Cercador
Pare, he pecat.
Un relat de: perunforatPare, he pecat.
Intentaré purificar la meva ànima expulsant de dins els pecats comesos que corroeixen el meu esperit. Vull declarar voluntàriament els meus instints animals a fi de rebre absolució.
(Entro sigilosament, com un arcàngel en plena cerimònia espiritual, dins el confessionari, reconec que és un lloc fúnebre més que santorial.
M'assec a la còmode butaca de fusta on els meus glutis rebrant dogma suficient com per alliberar tensions i agafar la forma lineal.)
Pare, he pecat.
Esperi un moment que poso ordre a la llista interminable de pecats
(rumio .)
Reconec haver fet trampa amb el comptador de la llum. Sí, el veí m'ha estat pagant la factura que pertoca al meu pis. No em demani perquè Estil McGiber vaig agafar una radiografia i vaig fer l'invent, recomanat per un amic, de trucar el pas de l'electricitat. L'hivern ha sigut econòmic, no he reparat en calefacció. En Julià, el veí, sempre somrient, sembla content de trobar-me al replà, com si en el fons conegués la veritat i estigués orgullós de donar-me un cop de mà.
Segur, pare, que en realitat no és un pecat sino una col.laboració fidel pel benestar d'una persona estimada.
Pare, he pecat.
He estat espiant als del bloc de davant. En principi va ser casualitat, com qui mira un niu d'orenetes. Vaig veure una fornicació en directe, no va ser desagradable, per tant Vaig decidir fer un estudi sobre l'aparellament, sempre amb la màxima preocupació de la felicitat del pròxim, un seguiment exhaustiu de totes les trobades, tres cops per setmana, dels casats del 4t 3ª, de la soltera del 5è 2ª i l'infidel de l'àtic, un cas extraordinari on les trobades són en hores intempestives, i puc afirmar que aquest és el més salvatge de tots.
(Els pisos del baixos no en tinc constància, queden lluny del camp d'estudi i observació.)
Pare, he pecat.
He estat robant el diari alguns dies de la setmana. El quiosc queda molt aprop de la sortida del metro. El quiosquer, un home de mitjana edat, poc pèl, panxa protuberant i posat frikie, em despista amb la seva mirada miop, però me n'aprofito quan està respostant la mercaderia. N'estic segur, però, que estaria content de saber que l'euro el gasto per fer un café, que disfruto més, gràcies a la cafeïna, de la lectura diària del producte que vén cada dia amb tanta professionalitat.
Pare, he pecat.
Vaig atropellar un colom sense remordiments, allà ell, vaig pensar. Seguidament, després de l'incident, em vaig preocupar per si l'esquitx de l'animal m'havia tacat el xasis del meu vehicle. Moments després no vaig resar un pare nostre no però la conciència em va fer arribar a la conclusió que per un, no passava res, crec inclús que vaig donar un cop de mà a restringir la plaga de coloms que arrasa la ciutat.
Pare, he pecat.
Així de clar li dic: em follo a la carnissera. És casada i afillada, un morbo de ca l'ample i un tir perfecte de destral per tallar el pollastre.
Li vaig tirar la canya un munt de vegades i fa cosa de dos anys ens veiem d'amagades al carreró sense sortida que hi ha aprop de la seva botiga.
Sí, senyor, li desembusso les canyeries, en el fons, fons no creu que arriba més relaxada a casa i així pot donar més carinyo al seu espós? Jo crec que en una relació matrimonial és més important l'efecte que el sexe, el desig carnal embruta els sentiments i el respecte, per tant Sóc jo el que m'enduc el pitjor, ho accepto i seguiré resignat a viure-ho d'aquesta manera. Un amant utilitzat i solitari, a fi de donar un cop de mà a la humanitat.
Sempre pensant amb els altres, això si que ho tinc, senyor.
Pare, he pecat.
Aprop de casa hi ha una ordre de monges, segur que sona a poc científic, però és que en realitat no en tinc ni puta idea de què collons hi fan tot el dia allà dins. Uix perdoni el vocabulari, però en relació aquest tema m'indigno, què hi fan tantes dones desperdiciades només al servei d'un paiu que no hi és? Entenc que les vulgui el senyor totes per a ell, però no vol dir que podria ser més generós?
Les veig sortir en hora punta vestides de d'alt a baix i confesso que cadascuna d'elles em dóna quelcom diferent, per respecte no aprofunditzaré en aquest tema ja que entenc que són del mateix ram.
Pare, per avui crec que ja n'hi ha prou. Demà el vindré a veure, puc asegurar-li que ara em sento millor, molt millor.
Intentaré no tenir la ment tan bruta i mirar pel pròxim.
Gràcies pare, que tingui un bon dia.
Per cert, no s'han plantejat tenir una màquina de cafès i una zona per fumadors?
Comentaris
-
ehem ehem[Ofensiu]XvI | 15-04-2009
Un retrat irònic, fins i tot àcid, de la quotidianeitat. Evoluciones sense perdre, o més aviat consolidant, el teu segell personal.
salut Gama! -
Pare, jo també he pecat[Ofensiu]Toni Viadé i Moreno | 29-10-2007 | Valoració: 10
Però no d'acció sinó de pensament...perquè amb algun pecat del relat d'aquesta xicoteta m'hi he sentit identificat...però pare...no em castigui; perquè ja sap el que diuen...qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra..i així va començar la primera intifada !!!!
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 16-09-2007
Molt bo, m'ha agradat molt! Crec que m'atrau molt la teva poesia, però em quedo amb les teves narracions. Són fresques, desenfadades, molt molt ben narrades, amb un precís control del registre, entretingudes...
Aquest relat és més del que sembla, i m'agraden els relats que són més del que semblen. Darrera de les quatre bromes que has colat, dels somriures que ens has volgut (i has aconseguit) treure'ns, hi ha una fotografia de la realitat molt interessant. Interessant i personal. Lo qual la fa atractiva.
En fi, que he gaudit de la lectura d'aquest relat teu.
Una forta abraçada.
Arbequina. -
Massagran | 27-07-2007
És divertit i fresc. M'ha fet riure! Veus com jo sabia que tens el do del enfotisme? (pel comentari que t'he deixat al de l'horòscop)
Fins aviat...i respecte la carnissera...no et deixis perdre el món perunforat... -
.........[Ofensiu]Sonyes | 19-07-2007 | Valoració: 10
M'has recordat una mica "Porca Misèria"
Salut! -
Bo, bo, bo![Ofensiu]rnbonet | 19-07-2007
Amb un estil desenfadat, com si fa no fa, ens capbusses en les misèries quotidianes, en la glòria del dia a dia de la 'nostra' societat.
Possiblement te'n llegiré més.
Salut i rebolica! -
...[Ofensiu]aaa | 17-07-2007 | Valoració: 10
Impressionant relat, bufetada de ficció a una realitat que deixa molt que desitjar, i assentament d'estil particular teu.
Exemplifiques el terme "anar per feina" a la perfecció, doncs cada dia penjes relats nous.
Fins la propera!!
Jordi (Roarscach, el privilegiao del barrio)
Valoració mitja: 10
l´Autor
![Foto de perfil de perunforat Foto de perfil de perunforat](/imatges_autors/457002.jpg?rnd=238212104)
93 Relats
284 Comentaris
95875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques PrévertSóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors
Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs
Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits
Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou
Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó
Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver
Sóc el que sóc
No sóc res més
D'amunt i avall
De més i menys
De poc o molt
De tot o res
http://correctellegiblebarat.blogspot.com/