? Per què un ascens? Per què cadenes que no et deixen sortir a explorar i a perdre’t en algun lloc i potser morir-hi?
Envaït, defuig el món però avui dia un ja no pot estar tot sol amb ell mateix. No hi ha lloc solitaris, no hi ha indrets verges, no hi ha entorns salvatges, no hi pau per qui ha gosat ser diferent.

Comentaris

  • Això...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-10-2014 | Valoració: 10

    ...és el que comporta estar a dins d'una societat. Per una banda diuen que et garanteixen la seguretat, un estat d'equilibri per poder, entre tots, viure millor. Però per altra banda les mateixes lleis et fan esclau. Encara que no ho creguis, encara hi ha maneres d'escapar, agafar una motxilla i veure món, però això porta a sortir de la seguretat i s'ha de ser molt valent per fer-ho.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: