L'home d'Internet (Secrets)

Un relat de: Frèdia

Surt de l'institut apressada. Arriba a casa amb el temps just per fer el dinar. Ell no trigarà pas gaire, i quan arribi voldrà menjar de seguida. S'afanya a fer l'estofat. Procura que li quedi ben caldós perquè a ell li agrada sucar-hi pa i deixar el plat ben escurat, i és millor no contrariar-lo. Dinen en silenci, mentre el televisor escup imatges de cossos trinxats en alguna guerra. Quan acaben de menjar, ell es pren un cafè, es furga les dents i l'obsequia amb un rot. Llavors s'ajeu al sofà a fer una becaina. Entretant, ella endreça la cuina amb el fàstic arrapat a la boca de l'estómac. Pels volts de les quatre, el desperta amb compte que no renegui gaire. Després, ell torna al taller fins a l'hora de sopar.

Un cop sola, ella engega l'ordinador, es connecta a Internet, munta la càmera, comprova el so dels altaveus i obre la finestreta on l'espera el desconegut. Mai no ha gosat preguntar-li el nom. Ell tampoc sap el seu. Això sí, la saluda amb educació exquisida. Sempre va vestit amb cura: camisa blanca, ben planxada, i corbata acolorida. Té les mans llargues i els dits prims. Els polsos grisencs el fan encara més atractiu. És un home tan polit, tan considerat! La seva veu pausada li diu un munt de vegades com n'és de preciosa, i ella s'esborrona. "Em vols fer feliç?", pregunta. I ella li diu que sí, que el vol fer molt feliç. I per això, lentament, davant la càmera, es despulla i s'acaricia els pits. "Són tan turgents! Me'ls menjaria. Llepa-te'ls! Com si ho fes jo." Ella, absolutament lliurada a l'encanteri, fa tot el que el desconegut li demana. A les cinc en punt s'acomiaden. Abans, però, ell insisteix: "Recorda, preciosa, que això és un secret." I ella, emocionada, ho deixa tot recollit, la càmera amagada, i alhora pensa que, si el papa fos com l'home d'Internet, la mama mai no hauria marxat de casa.


Comentaris

  • Trampa?[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 30-11-2012

    És trampa o no ho és? El dilema de la Naranja Mecànica, fascinació o aprovació. Tan se val, m'ho he passat molt i essent considerat, molt bé.

  • Molt bo[Ofensiu]
    magma | 21-01-2008

    M'has d'eixat ben impresionada amb aquest relat. realment és una delícia no m'esèrava aquest final.

    És un tema molt original. Et llegirés quan pugui perquè amb aquest relat m'has deixat ben impresionada.

    Petons

  • NOmés dos contes llegits...[Ofensiu]

    . he decidit que m'agraden els teus contes. Felicitats de nou

  • VALDRIA MES[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-04-2007 | Valoració: 8

    QUE LA NENA MARXES DE CASA I DEIXES EL PARE TOT SOL, POTSER LLUNY DE CASA PODRIA FER SERVIR L'INTERNET PER A CURSAR ESTUDIS QUE LI SERIEN DE PROFIT. AIXÒ NO ES VIDA.

  • Costa molt[Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2007 | Valoració: 10

    abordar un tema com aquest sense caure en etiquetes i judicis de valors. En aquest relat has donat marge, has deixat espai, perquè la nena-noia, ens mostra que malgrat la mancança afectiva, s'ho passa bé fent el què fa.
    Això és estripar tòpics de forma salvatge.
    La nena és manipulada, sí, però es deleix per aquell petit espai només seu, íntim. Això dona molt per pensar.

    Ja no entro en el personatge fastigós del pederasta i el pare (que primer sembla l'avorrit del marit), si no en la noia, l'enigma més absolut i fascinant.

    M'ha agradat molt. Tens veritablement, molt coratge.
    T'admiro.

    petonarrooos!!!

    gypsy

  • et comente mentre espere què em vinguen a buscar[Ofensiu]
    l'home d'arena | 10-01-2007

    Un altre relat precís, ben tramat, d'un ritme ascendent que enganxa...
    Què evoca molt més del què està escrit... i l'esclat final, magnific i aclaparador.
    Vosté té un do per descriure situacions i personatges. Cuide'l i no es descuide de regalar-nos a la resta de mortals, de tant en tant, algunes gotes.

    Ja són ací, ara toca assaig...
    Salut!


  • Arribo tard a comentar-te...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-01-2007 | Valoració: 10

    tot i que ja fa un parell de dies que vaig llegir el teu relat. La manca de temps aquests dies ha estat més notòria que en d'altres anys i no m'ha permés administrar-lo gaire bé, o no el vaig saber trobar per comentar-te. Per fí, i amb una mica de relax ho puc fer.
    Ens tens tant acostumats a aquests relats profunds i tant ben estructurats que em penso que abans de llegir-lo ja em preparo per trobar alguna sorpresa, com aquest relat que he rellegit ara mateix. Per mi, és perfecta la descripció que en fas de la situació de les vivències dels personatges. De fet, és una bona reflexió sobre actituds que a vegades ens sorprenen de persones que s'enganxen a situacions poc recomanables. No coneixem la seva experiència ni si tot plegat ve a ser una fugida endavant malgrat el perill.
    Un cop més, felicitats i gràcies per regalar-nos aquestes meravelles.
    Una abraçada

  • Un relat de qualitat[Ofensiu]
    Màndalf | 05-01-2007 | Valoració: 10

    El que ens has regalat aquí, Fredia. Fantàsticament aconseguit, perquè la idea es pot explicar de moltes maneres i tu has trobat la perfecta. Barreja la innocència i el neguit de la petita, la brutalitat del pare i la depravació del pederasta en unes línies precises que esclaten en el final sorprenen. Això fa rellegir-lo un parell de cops més.
    Així que les lectures que vagin sortint ja les pots multiplicar per tres.

    Salut.

  • Dura realitat[Ofensiu]

    La realitat és de vegades així de dura. És un relat molt ben construït, que t'enganxa, que és atractiu i a més té aquest final sorpresa que ens apuntaves una mica al principi, però que ens acabes desvetllant clarament al final. Enhorabona.

  • M'ha agrada molt [Ofensiu]
    Suzanne | 05-01-2007 | Valoració: 10

    com de del principi ens enganyes, ens fas creure que és la dona del senyor, i ho mantens fins al final a on descubrim que és la filla! Estic molt d'acord amb els comentaris que he llegit d'aquest relat.

  • M'ha agradat molt, ...[Ofensiu]
    matenquatre | 05-01-2007 | Valoració: 10

    ... la sensació d'angoixa que transmets durant el relat. També en el final me n'ha quedat, perquè l'home d'internet no sembla aigua clara.

    I la sorpresa de la darrera frase, senzillament genial!

  • Correspondència (2)[Ofensiu]
    Siset Devesa | 05-01-2007

    Una cosa que m'ha quedat al tinter, Fredia : Què feies llegint els meus relats a aquelles hores de la matinada ?
    Una abraçada més.
    Siset Devesa

  • Correspondència[Ofensiu]
    Siset Devesa | 05-01-2007

    Fredia,

    Estic llegint els teus relats i aquest, particularment, el trobo molt del nostre temps. Tens un estil depuradíssim, que acompanya una tria de temes i situacions ben originals. Ni una coma hi sobra i tots els mots semblen escollits amb microscopi. Què més puc dir ?

    Et poso a la llista dels meus autors preferits i em comprometo a anar-te seguint.

    T'he descobert arran dels teus amables comentaris a algun dels meus relats. Sóc nou en aquest espai i estic atabalat : hi ha tants autors i tanta qualitat que no sé ben bé per on he de començar. Vaig publicant-hi alguna coseta, però l'embolic gros ve a l'hora de llegir obres, d'entre tantíssimies com n'hi ha de penjades. Com que també, fet i fet, es pot dir que m'estreno en l'escriptura, les teves anotacions han estat molt benvingudes. Un autèntic afalac, diria, provinent d'algú que té un acreditat mestratge : als teus relats em remeto.

    Una forta encaixada. Que els Reis et beneeixin ! (Des del balcó de la Plaça del Vi, potser ...?)

    Siset Devesa

  • Molt bó[Ofensiu]
    NEULA | 04-01-2007

    D'acord amb el que ja t'han comentat...També m'agrada molt la cita de Galeano...

  • Hola, Fredia![Ofensiu]
    ROSASP | 03-01-2007

    Un relat polit i àgil, com als que ja ens tens acostumats.
    Malgrat la brevetat de la història, queden moltes imatges, sensacions i pensaments sospesos entre les lletres. Preguntes sense resposta, intents d'evasió, ombres d'il·lusions i somnis, per alleugerir una realitat dins de la qual la protagonista se sent impotent i engabiada.
    Quantes vegades, víctimes d'aquest estat de fàstic i tristesa davant la vida, en un intent desesperat per cercar el contrari del que és té a la vora, s'acaba caient en un altre parany, idealitzant quelcom desconegut com si fos un model de perfecció. L'adolescència ja és una època prou complexa, com per tenir l'afegitó d'un pare que s'ha oblidat de que té una filla a la vora i una mare que ha fugit.

    Cru, amarg i directe, reflectint una realitat social. El consol per internet, les paraules amables i màgiques que semblen esvair els problemes. Un niu on refugiar-se...

    Molts petons i feliç any nou!

  • S'intueix una dura[Ofensiu]
    | 03-01-2007

    realitat que l'obliga a refugiar-se en un món apart. Ella tria Internet, un univers d'inacabables possibilitats. I l'ironia, pel que m'ha semblat, és que tot i a acudir a l'home d'Internet per a fugir d'una submissió, acaba sotmetent-se igualment a aquest home. La diferència, potser, és que el seu pare és esquerp completament, i no té ni un mínim detall d'amabilitat, mentre que l'home d'Internet és considerat i atent, sembla.

    Ho han dit per aquí sota, però puc repetir-ho: El relat està escrit molt consistentment -consistent, una paraula que faig servir bastant darrerament-, amb les paraules ben trobades a cada punt, i sense adorns innecessaris, imagino que a causa de la limitació que suposen les 330 paraules.

    I res, aquí ho deixo de moment. Que tinguis un molt bon final de festes; sort!

    Dan

  • fàstic[Ofensiu]
    ona | 03-01-2007

    Molt ben escrit, amb les paraules justes i ben trobades. El que més m'ha agradat és la inconcreció de la identitat d'aquests ell i ella, que no s'aclareix fins al final. El refugi que la noia ha trobat a Internet i no a la realitat també reflecteix molt bé la solitud i el distanciament que sovint són els protagonistes de moltes històries d'avui dia.

Valoració mitja: 9.75