"Frost singles of the world": Unim-nos i salvem el planeta

L'organisme d'en Pep contraataca els efectes del porro amb la seva millor arma: La gana...la gana química. La gana química és aquell tipus de fam que ataca de nit i per sorpresa. És aquella bèstia bruna de la natura que destrossa dietes i que atrapa les seves víctimes sense donar-los temps a fer-se uns spaguetti o a esperar al pizzer. En Pep (Peppone pels amics) obra la nevera, busca, gira, regira i no hi troba res. Cap míser ou disposat a ser encastat contra la paella, cap tall de llom preparat per morir per la causa fregit a la planxa, cap mal got de llet on submergir-hi el tros de pa ressec que, dins la bossa de l'Hipercor, fa dies que expectant l'observa. No li agrada, però les circumstàncies l'obliguen a recórrer a la cuina de fusió: " Assortiment de congelats a l'escalf del microones amb guspires d'electrons despistats de la Vall d'Endesa", pensa. De fet, més que pensar-ho, ho al·lucina. Obre el congelador. No és buit. Tot al contrari. El compartiment és totalment ple d'una única i compacta massa de glaç blanquinós. Amb un "cago'n Déu", tanca la porta de electrodomèstic i, amb resignació, se'n torna al llit on prova d'anestesiar la fam amb les darreres calades del canuto. Mentre juga observant com els cèrcols de fum viatgen de la seva boca fins a la tènue i solitària bombeta del dormitori, pensa que algun dia hauria de descongelar el frigorífic, que hauria d'anar més sovint al supermercat, però també que és molt trist comprar queviures i cuinar per a un de sol, i que encara ho és més dormir sense algú al costat a qui abraçar, a qui xiuxiuejar coses boniques, a qui escalfar el cos quan fa fred. Sobretot si és dimecres i a la tele no hi fan Champions League... Abans que les seves cànnabiques divagacions es converteixin en amfetamínics somnis, arriba a una conclusió: - Si tots els solters sense nevera No-Frost ens uníssim, seriem capaços de salvar del desglaç el planeta amb les nostres gebres artificials. Amén! - Això Pep, això. Amén...amén, salut, tapa't i no ploris, Pep, que demà, com cada dia, tornarà a sortirà el sol i obriran les croissanteries.