Companya d'esperes

Un relat de: AssociacioRelataires
Companya d’esperes

Avui, el cotxe el tinc al mecànic i tots els encàrrecs, no tinc altre remei, que fer-los a peu trencant la boira i la fredor hivernal. Amb la boira espessa i pixanera, on les imatges s’hi perden, sentir de fons el concert “Royal Garage World” és com veure fotogrames plens de petits flaixos de vida. Associo la música com a companya d’esperes, a la sala d’Urgències, a l’estació del tren, ...
Una cançó de rap, travessa els vidres d’un cotxe aparcat; el jove pilot segueix el ritme. Al banc, asseguda esperan tanda, netejo les olleres entalades i, m’adono del fil musical, sona una peça clàssica de Puccini, Madama Butterfly; transmet força, realitat, intensitat. Delicadesa, espera, ritual, tradició i traïció. Drama amorós i adoració del cirerer florit. Un cop fora, palplantada davant l’aparador replet d’agulles i sabons, una pinça en forma de papallona m’atreu, alhora els meus oïdes capten Summertine i penso amb els meus fills, la perruqueria està plena de caps davant una pared de miralls, el so del jazz relaxa la imatge. M’adono que la boira té una altra brillantor. Camino pels carrers muts i molls; passo pel forn de pa, la peixateria, la carnisseria i em falta la farmàcia, en cap d’aquests establiments sona música; em queda la fruiteria, compro el just, el camí de tornada, és tot costa amunt. M’acompanya l’estrepitós, intens, màgic i virtuós concert d’en Ara Malikian, el trajecte fins a casa, s’ha fet infinitament curt.

CBMontse

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: