Amb el vostre permís, vull dir-hi la meva

Moltes gràcies a tots. Moltes gràcies a tots per les felicitacions, per les fotografies (en vull més !), per l'organització d'un fantàstic - i molt bé de preu - dinar i, sobretot, per una vetllada tant i tant interessant i agradable. Ostres ! Conèixer persones com vosaltres que comparteixen aquest "vici" que, com diu amb ironia un gran amic meu, "només es tracta d'ajuntar paraules" em va fer feliç.

Quan vaig arribar a casa, prèvia visita a casa d'un altre amic per veure el Barça - que les religions són sagrades i els seus ritus ineludibles - i per, orgullós, regalar-li un exemplar del llibre, me'n vaig anar directament a l'habitació perquè, ni tenia gana - impossible tenir-ne després d'aquell tiberi empordanès -, ni la sensació de que el dia pogués millorar. Havia estat perfecte i calia "matar-lo" ràpid però no sense abans esculpir-li una bona làpida que el recordés per sempre més com es mereixia. Ja dins el llit, vaig estar pensant en tots vosaltres i, per extensió, en tots els "relataires" d'aquesta genial idea i immillorable realitat que s'anomena www.relatsencatalà.com.

Diuen que no és possible recordar amb seguretat la darrera cosa que pensem abans d'adormir-nos, però jo estic segur que ahir em vaig quedar clapat pensant que, amb tanta - i tant bona i tant diversa - gent que escriu i llegeix en la nostra llengua, aquells que volen convertir-la en quelcom folklòric i residual ho tenen ben fotut. Us ho puc ben assegurar, perquè avui m'he despertat amb un ample i cínic somriure al llavis.

Una abraçada companys "relataires" i, de nou, moltes moltes moltes moltes - però és que moltes - gràcies a tots per tot plegat !!!!