El teu relat m'ha recordat una frase que avui he sentit a la tele - no em preguntis a quin canal - mentre cuinava. Deia alguna cosa així com: "Oblidar és deixar d'intentar oblidar"...possss mira; igual aquests senyors de la caixa tonta tenen raó

GRàcies...perquè si algun dia necessito explicar a algú de què va això de la metaliteratura...pillaré el teu relat, l'imprimiré, li el donaré i em quedaré la mar de satisfet

Conicideixo amb l'altre lector/comentarista...de mediocre res de res

Bé noia bé. I com que el promès no podia tenir fills, la neta va ser maltractada....Què creus? Que estem comdemnats a repetir els mateixos errors (enamorar-nos del mateix tipus de persones que ens ho fan passar malament, per exemple) o resulta que el destí és un malxinat que se'n enfum de nosaltres?

No em contestis ara..fes-ho després de la publicitat. Que jo aprofitraré per llegir algun altre relat teu

Una abraçada teletubie

I, si em permets un consell, no t'hi facis mala sang...que això de dir als pares o als germans que els estimes costa una pou ! Almenys a mi, que encara hi soc a temps.

Frase genial...d'aquelles per encapcelar el capítol d'una novela i, diguem cutre, per posar al messanger: La seva imaginació acabava on acabva la seva tolerància.

Ja us planyo ja...que treballar de cara al public no és gens fàcil..però, a sobre, a vosaltres us veiem ciom a Déus (akest senyor salvarà la vida del meu fill) o com a dimonis (-aquest senyor no ha estat capaç de salvar la del meu pare). Ja us planyo ja...però també us admiro !!!! Un 10 pel teu relat i per la vostra professió

Però no d'acció sinó de pensament...perquè amb algun pecat del relat d'aquesta xicoteta m'hi he sentit identificat...però pare...no em castigui; perquè ja sap el que diuen...qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra..i així va començar la primera intifada !!!!

. he decidit que m'agraden els teus contes. Felicitats de nou

..(perdó; problemes amb el teclat)..i dir-te que m'ha agradat molt...continuaré llegin-te

Només puntuar-te amb un deu i dir-te q

Doncs sí que tens raó..I saps el què és pitxor? Que a vegades qui no recicla és qui t'acaba fotent bronca perquè el cotxes el portes a rentar poc !!!!

i si et dic que m'ha agradat? doncs t'ho dic..És directe en les formes...com m'agraden a mi els relats.

Continuaré llegin-te..poc a poc, que no se'm acabin els relats, que, com diu la foto, prefereixo el somriure diari !!!!

20 minuts x 5 dies 1 polvo...

De Sabadellenc a Sabadellenc o d'amant del futbol a amant del futbol (com prefereixis); et felicito pel relat. M'ha agradat tot i que discrepo en algunes coses. No sé qui era aquest Quatrecases (si és ficció, si per contra va existir ,si va ser ell qui va lesionar al Clemente a la Nova Creu Alta...). El que si sé és que encara hi ha algun Carles Puyol.

A casa (visc sol) no en som de poesia....però m'ha agradat alhora que m'ha impressionat. A vegades les rutines diuen molt (massa diria jo) de com som i de com és aquets món. Felicitats