Bona tar(d)a senyor doctor

- Bona tarda doctor.
- Bona tarda Sr. Bes. Segui, segui, si us plau.
- Moltes gràcies.
- Vostè dirà.
- Jo diré...Sí, és clar. Per això sóc aquí ¿no? Per dir... Jo dic, vostè escolta, jo em trec la camisa, vostè em mira, jo pixo en un gotet de plàstic, vostè m'analitza l'orina i llavors em fa asseure i em recepta alguna cosa oi?
- O no. Depèn...
- Depèn...A veure...És que no sé per on començar...No és res greu, eh?
- Millor, Sr. Bes, millor...
- Doncs sí doctor, sí...millor....Perquè a vostè...Se li pot demanar consell, no? Vull dir; Que no li cal que els seus pacients tinguin palpitacions al cor o taques a la pell per que els visiti oi?
- Doncs no, no cal...A veure Sr. Bes. Digui'm què li passa? Que el porta a la meva consulta?
- Això, això mateix...Una consulta
- Una consulta, molt bé. Però de quin tipus?
- Bé...és que tampoc no estic segur que es tracti d'una consulta estrictament mèdica... més aviat és una consulta de tipus....
- ...psicològica? No és la meva especialitat però si m'explica el que li passa el puc trametre a un especia....
- ...psicològica psicològica, el que es diu psicològica, no ho és del tot.
- Sexual? Estem parlant d'alguna cabòria d'índole sexual que li ronda pel cap des de fa dies...És així?
- No. No té res a veure amb el sexe, o sí, no ho sé. Aquest és el problema; que no ho sé... I el que jo vull és saber-ho
- Doncs pregunti, pregunti.
- A veure doctor... hi ha una dona El seu nom no ve al cas que el món és un "panyuelu" i estem en època de grips i mocs
- Digui-m'ho a mi..
- Sí, és clar..que vostè és metge. Ja es veu. La bata blanca, les ulleres rodones, els diplomes de l'UAB, l'esquelet que em mira somrient...Per cert: No li han dit mai que aquest esquelet sembla que estigui rient, que se'n enfoti?
- Doncs no Sr. Bes, no...El que sí em sembla és que li està costant dir-me el que li passa.
- Una micona, sí...
- Tranquil·litzi's, que això passa a les millors famílies. A vore...Provaré d'ajudar-lo...M'ha dit que hi ha una dona, que el seu nom no ve al cas, que el món és un panyuelu i que estem en època de grips i mocs. És així?
- Síp
- Què més?
- Doncs això; que hi ha una dona, que el món és un...
- ...un panyuelu sí. Pot anar al gra?
- Al grà? Ara que ho diu, no és el motiu de la meva visita, però a sota a l'orella hi tinc un bony que...
- Sr Bes. Vostè vol que li miri el gra o vol fer-me la consulta?
- No, no. Jo...jo bàsicament he vingut a la seva consulta a consultar
- D'acord. Doncs consulti Sr. Bes, consulti.
- Doncs consulto senyor doctor, consulto...
- Senyor Bés. A veure..Aquesta dona de qui parla...la dona en qüestió...
- ...el nom de la qual no ve al cas...
- ...el nom de la qual no ve al cas, no pateixi per això. A veure, aquesta dona. Té algun problema mèdic?
- No, no. Què va! Si deu estar molt sanota...O almenys això sembla a les fotos...
- A les fotos?....que no la coneix?
- Bé, doncs no...o sí...ara no sabria que dir-li..., la conec d'internet...
- D'internet...ai mare meva...què fan per internet?
- Xerrem, ens enviem fotos...eeep! mai fotos on estem malalts, ni radiogafies, eh? Sempre fotos en color i on estem la mar de sans...també ens expliquem la vida, ens diem coses boniques...
- Escolti Sr. Bes. Em podria dir què li passa exactament? A part de no saber anar al gra.
- Sí, sí. Sí que sé anar-hi. Està sota l'orella, al costat de la patilla...l'esquerra que, per cert, la tinc més curta que l'altre...el meu barber m'ha dit que això em passa perquè...
- No! No aquesta patilla...vull dir; no aquest gra! Em referia a un gra metafòric !...M'està posant dels nervis ! A veure!...Concentri's: Què vol fer-hi amb aquesta senyora !?
- Senyora, el que es diu una senyora no ho és. Aviam...Sí que és una senyora. I molt elegant tota ella, això sí que ho té. A més és bonica i simpàtica...Però quan parlo d'una senyora elegant no em refereixo a una elegància de senyora gran...
- Com diu? No el segueixo...
- No...que no vull que ara vostè es pensi que estic parlant d'un senyora elegant d'aquelles de Pedralbes...amb abric de pells, gos faldiller, joies cares, rínxols de permanent i tal. No, no, no...que es traca d'un senyora elegant però joveneta...
- Joveneta!? De quina edat estem parlant? No estarem parlant d'una menor...
- No, no tant jove.,...que ja és tota una dona. Que jo no sóc un piedra-astrus d'aquestus que surten a les notícies de la tele quan parlen d'internet...
- Ah d'acord...m'havia espantat.
- No s'espanti doctor...que ja li he dit que no tinc res greu..
- Començo a dubtar-ho, Sr. Bes, començo a dubtar-ho...
- A veure, al que anàvem...
- Això..al que anàvem..segueixi Sr. Bes...li ho prego.
- Segueixo, segueixo...li deia que més aviat té una elegància interna...no sé si m'explico...
- En absolut. No s'explica en absolut ...i miri que estic fent esforços per entendre'l...
- Em refereixo a que té una elegància..com de dona que ha vist món, que ha viscut molt. Una elegància...
- Escolti...Deixi's d'elegàncies...De què es tracta, si us plau?
- D'això. D'aquesta dona. Que resulta que...
- Que resulta que què? Que li agrada?
- Sí, una mica, ja li he dit que és bonica, simpàtica i elegant...Però que m'agradin una mica les dones boniques, simpàtiques i elegants no és un problema, oi?
- No. No ho és. En general, que als homes ens agradin una mica, o inclús molt, les dones boniques, simpàtiques i elegants no és cap problema. De fet a mi m'agraden moltes dones...
- Doctor...però vostè no està casat?
- I vostè no està agilipooo....perdó. Continuï, continuï...
- Continuo doctor...Ai, ara no sé on era.
- Osti tu! Perdó..A veure Sr. Bes..Recapitulem...Li agrada aquesta noia, aquesta noia que no té mocs tot i que el món és un panyuelu i estem en època de grips i mocs. Ni grans, que el gra el té vostè i està sota l'orella i al costat de la patilla esquerra, però no ha vingut aquí a parlar ni de mocs, ni de grans, ni de patilles sinó de....
- ..d'eeeeella doctor, d'eeeella. Però no he vingut ben bé a parlar...
- A no? Doncs què collons estem fent? A què collons ha vingut?
- A consultar . Ja li ho he dit..
- Molt bé. Doncs consulti'm d'una punyetera vegada !
- Ja ho intento ja, però vostè m'interromp.
- D'acord...disculpi...la dona...a veure...què passa? Li agrada oi?... i hi deu voler fer l'amor, no?
- No. Vamus, no especialment. Jo el que vull és...
- Casar-s'hi? Tenir-hi fills? Posar-li un pis? Compra-li un Audi A1? Jugar-hi al monopoli?...Collons expliqui's !
- No...si ja ho estic fent.
- I tant! On va parar! Guaiti..el meu bloc és ple de notes. !!! A veure al gra...perdó..a la patilla...perdó...al tema: Que li vol a aquesta pobra dona? Perquè li deu voler alguna cosa oi?
- Voler, el que és voler...
- No?
- No
- No li vol res...Però a vostè que li passa? Que pren drogues? Que dorm fent la vertical?
- Drogues...el que es diu drogues...algun porret, però poc carregat i fet amb Malboro light i marihuana del Bages. I pel que fa a la vertical...l'últim cop que la vaig fer va ser a classe de gimnàs de vuitè d'EGB..en tinc "trenta-i-picu", no he repetit mai curs, encara que a segon de BUP me'n van quedar cinc per setembre i per tant...l'última vegada que vaig fer la vertical va ser l'any...esperi que conti...
- I a mi què cony m'importa quan va fer la vertical per darrer cop! Jo el que vull és que em digui què li passa? Sr. Bes... N'està enamorat? La desitja? L'odia? La somia?...
- Aaaaixò mateix !
- N'està enamorat?
- No ho sé
- La desitja?
- Tampoc no ho sé
- L'odia?
- No ho crec, però tampoc no li ho podria dir amb seguretat...
- Doncs què? Què collons li passa amb aquesta senyora que li cauen els mocs sota l'orella, li surten grans perquè té la grip, té la patilla molt sana i fa la vertical d'una manera molt elegant?
- Doncs això doctor, això. Això que vostè ha dit...Bé, no ho sé del tot...o sí que..
- ..o sí que què !?
- Que sí que...que sí que somio amb ella. I el que em passa és que no suporto despertar-me i no recordar res del que he somiat...Té solució? Hi ha vídeos pels somnis? I DVD's? Els cobreix la seguretat social? En té en stock? De quants minuts són? Me'n recepta un? Podria ser en colors? És que no aguanto les pelis en blanc i negre. Van amb piles o s'han d'endollar a la xarxa elèctrica? Puc fer-me una caràtula amb una foto elegant i un títol amb lletres ben grans que posi "Mis millores suenyus con ella"? O no, no...millor rotllo Woody Allen: "Todu lu que uzted queria saber y ni s'atrevió a preguntar sobre mis suenyus" I el que és més important...creu que l'esquelet s'està enfotent de mi?...És que em sembla que ha deixat de somriure...ara sembla que s'estigui partint el cul...