Un parell de vertaderes històries més de com va començar i acabar el món

Un relat de: Toni Viadé i Moreno

- Una altra vertadera història de com va començar el món:

L'Arnauet és fill únic, té sis anys i la indecent quantitat de joguines suficient com perquè qualsevol nen de la seva edat passi de l'avorriment a l'estrès en dècimes de segon.
Agafa la plastilina que li van portar els Reis de casa "la tieta hippy i soltera" i fabrica unes muntanyes sense pistes d'esquí i un parell de rius que moren a la catifa blava d'en Bart Simpson. Llavors, hi col·loca uns dinosaures de plàstic comprats un dissabte a la tarda de marranada i de "compra'm algu, mama, compra'm algu" al Tot a un euro de l'Abdul. Insatisfet pels resultats, s'aixeca del terra i, d'una puntada, hi fa estavellar un meteorit amb el logo de la Nike estampat, aconseguint una ràpida i efectiva extinció dels pobres animalons. Llavors, decideix que ja és hora que els mamífers surtin a escena i, saltant-se a la torera la teoria de l'evolució i el descobriment d'Amèrica, crea una civilització avançada composta, entre d'altres, de Madelman's esquimals, Airgamboys del sisè de cavalleria, equips del Subbuteo, la Barbie princesa de la seva cosina Olga, una dominical caravana de cotxes Guisbal i unes edificacions, mig gòtiques mig d'obra vista, fetes amb peces de l'Exincastillos. Quan ho té tot col·locat, el tedi torna a apoderar-se del nen i, per domar-li "vidilla" al tema, decideix inventar un parell de conflictes bèl·lics, una micona de fam, alguna malaltia de transmissió sexual, tres o quatre filies que ha sentit anomenar per la tele i una lliga de futbol que, malauradament, acabarà guanyant el Real Madrid en el temps de descompte. És a dir, quan el seu pare li digui que té dos minuts per recollir aquell caos, rentar-se les mans i asseure's a taula per sopar.

- Una altra veritable història de com va acabar el món:

Quan l'Arnauet s'acaba el iogurt de llimona, el pare li recorda que encara ha d'aplegar l'escampall de joguines que cobreix el terra de la seva habitació. Com que la discussió sobre el destí de les properes vacances que han mantingut durant tot el sopar els seus pares encara dura, l'Arnauet sap que al seu particular planeta encara li queden uns minuts d'existència. I va per feina. El cotxe de bombers, conduït per un engelosit i desproporcionat Airgamboy, atropella la Barbie Princesa, convertint aquell succés en el primer i darrer crim de gènere de la història del seu univers. Mentrestant, els dos Madelman's esquimals decideixen anar a viure junts en un loft aixecat amb peces de Lego de color rosa, però els indis de plàstic que li va regalar el tiet Jesús - que no és ni hippy, ni solter, ni Madelman esquimal. Només faltaria! - consideren que allò és un acte contra natura i els lapiden llançant-los unes caniques de color blau marí. En acte de venjança i per expandir la democràcia, els Madelman's Safari colonitzen el continent dels indis de plàstic per, acte seguit, vendre'ls els atrotinats cotxes d'escalèxtric de quan el pare era jove. Però no els munten les pistes perquè els consideren un raça inferior. Al cap d'uns minuts, els indis es reuneixen amb els barrufets i, en nom del Chin-Chan tot poderós, estampen un parell de reproduccions a escala 1/10 d'avions de Click Air contra el clauer de la Sagrada Família. I, mentre l'Associació d'Airgamboys de l'Eixample culpa de la desgràcia a l'Ibertrén, el Geyperman aviador fa esclatar un bomba fètida que destrueix el planeta de l'Arnauet i que posa en avís al pare, que, emprenyat perquè enguany torna a tocar platja, arriba a l'habitació de l'Arnauet mentre uns jugadors de Subbúteo estan de celebració sobre una postal de la Cibeles. Estiguem tranquils; és impossible que el món real pugui acabar pitjor.

Comentaris

  • Tremola Proust, allà on siguis[Ofensiu]
    INDESINENTER | 13-05-2008 | Valoració: 10

    Au va, deixa de fer el tonto i vine a fer la renda